Evangeli del diumenge

7 març 2010, DIUMENGE III DE QUARESMA

Salm 102

Beneeix el Senyor, ànima meva,
del fons del cor beneix el seu sant nom.
Beneeix el Senyor, ànima meva,
no t’oblidis dels seus favors.

R. El Senyor és compassiu i benigne.

Ell et perdona les culpes
i et guareix de tota malaltia,
rescata de la mort la teva vida
i et sacia d’amor entranyable. R.

El Senyor fa justícia als oprimits,
sentencia a favor d’ells.
Ha revelat a Moisès els seus camins,
el seu estil d’obrar, als fills d’Israel. R.

«El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al càstig,ric en l’amor.»
El seu amor als fidels és tan immens
com la distància del cel a la terra. R.

Evangeli (13:1-9)

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

Per aquell temps, alguns dels qui eren presents contaren a Jesús el cas d’uns galileus, com Pilat havia barrejat la sang d’ells amb la de les víctimes que oferien en sacrifici. Jesús els respongué: «Us penseu que aquells galileus van ser malmenats perquè havien estat més pecadors que tots els altres galileus? Us asseguro que no: si no us convertiu tots acabareu igual. I aquells divuit homes que van morir quan els caigué a sobre la torre de Siloè, ¿us penseu que eren més culpables que tots els altres habitants de Jerusalem? Us asseguro que no: si no us convertiu, tots acabareu igual.»

I els digué aquesta paràbola: «Un home que tenia una figuera a la vinya, anà a cercarhi fruit i no n’hi trobà. En veure això, digué al vinyater: “Mira fa tres anys que vinc a cercar fruit d’aquesta figuera i no n’hi trobo. Talla-la d’una vegada. Per què la tinc, si no fa més que ocupar-me la terra?”. Ell li contestà: “Senyor, deixeu-la, encara aquest any. Cavaré la terra i la femaré, a veure si fa fruit d’ara endavant; si no, ja la podreu tallar”.»

Comentari evangèlic:

Tot sortirà bé si ens mantenim ferms

La carta de Pau als corintis ens posa davant del misteri de la llibertat humana. Prenent com a paradigma l’èxode del poble hebreu, Pau conclou que, encara que el Senyor posa els mitjans per a la salvació de tothom, n’hi ha molts que no els aprofiten.
No hem de fer judicis temeraris sobre quines persones del nostre voltant aprofiten o no el do de Déu. Només Déu coneix el cor de cadascú i el fruit que dóna la gràcia que ell hi sembra.
No podem afirmar que els batejats, els creients, els practicants, se salven i els no batejats, els ateus, els que no compleixen, es condemnen. És ben cert que el baptisme i la fe són els instruments per mitjà dels quals el Senyor ens encamina cap a ell, però no hem d’oblidar que ell té la voluntat de salvar tothom i no condemnar ningú, i que només ell sap per quins camins pot l’ésser humà arribar al Regne del cel.
Si Déu vol salvar tothom, ¿de què ens hem de preocupar? –pot objectar algú. Ell és omnipotent, de manera que, si vol salvar tothom, ho farà.
Hem de tenir, però, present que, en crear-nos dotats de llibertat, Déu d’alguna manera ha autolimitat la seva omnipotència. Ell no pot fer-nos fer el que nosaltres no volem, perquè seria anar en contra de la seva mateixa creació.
¿És possible que algú no vulgui ser salvat? Dit d’aquesta manera, sembla improbable. Però, quan contemplem les mil cares de la conducta humana més fosca –guerres, tortures, genocidis, violacions...- sembla que efectivament alguns éssers humans han perdut totalment de vista el desig del bé.
La intel•ligència i la cultura no són cap assegurança contra la maldat i el pecat. Només cal que recordem de quina manera la culta Alemanya es va deixar endur cap a l’horror del nazisme. Per això hem de vetllar sempre per no deixar-nos arrossegar cap a la part fosca. Ningú pot dir que no caurà mai.
Som com aquell noi a qui algú de tota confiança li ha dit que la noia que li agrada està enamorada d’ell i espera amb impaciència que li declari el seu amor. El noi té, doncs, la garantia que tot sortirà bé, excepte si perd el cap per una altra noia o no es decideix a fer el pas. I això passa, a vegades!
Aquesta va ser la història del poble jueu en el desert del Sinaí: dubtes i murmuracions, ganes de tornar a Egipte i de canviar el seu Déu per altres déus. Demanem al Senyor que, malgrat les nostres limitacions, ens mantinguem sempre ferms en el seu seguiment i evitem d’aquesta manera d’apartar-nos del seu camí.

Jordi Vila
Consiliari de l'equip Reus-12