Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

10 maig 2015, DIUMENGE VI DE PASQUA

Salm 97

Canteu al Senyor un cĂ ntic nou: ha fet obres prodigioses,
la seva dreta i el seu braç sagrat han sortit victoriosos.

R. El Senyor ha revelat la seva ajuda, i els pobles contemplen la salvaciĂł.

El Senyor ha revelat la seva ajuda,
i els pobles contemplen la seva salvaciĂł.
L´ha mogut l´amor que ell guarda fidelment a la casa d´Israel.
R. El Senyor ha revelat la seva ajuda, i els pobles contemplen la salvaciĂł.

Tothom ha vist d´un cap a l´altre de la terra,
la salvaciĂł del nostre DĂ©u.
Aclameu el Senyor arreu de la terra,
esclateu en cants i en Crist d´alegria.
R. El Senyor ha revelat la seva ajuda, i els pobles contemplen la salvaciĂł

Evangeli (Jn 15,9-17)

Lectura de l´evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Jo us estimo tal com el Pare m´estima. Manteniu-vos en l´amor que us tinc. Si observeu els meus manaments, us mantindreu en l´amor que us tinc, com jo també observo els manaments del meu Pare i em mantinc en l´amor que em té. Us he dit tot això perquè tingueu l´alegria que jo tinc, una alegria ben plena. El meu manament és que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics. Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano. Ja no us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres us he dit amics, perquè us he fet saber tot allò que he sentit del meu Pare. No sou vosaltres, els qui m´heu escollit. Sóc jo qui us he escollit per confiar-vos la missió d´anar pertot arreu i donar fruit, un fruit que durarà per sempre. I el Pare us concedirà tot allò que demanareu en nom meu. Això us mano: que us estimeu els uns als altres.»

Comentari evangèlic:

Esperit més enllà de les fronteres

Fa més o menys un any que va saltar una notícia, trista encara que previsible per a l´Església tarragonina: els carmelites se´n van! Se´ls va fer un emotiu comiat a l´emblemàtic convent de la punxa, i van començar a fer maletes i a marxar discretament.
Uns mesos més tard, una notícia inesperada. Ja se sap qui ocuparà el lloc dels nostres carmelites: uns frares indis. I de quina congregació? Carmelites!
Així doncs, els carmelites no se´n van de Tarragona, sinó que hi ha un canvi de personal. Més o menys com passa a totes les congregacions, encara que en aquest cas cal tenir en compte que els nouvinguts pertanyen a una altra província. Però a molta gent de Tarragona els ha quedat aquesta impressió: marxen els “nostres” carmelites i arriben uns indis que no sabem ben bé qui són.
Certament, els nous carmelites hauran de fer un esforç d´adaptació a la cultura del nostre país i a les tradicions de la nostra Església, però això no vol dir que siguin menys carmelites que els que se n´han anat. Per part nostra, haurem de fer també un esforç d´acolliment d´aquests nous germans que ens han estat donats.
Una cosa semblant va haver de viure la comunitat dels primers cristians, liderada per Pere. Els pagans començaven a interessar-se per la fe cristiana, i alguns es convertien. Això posava nerviosos els més tradicionalistes, convençuts que el missatge de Jesús pertanyia en exclusiva als jueus. Pere semblava més aviat d´aquesta opinió, però l´Esperit el va conduir a casa de Corneli i li va fer veure com aquells pagans rebien el mateix Esperit Sant que havien rebut els apòstols. Això el va convèncer que de cap manera podia negar-los el baptisme i l´entrada en l´Església.
Una lliçó bonica i profitosa per a la nostra Església d´avui, formada cada cop per comunitats més interculturals: acolliment per part d´uns, integració per part dels altres. I, sobretot, deixar-nos sorprendre per la iniciativa de l´Esperit, que és qui guia l´Església, i no pretendre posar portes al camp.

Jordi Vila
Consiliari de l´equip Reus-12