Evangeli del diumenge

1 d'agost 2010, , DIUMENGE XVIII DE DURANT L’ANY

Salm 89

Vós feu tornar els homes a la pols
dient-los: «Torneu-vos-en, fills d’Adam.»
Mil anys als vostres ulls
són com un dia que ja ha passat,
com el relleu d’una guàrdia de nit.

Quan preneu els homes,
són com un somni en fer-se de dia,
són com l’herba que s’espiga:
quan treu florida al matí,
al vespre es marceix i s’asseca.R.

Ensenyeu-nos a comptar els nostres dies
per adquirir la saviesa del cor.
Calmeu-vos, Senyor, ¿què espereu?
Sigueu pacient amb els vostres servents. R.

Que el vostre amor no trigui més a saciar-nos
i ho celebrarem amb goig tota la vida.
Que l’amabilitat del Senyor, el nostre Déu,
reposi damunt els seus servents.
Doneu encert a l’obra de les nostres mans. R.

Evangeli (Lc 11:1-13)

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, un de la gent digué a Jesús: «Mestre, convenceu el meu germà que es parteixi amb mi l’herència.» Jesús li contestà: «Bon home, ¿qui m’ha encomanat a mi que fes de jutge o de mediador entre vosaltres?» Llavors digué a tothom: «Vigileu! Guardeu-vos de tota ambivió de posseir riqueses, perquè ni que algú tingués diners de sobres, els seus béns no li podrien assegurar la vida.»
I els ho explicà amb una paràbola: «Un home ric va treure de les seves terres unes collites tan abundants, que no tenia on guardar-les. Tot rumiant, es va dir: Ja sé què faré: tiraré a terra els meus graners, en construiré de més grans, hi guardaré tot el meu gra i les altres mercaderies meves i em diré a mi mateix: Tens reserves per a molts anys: reposa, menja, beu, fiverteix-te. Però Déu li digué: Vas errat! Aquesta mateixa nit et reclamaré el deute de la teva vida i tot això que volies guardar-te, ¿de qui serà? Així passa amb tothom qui reuneix tresors per a ell mateix i no es fa ric als ulls de Déu.»

Comentari evangèlic:

Ciutadans del cel

Hi ha moltes persones que pateixen addiccions a les drogues, a l’alcohol, al joc, als diners, al sexe... i que no aconsegueixen d’alliberar-se’n. Malgrat els seus esforços, recauen una i altra vegada. Continuen recaient fins que no arriben a assumir i acceptar allò que són en realitat: ni el gegant dels seus somnis ni el nan dels seus malsons, sinó persones com les altres. Amb problemes, però persones al capdavall.
Què som nosaltres, els cristians? Ni gegants ni nans, sinó persones al capdavall. El fet de ser cristians no ens converteix en gegants de l’esperit, herois de la moral, els únics éssers purs, nets de pecat i plens de coherència sota la capa del sol. Ni tampoc en petits il•lusos, fanàtics, irracionals, incapaços de pensar per nosaltres mateixos.
Som homes i dones com tots els altres. Ni millors ni pitjors. Amb una diferència, això sí. No és conquesta ni mèrit nostre. És obra de Déu: «hem ressuscitat juntament amb el Crist». Ell ha ressuscitat per tots, però n’hi ha molts que encara no ho saben. I continuen debatent-se entre la vanitat de ser com déus, sempre a la recerca de noves experiències més radicals i transgressores, i la impotència del fracàs, sense cap horitzó d’esperança.
Encara hi ha moltes passions que ens lliguen a la terra, a l’home vell. Però la nostra ciutadania és al cel, «amagada en Déu juntament amb el Crist», esperant el dia de la seva manifestació. Per això, cada avenç en la vida cristiana, cada pecat i cada passió malaltissa que deixem enrera, no és cap pèrdua ni cap renúncia a nosaltres mateixos. Ben al contrari, és un pas endavant en la identificació amb el que ja som realment i un dia es manifestarà en plenitud.
Per això, quan vivim de Crist, que «ho és tot, i és de tots», «ja no compta ser» català o estranger, creient o no creient, europeu o africà. Cap mena de racisme o de discriminació tenen raó de ser quan som conscients que la vida en Crist ens iguala i ens agermana a tots. Els drets humans són aconfessionals, però segurament la humanitat no els hauria assumit sense l’influx del cristianisme.

Jordi Vila
Consiliari de l'equip Reus-12