Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

8 maig 2016, ASCENSIĂ“ DEL SENYOR

Salm 46

Aplaudiu, pobles de tot el mĂłn,
aclameu DĂ©u amb entusiasme.
El Senyor és l’Altíssim, el terrible,
rei de reis a tot el mĂłn.

R. Déu puja enmig d’aclamacions,
al so dels corns puja el Senyor.

Déu puja enmig d’aclamacions,
al so dels corns puja el Senyor.
Canteu a DĂ©u, canteu-li,
canteu al nostre rei.

R. Déu puja enmig d’aclamacions,
al so dels corns puja el Senyor.

Que Ă©s rei de tot el mĂłn,
canteu a DĂ©u un himne.
DĂ©u regna sobre les nacions,
DĂ©u seu al tron sagrat.

R. Déu puja enmig d’aclamacions,
al so dels corns puja el Senyor.

Evangeli (Lc 24,46-53)

Lectura de l´evangeli segons sant Lluc


En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Així ho diuen les Escriptures: El Messies havia de patir i de ressuscitar el tercer dia, i calia predicar en nom d´ell a tots els pobles, començant per Jerusalem, la conversió i el perdó dels pecats. Vosaltres en sou testimonis. Ara, jo us enviaré el do que el Pare ha promès, i vindrà sobre vosaltres; no us mogueu de la ciutat fins que haureu estat revestits del poder que us vindrà de dalt.» Després se´ls endugué fora, fins a prop de Bet-Hània, alçà les mans i els beneí. Mentre els beneïa, s´allunyà d´ells portat amunt cap al cel; ells es prosternaren adorant-lo. Després, plens d´una alegria immensa, se´n tornaren a Jerusalem. I contínuament eren al temple donant gràcies a Déu.

Comentari evangèlic:

Comiat amb alegria

Si llegim el relat de l´Ascensió de Jesús amb ulls crítics, hi ha una cosa que no lliga. Posem-nos en la pell dels deixebles. Han viscut un temps breu però molt intens al costat de Jesús. Han experimentat la por, la tristesa, la vergonya, la buidor del Divendres Sant. Han viscut la sorpresa, l´estupor i la joia del Diumenge de Pasqua. Han anat aprenent a copsar el seu nou mode de presència enmig d´ells en cada aparició del Ressuscitat. I ara que és portat amunt cap al cel, l´acomiaden plens d´una alegria immensa.
Els infants es fan un tip de plorar el dia que s´acaben les colònies o els campaments. També els pelegrins ploren de nostàlgia quan s´acomiaden de Santiago, de Roma o de Jerusalem. Però els deixebles no ploren ni s´enyoren, sinó que se´n tornen a Jerusalem plens d´una alegria immensa.
D´on els ve aquesta alegria? D´una banda, de veure que la nostra naturalesa humana era enduta al cel en la persona de Jesucrist, l´Home Nou. Era la prova definitiva que el Camí que Jesús els havia ensenyat duu a una meta formidable. Sí, qui puja al cel és el Fill de Déu però també el Fill de l´home. La seva ascensió és primícia de la nostra. Jesús ho havia dit ben clar: “Vaig a preparar-vos lloc”.
Penso que aquesta alegria és també una anticipació de l´Esperit de Jesús que rebran per Pentecosta. El comiat de Jesús és l´inici de l´Església. Ascensió i Pentecosta es demanen l´una a l´altra. En marxar Jesús, ens deixa espai perquè nosaltres, els seus deixebles, siguem apòstols de debò, continuadors de la seva missió. No ens podem quedar encantats mirant al cel. Hi ha tanta feina per fer! L´Esperit ens hi empeny.

Jordi Vila
Consiliari de l´equip Reus-12