Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

25 de desembre de 2015, NADAL DEL SENYOR

Salm 97

Canteu al Senyor un càntic nou:
ha fet obres prodigioses,
la seva dreta i el seu braç sagrat
han sortit victoriosos.

R. D’un cap a l’altre de la terra tothom ha vist la salvació del nostre Déu.

El Senyor ha revelat la seva ajuda,
i els pobles contemplen la salvació.
L’ha mogut l’amor que ell guarda fidelment a la casa d’Israel.

R. D’un cap a l’altre de la terra tothom ha vist la salvació del nostre Déu.

Tothom ha vist d’un cap a l’altre de la terra,
la salvació del nostre Déu.
Aclameu el Senyor arreu de la terra,
esclateu en cants i en crits d’alegria.

R. D’un cap a l’altre de la terra tothom ha vist la salvació del nostre Déu.

Canteu al Senyor les vostres melodies,
canteu-les al so de les cítares;
aclameu el rei, que és el Senyor,
amb trompetes i tocs de corn.

R. D’un cap a l’altre de la terra tothom ha vist la salvació del nostre Déu.

Evangeli (Jn 1,1-18)

Lectura de l’evangeli segons sant Joan:

Al principi ja existia el qui és la Paraula. La Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu. Era, doncs, amb Déu al principi. Per ell tot ha vingut a l’existència, i res del que ha vingut a existir no hi ha vingut sense ell. Tenia en ell la Vida, i la Vida era la Llum dels homes. La Llum resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la.

[Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de la Llum, perquè per ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne testimoni.]

Existia el qui és la Llum veritable, la que, en venir al món, il•lumina tots els homes.

Era present al món, al món que li deu l’existència, però el món no l’ha reconegut. Ha vingut a casa seva, i els seus no l’han acollit. Però a tots els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom, els concedeix poder ser fills de Déu. No són nascuts per descendència de sang, ni per voler d’un pare o pel voler humà, sinó de Déu mateix.

El qui és la Paraula es va fer home i plantà entre nosaltres el seu tabernacle, i hem contemplat la seva glòria, que li pertoca com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat.

[Donant testimoni d’ell, Joan cridava: «És aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi m’ha passat davant, perquè, abans que jo, ell ja existia.» De l’abundància de la seva plenitud tots nosaltres hem rebut gràcia sobre gràcia. Perquè la Llei, Déu la donà per Moisès, però la gràcia i la veritat ens han vingut per Jesucrist.

Déu ningú no l’ha vist mai; Déu Fill únic, que està en el si del Pare, és qui l’ha revelat.]

Comentari evangèlic:

Val la pena obrir

«Ha vingut a casa seva, i els seus no l’han acollit». Quan sentim que no hi havia lloc a l’hostal per a aquella parella que anava de part, ens indigna el cor endurit d’aquella gent de Betlem que no els va obrir la porta de casa i no els va oferir una estada digna.
Però potser no han canviat tant les coses en vint segles i escaig. La nostra societat europea no destaca precisament per les portes obertes i les llars acollidores, sinó per les fronteres amb tanques feridores i pels desnonaments.
Què va fer que Maria i Josep trobessin les portes tancades? ¿La por a la incomoditat, a la pèrdua de benestar dels qui s’estaven tranquil•lament a casa seva o dels que s’allotjaven a l’hostal? ¿Una desconfiança malaltissa, la por que aquella parella fos l’esquer d’una emboscada?
Avui dia no som tan diferents. Posem en perill l’equilibri ecològic i climàtic del planeta perquè no volem renunciar a la comoditat dels nostres cotxes particulars o dels nostres aparells de calefacció i aire condicionat. Els nostres cotxes consumeixen biodièsel provinent de terrenys agrícoles de països on hi ha gent que passa gana, i ens canviem de mòbil compulsivament sense preocupar-nos de les guerres i la corrupció provocades per l’extracció del coltan a l’Àfrica. Val més no obrir la porta, val més no mirar, no saber...
Després de tants anys de viure en una societat plural i multiètnica, encara prejutgem la gent i, abans de conèixer-la, la classifiquem segons l’origen cultural, la llengua, el color de la pell... Com si encara no haguéssim après que a tot arreu hi ha gent bona i gent desencaminada.
«Però a tots els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom, els concedeix poder ser fills de Déu». Quan sortim de la rutina, de fer el que sempre ens han ensenyat que tenim dret a fer, i ens decidim a consumir menys, a compartir el que tenim i no solament a donar la roba que ens fa nosa a l’armari, quan ens decidim a trencar el nostre cercle tancat de relacions i conèixer persones realment diferents, siguin els avis de la residència, les parelles d’intercanvi lingüístic o els veïns nous de l’escala, neix una llum enmig de la foscor i un cor d’àngels canta glòria dalt del cel i anuncia la pau a la terra.
Nadal ens diu que val la pena arriscar-se a la tendresa i a l’abraçada, que val la pena obrir les portes i fer-se vulnerable, que val la pena deixar que vingui a nosaltres la Paraula de Déu i la Llum veritable.

Jordi Vila
Consiliari de l´equip Reus-12