Evangeli del diumenge

5 de febrer 2012, DIUMENGE V DURANT L’ANY

Salm 146

Lloeu el Senyor, dóna bo de cantar!
Lloeu el nostre Déu, que és agradós de lloar-lo!
El Senyor reconstrueix Jerusalem
i aplega els dispersats d’Israel.

R. Lloeu el Senyor, que conforta els cors desfets.

Conforta els cors desfets
i embena les ferides.
Té comptat el nombre dels estels,
els crida cadascun pel seu nom.

R. Lloeu el Senyor, que conforta els cors desfets.

És gran el Senyor, i és molt poderós,
és infinita la seva saviesa.
El Senyor sosté els desvalguts
i abat els injustos fins a terra.

R. Lloeu el Senyor, que conforta els cors desfets.

Evangeli (Mc 1,29-39)

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús, sortint de la sinagoga, se n’anà amb Jaume i Joan a casa de Simó i Andreu. La sogra de Simó era al llit amb febre, i llavors mateix ho digueren a Jesús. Ell li va donar la mà i la va fer llevar, la febre li desaparegué i ella mateixa els serví a taula.
Al vespre, quan el sol s’havia post, li portaren tots els malalts i els endimoniats. Tota la ciutat s’havia aplegat davant la porta i ell va curar molts malalts de diverses malalties; va treure molts dimonis, i no els deixava parlar, perquè sabien qui era.
De bon matí, quan encara era fosc, es llevà, se n’anà a un lloc solitari i s’hi quedà pregant. Simó, amb els seus companys, sortí a buscar-lo. Quan el trobaren li digueren: «Tothom us està buscant.» Ell els digué: «Anem a d’altres llocs, als pobles veïns, i també hi predicaré, que aquesta és la meva missió.» I anà per tot Galilea, predicant a les sinagogues de cada lloc i traient els dimonis.

Comentari evangèlic:

Vint-i-quatre hores amb Jesús

Al programa “El convidat” veiem com Albert Om passa el cap de setmana a casa d’un personatge. Així ens fem la il•lusió que podem mirar pel forat del pany la intimitat del personatge en qüestió i acostar-nos a la seva vessant més humana, a allò que hi ha en ell de més autèntic i menys mediàtic.
Entre els evangelis de diumenge passat i el d’avui, Marc fa una mica d’Albert Om i ens convida a passar una jornada completa, en concret un dissabte, al costat de Jesús.
Diumenge passat Jesús era a la sinagoga. Ensenyava amb autoritat i alliberava un home posseït per un esperit impur. Avui el veiem en família, a casa de Simó, amb altres deixebles. La sogra de Simó és alliberada de la seva malaltia. I, al vespre, quan ha acabat el repòs del dissabte, li porten tots els malalts i endimoniats de la ciutat.
Fins aquí el Jesús actiu. Però Jesús també és contemplatiu. I, de bon matí, se’n va tot sol a pregar. I és missioner: no vol quedar-se a Cafarnaüm i beneficiar-se de l’èxit aconseguit, sinó que empeny els deixebles a marxar amb ell per portar l’evangeli a tots els pobles de Galilea.
Cadascú de nosaltres ens podem preguntar: si Albert Om vingués un dia a casa meva, ¿quina mena de programa sortiria? ¿Quins són els centres d’interès de la meva vida? ¿A què dedico el temps? Sóc una persona activa com Jesús, sempre disposat a fer el que convé? ¿Procuro, en la meva vida laboral i familiar, estar pendent i millorar la situació dels altres? ¿Sóc una persona contemplativa, dedico temps a la relació amb Déu? ¿Sóc missioner, desitjós que la bona notícia de l’amor de Jesús arribi als altres? ¿Sóc conscient que Jesús ens envia «als pobles veïns» perquè compartim amb ells el do que hem rebut de Déu?
Ara, que ben pensat... per què ha de venir Albert Om a casa meva? I si vingués Jesús? Si Jesús passés vint-i-quatre hores al meu costat, què li semblaria la meva vida? Ja podem treure el condicional: «Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món». Ell és amb nosaltres, i per això nosaltres podem viure «en el Senyor», o bé «en presència de Déu». Si en som conscients, ben segur que les nostres vides tindran un altre gruix, un altre aire, un altre color...

Jordi Vila
Consiliari de l'equip Reus-12