Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

3 d*agost de 2014, DIUMENGE XVIII DURANT L’ANY

Salm 144

El Senyor Ă©s compassiu i benigne,
lent per al càstig, gran en l’amor.
El Senyor Ă©s bo per a tothom,
estima entranyablement tot el que ell ha creat.

R. Tan bon punt obriu la mĂ , Senyor,
ens sacieu de bon grat.

Tothom té els ulls en vós, mirant esperançat,
i al seu temps vós els doneu l’aliment.
Tan bon punt obriu la mĂ ,
sacieu de bon grat tots els vivents.

R. Tan bon punt obriu la mĂ , Senyor,
ens sacieu de bon grat.

SĂłn camins de bondat, els del Senyor,
les seves obres són obres d’amor.
El Senyor és a prop dels qui l’invoquen,
dels qui l’invoquen amb sinceritat.

R. Tan bon punt obriu la mĂ , Senyor,
ens sacieu de bon grat.

Evangeli (Mt 14,13-21)

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu


En aquell temps, quan Jesús rebé la nova de la mort de Joan Baptista, se n’anà amb una barca cap a un lloc despoblat. Així que la gent ho va saber el van seguir a peu des dels pobles. Quan desembarcà veié una gran gentada, se’n compadí i curava els seus malalts. Els deixebles, veient que es feia tard, anaren a dir-li: «Som en un indret despoblat i ja s’ha fet tard. Acomiadeu la gent. Que se’n vagin als poblets a comprar-se menjar.» Jesús els respongué: «No cal que hi vagin. Doneu-los menjar vosaltres mateixos.» Ells li diuen: «Aquí només tenim cinc pans i dos peixos.» Jesús respongué: «Porteu-me’ls.» Llavors ordenà que la gent s’assegués a l’herba, prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, els partí i donava els pans als deixebles i ells els donaven a la gent. Tothom en menjà tant com volgué i recolliren dotze coves plens de les sobres. Els qui n’havien menjat eren tots plegats uns cinc mil homes, sense comptar-hi les dones i la mainada.

Comentari evangèlic:

Hi ha vida per a tothom

Herodes acaba de matar Joan Baptista. De ben segur que molta gent va girar la mirada envers Jesús. Què farà? Com reaccionarà davant d*aquesta mort? Potser ara voldran matar-lo a ell?
Segur que l*ambient estava ben crispat i enrarit. Per això Jesús decideix desaparèixer per un temps. A vegades, quan la gent espera que diguis alguna cosa gruixuda, el millor és saber callar. I se*n va amb una barca cap a un lloc despoblat.
Però la gent ho ensuma i li va al darrera. Veient aquella multitud necessitada de salut, Jesús se*n compadeix i es posa a curar els malalts. Aquí ja no valen els càlculs d*oportunitat, només val la realitat concreta de qui demana ser atès, curat, estimat. Això és un exemple palpable del que vol dir estimar segons l*evangeli: no és un sentiment romàntic que tenim per algunes persones, sinó la voluntat de posar les necessitats de l*altre per davant de la meva conveniència.
Aquesta actitud de Jesús s*encomana als deixebles. Ells també s*obren a les necessitats de tota aquella gent, i en detecten una que es veuen incapaços de resoldre: no hi ha pa per a tothom. Però Jesús els organitza en colles, alça els ulls a Déu i comença a partir i a repartir, i resulta que n*hi ha de sobres.
Va ser un miracle, un signe que hem de saber traduir en les nostres vides. Avui hi ha 870 milions de persones que passen fam. Si féssim com Jesús i els deixebles, és a dir, organitzar-nos en colles, alçar els ulls al cel per reconèixer que tot ve de Déu i que nosaltres som germans, i traguéssim d*aquí la determinació per començar a partir i repartir, el miracle s*esdevindria de nou, i sense necessitat de contravenir les lleis de la natura. Perquè resulta que la humanitat som 7 mil milions de persones i els aliments que produïm són capaços d*alimentar-ne 12 mil milions. N*hi hauria per tothom i encara en sobraria.
Cada eucaristia Ă©s una repeticiĂł d*aquell miracle de JesĂşs i els deixebles. De nou alcem els ulls al cel, JesĂşs es parteix com a pa i es reparteix per a tots nosaltres. Hi ha vida per a tothom i encara en sobra. Cada eucaristia ha de desvetllar en nosaltres una dinĂ mica imparable de compadir-nos dels germans necessitats i de compartir el que tenim i el que som, amb la seguretat que n*hi ha per a tothom i que no perdem res.

Jordi Vila
Consiliari de l*equip Reus-12