Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

30 de juliol de 2017 - DIUMENGE XVII DURANT L’ANY

Salm 118

El Senyor Ă©s la meva heretat;
vull estar atent a les vostres paraules.
M’estimo més la llei
que surt dels vostres llavis
que mil monedes d’or o de plata.

R. Com estimo la vostra llei, Senyor!

Que el vostre amor em conforti,
com vau prometre al vostre servent.
Quan arribi la vostra pietat, jo tindré vida,
la llei farĂ  les meves delĂ­cies.

R. Com estimo la vostra llei, Senyor!

Jo aprecio els vostres manaments
més que l’or i més que tot,
per això m’estimo els preceptes,
i m’emparo dels camins enganyosos.

R. Com estimo la vostra llei, Senyor!

És admirable el vostre pacte,
per això el té present la meva ànima.
La vostra paraula, explicada, dĂłna llum
i l’entenen els senzills.

R. Com estimo la vostra llei, Senyor!

Evangeli (Mt 13,44-52)

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué a la gent: «Amb el Regne del cel passa com amb un tresor amagat en un camp. L’home que el troba el deixa amagat i, content de la troballa, se’n va a vendre tot el que té i compra aquell camp.
»També passa amb el Regne del cel com amb un comerciant que buscava perles fines. El dia que en trobà una de molt preu, anà a vendre tot el que tenia i la comprà.
[»També passa amb el Regne del cel com amb aquelles grans xarxes que, tirades a l’aigua, arrepleguen de tot. Quan són plenes, les treuen a la platja, s’asseuen i recullen en coves tot allò que és bo, i llencen allò que és dolent. Igualment passarà a la fi del món: Sortiran els àngels, destriaran els dolents d’entre els justos i els llençaran al forn encès: allà hi haurà els plors i el cruixir de dents.
»Ho heu entès, tot això?» Li responen: «Sí que ho hem entès.» Ell els digué: «Mireu, doncs: Els mestres de la Llei que es fan deixebles del Regne del cel són com aquells caps de casa que treuen del seu cofre joies modernes i antigues.»]

Comentari evangèlic:

Per a joves i vells

Als jocs de risc, com més apostes, més guanyes (o bé la pèrdua és més estrepitosa). Amb la paràbola del tresor amagat Jesús ens diu que el Regne de Déu és una mena de joc molt especial. Per a guanyar, cal jugar-s’ho tot. Així de senzill. No podem ser cristians a mitges, perquè val més no ser-ne gens. Tot o res. I és clar que val molt la pena optar pel tot.
La paràbola de la perla fina ens diu que cal una finesa espiritual, una capacitat de discerniment per a distingir la presència del Regne entre nosaltres. Molta gent pot veure una perla magnífica i pensar que és una pedra sense valor. Qui només valora les coses pel seu rendiment econòmic, per exemple, considerarà que visitar un malalt o tenir cura d’un avi és una pèrdua de temps. En canvi, la finesa espiritual ens diu que és en accions com aquestes que es va construint el Regne.
Recordo que, ja fa bastants anys, parlant de pastoral de joventut, un mossèn va dir que ell pensava que l’evangeli no és per a joves. Que cal una certa experiència de la vida per a poder-lo entendre. Jo em vaig esgarrifar. Penso que les paràboles d’avui ens diuen que l’evangeli és per a qualsevol edat. En la paràbola del tresor amagat hi veig el risc que és propi de la joventut, quan penses: me la jugo, si em surt malament la vida ja m’oferirà alguna altra oportunitat. La paràbola de la perla fina em fa pensar en l’edat madura, quan un ja té experiència i criteri per a distingir les coses que valen la pena.
En la xarxa de la nostra vida anem arreplegant de tot, des del millor fins al pitjor. Al capdavall, però, es farà la tria. Segur que tots tenim coses que seran llançades fora, sense cap valor. Tant de bo, però, que en cada vida humana hi hagi algun fruit que es pugui salvar.
I tant se val que sigui una cosa de les que vam aprendre de petits i ens ha acompanyat tota la vida com que sigui un aprenentatge o una conversiĂł de darrera hora. Totes les edats de la vida sĂłn bones per acostar-nos a DĂ©u, des del despertar de la infantesa fins a la calma lenta dels darrers anys. Que de tots en sapiguem treure profit.

Jordi Vila
Consiliari de l´equip Reus-12