Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

27 d*agost 2017 - DIUMENGE XXI DURANT L’ANY

Salm 137

Us enalteixo amb tot el cor, Senyor,
us vull cantar a la presència dels àngels.
Em prosterno davant del santuari.

R. El vostre amor perdura sempre.
Acabeu la vostra obra, Senyor.

Enalteixo el vostre nom
perquè estimeu i sou fidel.
Sempre que us invocava, m’heu escoltat,
heu enfortit la meva Ă nima.

R. El vostre amor perdura sempre.
Acabeu la vostra obra, Senyor.

El Senyor és excels, però es mira els humils,
mentre que els altius, els esguarda de lluny.
El vostre amor perdura sempre.
Acabeu la vostra obra, Senyor.

R. El vostre amor perdura sempre.
Acabeu la vostra obra, Senyor.

Evangeli (Mt 16,13-20)

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús anà a la regió de Cesarea de Felip, i un cop allà, preguntava als seus deixebles: «Què diu la gent del Fill de l’home? Qui diuen que és? Ells li respongueren: «Uns diuen que és Joan Baptista; altres, que és Elies; altres, que és Jeremies o algun altre dels profetes.» Ell els diu: «I vosaltres, qui dieu que sóc?» Simó Pere li contesta: «Vós sou el Messies, el Fill del Déu viu.» Jesús li va respondre: «Sortós de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t’ho ha revelat cap home de carn i sang, sinó el meu Pare del cel. I ara, també jo et dic que tu ets Pere. Sobre aquesta pedra jo edificaré la meva Església, i les portes del reialme de la mort no li podran resistir. Et donaré les claus del regne del cel: tot allò que deslliguis a la terra, quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra, quedarà deslligat al cel.» Després prohibí severament als deixebles de dir a ningú que ell era el Messies.

Comentari evangèlic:

Descobrint JesĂşs descobreixo qui soc jo.

La lectura literal d’aquesta escena és senzilla. Jesús pregunta als deixebles sobre el que la gent pensa d’ell. Després d’unes quantes respostes tipus enquesta, Simó s’aventura a donar la seva visió personal: “Vós sou el Messies, el Fill del Déu viu”. Jesús l’aprova i li canvia el nom per indicar la missió que li encomana: ser fonament de l’Església, la nova comunitat que tindrà, per dir-ho així, fil directe amb el cel.
D’aquesta escena, i de la tradició eclesial que s’estén al llarg de tots els segles, deriva l’origen del primat de Pere i dels seus successors, bisbes de Roma, sobre tota l’Església.
Tot això està molt bé però potser no ens aporta gaire. D’una banda, se suposa que els cristians d’avui, a diferència dels jueus d’aquell temps, no tenim dificultats a reconèixer Jesús com a Enviat i Fill de Déu. D’altra banda, dubto que gaires de nosaltres tinguem vocació de bisbes de Roma i primats de l’Església universal.
Però sí que crec que podem extreure alguna lliçó que valgui per a tots i cadascú. El diàleg entre Jesús i Simó Pere em fa veure que Simó descobreix quin és el seu lloc i la seva missió en la vida quan reconeix qui és Jesús per a ell. Segur que això val per a tots nosaltres. És parlant amb Jesús, deixant-nos interpel•lar per ell, quan descobrim qui som de debò i quina és la nostra vocació. Això val fins i tot, en un sentit més abstracte, per als no creients: fins que no entrem en diàleg amb l’altre no ens podem conèixer a nosaltres mateixos i trobar el nostre lloc i missió.
Les identitats febles de la nostra època, que fan que tanta gent no sàpiga qui és ni què fa en aquest món i que, per tant, siguin fàcilment manipulables, potser són conseqüència de les relacions humanes febles, dels diàlegs buits i desfilats que susciten les xarxes socials, tan diferents dels diàlegs que es fan mirant als ulls i prestant tota l’atenció a la persona que tens al davant. Aleshores, contemplant el seu misteri, pots començar a albirar alguna cosa del que tu mateix portes dins el cor.

Jordi Vila
Consiliari de l*equip Reus-12