Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

28 de setembre 2014, DIUMENGE XXVI DURANT L’ANY

Salm 24

Feu que conegui, Senyor, les vostres rutes,
que aprengui els vostres camins.
Encamineu-me en la vostra veritat, instruĂŻu-me,
perquè vós sou el Déu que em salveu;
i cada moment espero en vĂłs.

R. Recordeu-vos, Senyor, de la vostra pietat.

Recordeu-vos, Senyor, de la vostra pietat
i de l’amor que heu guardat des de sempre.
No us recordeu dels pecats que he comès de jove,
compadiu-vos de mi, vĂłs que estimeu tant.

R. Recordeu-vos, Senyor, de la vostra pietat.

El Senyor, bondadĂłs i recte,
ensenya el bon camĂ­ als pecadors.
Encamina els humils per sendes de justĂ­cia,
els ensenya el seu camĂ­.

R. Recordeu-vos, Senyor, de la vostra pietat.

Evangeli (Mt 21,28-32)

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als grans sacerdots i als notables del poble: «Què us en sembla? Un home que tenia dos fills va dir al primer: “Fill meu, vés a treballar a la vinya, avui.” Ell respongué: “No hi vull anar.” Però després se’n penedí i hi anà. El pare digué això mateix al segon i aquest li respongué: “Hi vaig de seguida, pare.” Però no hi anà. Quin d’aquests dos va fer el que el pare volia?» Li responen: «El primer.»
Jesús els diu: «Us dic amb tota veritat que els publicans i les dones de mala vida us passen al davant cap al regne de Déu, perquè ha vingut Joan amb la missió d’ensenyar-vos un bon camí, però vosaltres no l’heu cregut, mentre que els publicans i les dones de mala vida sí que l’han cregut. I vosaltres, ni després de veure això, encara no us en penediu ni voleu creure’l.»

Comentari evangèlic:

És possible canviar

Fa anys, una Alaska joveneta i rebel, que encara no deuria saber gran cosa de la vida, cantava «¿A quién le importa lo que yo haga? ¿A quién le importa lo que yo diga? Yo soy así, y así seguiré, nunca cambiaré».
Si, al cap dels anys, ens mirem a nosaltres mateixos, veiem que les coses no són ben bé així. Canviem, i tant que canviem! Encara que sovint els canvis no van en la direcció que ens hem proposat, sinó que sembla que ens arrosseguen.
Quantes promeses i propòsits s´han quedat en bones intencions i bones paraules, de les quals l´infern n´està empedrat! Sovint la deixadesa, la mandra o la falta d´organització personal fan que no acabem de posar mai en pràctica els nostres compromisos íntims o públics. Som inconstants i incoherents. Ens costa molt trencar inèrcies, encara que sapiguem que són pernicioses.
Costa molt, però és possible. El fons més profund de la nostra ànima sempre està en contacte amb Déu, que és el nostre principi vital i ens ha creat a imatge seva. Per això fins i tot la persona més embrutida o més tancada, amb una psicologia o una història més malaltes, en algun moment pot \"tocar fons\" i connectar amb aquest principi de vida.
La conversió és possible. Tots vivim conversions, petites o grans, en aspectes diferents de les nostres vides. I és per això que no hem de jutjar els altres ni ens hem de jutjar a nosaltres mateixos. Només Déu, que coneix el fons dels nostres cors i que té sempre present tota la nostra història, del principi al final, ens pot jutjar adequadament.
Sovint a les parròquies coincidim cada setmana amb persones que coneixem del poble o del barri, algunes de tota la vida. Coneixem la seva vida i miracles, els seus pecats i defectes. És fàcil caure en la temptació de jutjar i d´acusar d´hipocresia: mira aquesta mala persona, que bona que sembla quan va a missa! Quan notem aquesta temptació, només ens cal girar la mirada envers nosaltres mateixos i recordar aquest evangeli d´avui. Demanar a Déu que ens ajudi a convertir-nos, a mi i a les persones que seuen a prop meu dins de l´església.

Jordi Vila
Consiliari de l´equip Reus-12