Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

16 de juliol de 2017 - DIUMENGE XV DURANT L’ANY

Salm 64

Vetlleu per la terra i la regueu,
l’enriquiu a mans plenes.
El rierol de Déu desborda d’aigua
preparant els sembrats.

R. La llavor caigué en bona terra i donà fruit.

Fecundeu la terra
amarant els seus solcs,
aplanant els terrossos
ablanint-la amb els xĂ fecs,
i beneĂŻu el que hi germina.

R. La llavor caigué en bona terra i donà fruit.

Coroneu l’anyada amb l’abundor que cau del cel,
la fertilitat regalima de la vostra carrossa.
Aclama joiós l’herbei de l’estepa,
s’engalanen els turons.

R. La llavor caigué en bona terra i donà fruit.

Les prades es vesteixen de ramats,
les valls, cobertes de blat,
aclamen joioses i canten.


R. La llavor caigué en bona terra i donà fruit.

Evangeli (Mt 13,1-23)

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

Aquell dia, Jesús sortí de casa i s’assegué vora el llac. Era tanta la gent que es reuní entorn d’ell, que pujà a una barca i s’hi assegué. Tota la gent es quedà vora l’aigua i ell els parlà llargament en paràboles. Digué: «El sembrador va sortir a sembrar. Tot sembrant, una part de la llavor caigué arran del camí, vingueren els ocells i se la menjaren. Una part caigué en un terreny rocós, on hi havia poca terra. De seguida va néixer, ja que la terra era poc fonda, però com que no tenia arrels, quan sortí el sol, amb la calor s’assecà. Una part caigué entre els cards, però els cards van créixer i l’ofegaren. Una part caigué a la terra bona i donà fruit: o cent, o seixanta, o trenta. Qui tingui orelles, que ho senti.»
[Els deixebles s’acostaren i li preguntaren: «Per què els parleu en paràboles?» Ell respongué: «Déu us fa a vosaltres el do de conèixer els secrets del Regne, però a ells, no. Als qui tenen, Déu els donarà encara més i tindran a vessar; però als qui no tenen, els prendrà fins allò que els queda. Jo els parlo en paràboles perquè, tot i veure-hi, no veuen res, i tot i sentir-hi, no senten ni entenen res. En el cas d’ells es compleix aquella profecia d’Isaïes que deia: “Per més que escolteu, no entendreu res, per més que mireu, no veureu res. El cor d’aquest poble s’ha fet insensible, s’ha tornat dur d’orella i s’ha tapat els ulls, no fos cas que si els seus ulls hi veien, les seves orelles hi sentien i el seu cor arribava a entendre, es convertissin, i jo els retornés la salut.” Però els vostres ulls i les vostres orelles sí que són feliços de poder veure i de poder sentir. Us ho dic amb tota veritat: Molts profetes i justos desitjaven veure el que vosaltres veieu, però no ho veieren, desitjaven sentir el que vosaltres sentiu, però no ho sentiren.
»Escolteu, doncs, vosaltres, què vol dir la paràbola del sembrador: la llavor sembrada arran del camí vol dir que a tots aquells que escolten la predicació del Regne però no l’entenen, el Maligne els pren la llavor sembrada en els seus cors.
»La llavor sembrada en un terreny rocós vol dir aquells que reben amb alegria la predicació del Regne així que la senten, però només per un moment; no arrela dintre d’ells, i tan bon punt es troben amb dificultats o amb persecucions per la Paraula que havien rebut, sucumbeixen de seguida.
»La llavor sembrada enmig dels cards vol dir aquells que han sentit la predicació del Regne, però les preocupacions del món present i la seducció de les riqueses l’ofeguen i no dóna fruit.
»La llavor sembrada en terra bona vol dir aquells que han sentit la predicació del Regne i l’han entesa, i per això dóna fruit: o cent, o seixanta, o trenta.»]

Comentari evangèlic:

DĂ©u no deixa de provar-ho

La paràbola del sembrador ens dona peu a reflexionar sobre la manera com acollim la paraula de Déu en les nostres vides. Històricament els catòlics, a diferència dels protestants, tenim un gran dèficit en el coneixement i la valoració de les Escriptures. Fins fa cinquanta anys, per a molta gent qui tenia la Bíblia a casa era sospitós d’heretgia. I encara avui dia hi ha qui pensa que no passa res si es fa tard a missa, perquè la Litúrgia de la Paraula és una mica com el No-Do que es projectava abans que comencés el llargmetratge.
El nostre poc coneixement i valoració de la Paraula de Déu fa que sovint reduïm el missatge diví a un conjunt de normes a complir: els famosos deu manaments i algun altre que ha afegit l’Església. L’objectiu de la nostra vida es redueix aleshores a poder presentar-nos davant de Déu amb l’expedient net. I la pregària es converteix en unes fórmules per mitjà de les quals esperem cridar l’atenció a Déu nostre Senyor i implorar la seva protecció.
En canvi, quan s’alimenta del contacte personal amb la Paraula de Déu, la pregària és el diàleg per mitjà del qual ens adonem del que Déu fa per nosaltres i espera de mi en concret. Som fills estimats del Pare, cadascú amb la seva pròpia història, i Déu ens coneix i ens estima personalment, i té la seva paraula per a cadascú, com un pare la té per a cada fill.
És clar que avui trobem les mateixes dificultats que la paràbola descriu perquè la Paraula de Déu arreli i doni fruit en nosaltres. Estem tan pendents de les xarxes socials o de la televisió que vivim sempre a la superfície i no hi ha res que ens afecti en profunditat. Els estímuls que ens conviden al plaer i a la diversió fàcil són tan rapinyaires com els ocells que estan sempre a l’aguait per empassar-se les llavors. Les preocupacions són tan nombroses i la vida tan incerta i complicada que no ens queda aire per respirar la Paraula. Tanmateix, Déu no deixa de provar-ho, no deixa de sembrar entre nosaltres esperant un bocí de terra fecunda que pugui donar fruit. Donem gràcies a Déu per la seva perseverança.

Jordi Vila
Consiliari de l´equip Reus-12