Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

18 de gener 2015, DIUMENGE II DE DURANT L’ANY

Salm 39

Tenia posada l\'esperança en el Senyor,
i ell, inclinant-se cap a mi,
ha escoltat el meu clam.
Ha inspirat als meus llavis un cĂ ntic nou,
un himne de lloança al nostre Déu.

R/ A tu em presento vull fer la teva voluntat.

Tu m\'has dit a cau d\'orella
que no vols oblacions ni sacrificis,
que no demanes holocaust ni expiaciĂł.
Per això et dic: «A tu em presento,
en el llibre hi ha escrit el que has fet per mi.

R/ A tu em presento vull fer la teva voluntat.

DĂ©u meu, vull fer la teva voluntat:
guardo la teva llei al fons del cor.

R/ A tu em presento vull fer la teva voluntat

Anuncio amb goig la salvaciĂł
a tot el poble reunit.
No puc deixar d\'anunciar-la;
tu prou que ho saps, Senyor.

R/ A tu em presento vull fer la teva voluntat

Evangeli (Jn 1,35-42)

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps Joan estava amb dos dels seus deixebles i, fixant-se en Jesús que passava, digué: «Mireu l´anyell de Déu.» Quan els dos deixebles van sentir que Joan deia això, van seguir Jesús. Ell es girà i, en veure que el seguien, els preguntà: «Què voleu?» Ells li digueren: «Rabí», que vol dir ´mestre´, «on us allotgeu?» Jesús els respon: «Veniu i ho veureu.» Ells hi anaren, veieren on s´allotjava i es quedaren amb ell aquell dia. Eren vora les quatre de la tarda. Un dels dos que havien sentit el que deia Joan i havia seguit Jesús, era Andreu, el germà de Simó Pere. El primer amb qui Andreu es trobà fou el seu germà Simó, i li digué: «Hem trobat el Messies», que vol dir ´l´Ungit´. I l´acompanyà on era Jesús. Jesús se´l mirà i li digué: «Tu ets Simó, fill de Joan. Tu et diràs Quefes, que vol dir Pedra.»

Comentari evangèlic:

Turisme o negocis

En creuar algunes fronteres cal omplir una butlleta en què, a més de posar les dades personals, cal dir quin és el motiu de la visita al país: turisme o negocis. Em pregunto què li importa això a la policia, i per què no es preveuen altres opcions: visites familiars o d´amistat, assistència a reunions, etc. Deixant això de banda, l´alternativa turisme o negocis és molt interessant.
El turista és algú que bada. Deambula pels llocs sense deixar petjada i sense cap més objectiu que passar-s´ho bé una estona. Passejar, pul•lular, papallonejar, consumir... són verbs que es conjuguen amb el subjecte \"turista\".
En canvi, qui fa negocis és algú que projecta, que compleix una missió, que avalua, que compromet el seu temps, els seus recursos i els seus talents, que s´arrisca a guanyar o perdre. Algú que crea relacions i deixa petjada.
M´agrada pensar que Samuel era un infant que, com tots, anava de turista per la vida fins que va sentir en plena nit la crida d´algú a qui en principi no va saber reconèixer. Ajudat pel sacerdot Elí, que no era cap sant, va arribar a entendre que era el Senyor qui el cridava, i des d´aleshores la seva vida va canviar. Va deixar el mode turista i va consagrar la seva vida a emprendre els negocis que Déu li anava encomanant: es va convertir en profeta.
Una cosa semblant va passar amb Andreu i Simó. Van conèixer Jesús i, de la manera més senzilla, van començar a seguir-lo: «On us allotgeu?... Veniu i ho veureu... Es quedaren amb ell aquell dia». I es van convertir en deixebles. Van passar del mode turista al mode negocis d´una manera tan radical que Simó fins i tot va canviar de nom: «Tu et diràs Quefes». Els va marcar de tal manera que mai més no oblidarien aquell moment: «Eren vora les quatre de la tarda».
El dia 18 de gener de 1976 també era diumenge. Vuit amics vam quedar per passar el cap de setmana en una torre del barri de Finestrelles, a Esplugues de Llobregat. Vam anar a missa, crec que a la parròquia de Santa Maria Reina, de Barcelona. Tocaven les mateixes lectures d´avui. I a més d´un ens van tocar per dins. «He sentit que em cridàveu. Aquí en teniu». En trenta-nou anys han passat moltes coses, és clar. Però crec que aquell dia vaig passar del mode turista al mode negocis, i així ha estat fins avui.

Jordi Vila
Consiliari de l´equip Reus-12