Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

23 de juliol de 2017 - DIUMENGE XVI DURANT L’ANY

Salm 85

VĂłs, Senyor, sou indulgent i bo,
ric en l’amor per a tothom que us invoca.
Senyor, escolteu la meva pregĂ ria,
escolteu la meva sĂşplica.

R. Senyor, vĂłs sou indulgent i bo.


Tots els pobles que heu creat
vindran a fer-vos homenatge
i glorificaran el vostre nom.
Diran: «Sou gran, Senyor,
sĂłn prodigioses les vostres obres,
vós sou l’únic Déu.»

R. Senyor, vĂłs sou indulgent i bo.


VĂłs, Senyor, DĂ©u compassiu i benigne,
lent per al càstig, fidel en l’amor,
mireu-me, apiadeu-vos de mi.


R. Senyor, vĂłs sou indulgent i bo.

Evangeli (Mt 13,24-43)

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquells temps, Jesús proposà a la gent aquesta altra paràbola: «Amb el Regne del cel passa com amb un home que havia sembrat bona llavor al seu camp, però a la nit, mentre tothom dormia, vingué el seu enemic, sembrà jull enmig del blat i se n’anà. Quan el sembrat hagué crescut i s’espigà, aparegué també el jull. Els mossos anaren a trobar l’amo i li digueren: No era bona, la llavor que vau sembrar al vostre camp? Com és, doncs, que hi ha jull? Ell els respongué: Això ho ha fet algú que em vol mal. Els mossos li digueren: Voleu que anem a collir-lo? Ell els diu: No ho feu pas: si collíeu el jull, potser arrencaríeu també el blat. Deixeu que creixin junts fins a l’hora de la sega i llavors diré als segadors: colliu primer el jull i feu-ne feixos per cremar-lo; després colliu el blat i porteu-lo al meu graner.»
[Els proposà encara una altra paràbola: «Amb el Regne del cel passa com amb un gra de mostassa que un home ha sembrat en el seu camp: és la més petita de totes les llavors, però, a mesura que creix, es fa més gran que totes les hortalisses i arriba a ser com un arbre, tant, que els ocells hi van per ajocar-se a les seves branques.»
Els digué també una altra paràbola: «Amb el Regne del cel passa com amb el llevat, que una dona amaga dintre la pasta de mig sac de farina i espera, fins que tota ha fermentat.»
Tot això Jesús ho digué a la gent en paràboles i no els deia res sense paràboles. Així es complia allò que havia anunciat el profeta: «Els meus llavis parlaran en paràboles, exposaré coses que han estat secretes des de la creació del món.»
Llavors, deixà la gent i se n’anà a casa. Els deixebles anaren a demanar-li que els expliqués la paràbola del jull sembrat en el camp. Ell els digué: «El qui sembra la bona llavor és el Fill de l’home. El camp és el món. La bona llavor són els del Regne. El jull són els del Maligne. L’enemic que els ha sembrat és el diable. La sega és la fi del món, i els segadors són els àngels. Així com cullen el jull i el cremen, passarà igual a la fi del món: el Fill de l’home enviarà els seus àngels, recolliran del seu Regne tots els escandalosos i els qui obren el mal, i els llençaran al forn encès; allà hi haurà els plors i el cruixir de dents. Llavors els justos, en el Regne del seu Pare, resplendiran com el sol.
»Qui tingui orelles, que ho senti.»]

Comentari evangèlic:

El bé petit i amagat

Escàndols en l’Església. Alguns tenen relació amb els diners. Altres amb el sexe. N’hi ha d’esgarrifosos perquè fan molt de mal a les víctimes. Jesús ho va dir molt clar una vegada: qui fa mal a un d’aquests petits, més valdria que l’haguessin llançat al mar amb una mola de molí al coll. Però la paràbola del blat i el jull ens adverteix que bé i mal sempre creixeran junts en el nostre món fins a la fi dels temps. Encara més: dins de cada ésser humà hi ha una barreja de bé i mal. Per això no podrem fer mai la tria, no podem extirpar el pecat d’entre nosaltres. Aquestes coses les hem de deixar en les mans del Fill de l’home quan vingui a la fi dels temps.
Per això a l’Església condemnem el pecat però no les persones. Mentre vivim sempre hi ha possibilitat de conversió i sempre en el cor de l’ésser humà hi ha un desig de bé, per amagat que estigui. És clar que l’Església pot castigar, i fins té el deure de fer-ho, als fidels que cometen delictes greus. A mi em podrien suspendre en l’ofici de prevere. Fins i tot es pot excomunicar una persona. Però això no equival a condemnar-la a l’infern. Sempre és un càstig pedagògic, que busca fer recapacitar i en alguns casos evitar que el mal es propagui. Sempre, en el fons, hi ha el desig d’ajudar a qui va errat.
La força de les coses petites com el gra de mostassa. El Regne de Déu no depèn del fet que vagi més o menys gent a missa, que siguem més o menys capellans o que el govern ens tracti millor o pitjor. El Regne de Déu creix per tantes petites iniciatives que duen a terme homes i dones febles, anònims, sense poder. El Regne de Déu creix als locals de Càritas, als convents amb quatre monges que preguen, en la llar que s’esforça per estimar-se més.
La força del llevat. Com el gra de mostassa, és poca cosa. Sembla que no hi sigui, però al temps adequat ha fet fermentar tota la pasta. Fer créixer el Regne de Déu no és qüestió de de convertir, de conquerir ni de córrer. Cal una presència discreta, pacient i activa que imperceptiblement va transformant la societat. Aquesta és la nostra tasca. No hem de fer guetos ni hem de fer croades. Hem de ser llevat.

Jordi Vila
Consiliari de l´equip Reus-12