Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

12 d´octubre 2014, DIUMENGE XXVIII DURANT L´ANY

Salm 22

El Senyor Ă©s el meu pastor, no em manca res,
em fa descansar en prats deliciosos;
em mena al repòs vora l’aigua,
i allĂ­ em retorna.
Em guia pels camins segurs
per l’amor del seu nom.

R. Viuré sempre a la casa del Senyor.

Ni quan passo per barrancs tenebrosos
no tinc por de res,
perquè us tinc vora meu;
la vostra vara de pastor
m’asserena i em conforta.

R. Viuré sempre a la casa del Senyor.

Davant meu pareu taula vĂłs mateix,
i els enemics ho veuen;
m’heu ungit el cap amb perfums,
ompliu a vessar la meva copa.

R. Viuré sempre a la casa del Senyor.

Oh sĂ­! La vostra bondat i el vostre amor
m’acompanyen tota la vida,
i viuré anys i més anys
a la casa del Senyor.

R. Viuré sempre a la casa del Senyor.

Evangeli (Mt 22,1-14)

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús proposà aquesta altra paràbola als grans sacerdots i als notables del poble: «Passa amb el Regne del cel com amb un rei que celebrava el casament del seu fill: envià els seus homes a avisar els convidats, però no hi volien anar. Llavors n’envià d’altres que diguessin als convidats: Ja tinc preparat el banquet, he fet matar els vedells i l’aviram. Tot és a punt: veniu a la festa. Però ells no en feren cas: l’un se n’anà al seu camp, l’altre als seus negocis, i altres agafaren els enviats, els maltractaren i els mataren. El rei, en veure això, s’indignà, i envià les seves tropes per exterminar aquells assassins i incendiar-los la ciutat. Mentrestant, digué als seus homes: El banquet de casament és a punt, però els convidats no se’l mereixen. Per tant, aneu a les sortides dels camins i convideu a la festa tothom que trobeu. Ells hi anaren, i reuniren tothom qui trobaven, bons i dolents. I la sala del banquet s’omplí de convidats.
»[Quan el rei entrà a veure els convidats, s’adonà que un home dels que eren allí no duia el vestit de festa, i li digué: Company, com és que has entrat sense vestit de festa? Ell va callar. Llavors el rei digué als qui servien: Lligueu-lo de peus i mans i traieu-lo fora, a la fosca. Allà hi haurà els plors i el cruixir de dents. Els cridats són molts, però no tants els elegits.»]

Comentari evangèlic:

DĂ©u ens convida a la seva festa

Igual que la setmana passada, una altra paràbola amb violència que hem de saber traduir perquè ens digui coses ben concretes, aplicables a les nostres vides.
De nou m´adreço especialment als infants de catequesi i a les seves famílies, perquè aquesta paraula és molt oportuna. Heu començat un curs en què se us convida especialment a adquirir l´hàbit de participar cada diumenge a la missa. Molts de vosaltres ho fareu amb la vista posada en la festa de la primera comunió. Alguns potser comenceu ja a planejar, o si més no a somiar: qui hi convidarem?, on farem el banquet?, quin vestit em posaré?
La paràbola d´avui ens diu que el Regne del cel és com una festa convocada pel rei, que ens convida a celebrar el casament del seu fill. Queda clar qui és el protagonista i l´organitzador de la festa, i qui són els convidats. Ara passem a la festa de la primera comunió. Aparentment també sembla clar qui seran els protagonistes de la festa i qui seran els organitzadors: els nens i nenes, i els seus pares. Però hem d´anar aprenent que en les coses espirituals hi ha una dimensió invisible que dóna l´autèntic sentit a les coses que fem. En aquest sentit espiritual entenem que l´autèntic protagonista de tota eucaristia, també la de primera comunió, és Jesús. Ell ens convoca per escoltar la seva paraula i unir-nos a ell. Nosaltres som els convidats. Així hem de viure cada missa, també la de primera comunió. Si no hi estem disposats, ens passarà de llarg l´oportunitat. Haurem fet la primera comunió, sí, però no haurem entès res del regne de Déu, del projecte de vida plena que ell té per a nosaltres.
Ens convé molt, doncs, participar en la festa que Déu ens prepara. No ens hem d´excusar. Però no n´hi ha prou amb anar-hi, cal portar el vestit de festa. Ah, això sí -pensareu molts-, el dia de la primera comunió portaré un vestit espaterrant! Però no, dins la paràbola el vestit de festa no és el que sembla, té també un sentit espiritual: es refereix a la nostra actitud, al nostre desig d´estar disponibles a la presència de Déu en la nostra vida. Sovint hi ha persones que encara pregunten: ¿és obligatori anar a missa? Jo respondria amb altres preguntes: ¿és obligatori menjar, anar a l´escola, trobar-se amb els amics? Són coses tan necessàries i tan bones que són més que obligatòries. Cal menjar, i malament quan només menges per obligació. Cal anar a l´escola, i has d´estar molt content de poder-hi anar. Cal cuidar els amics, i és un mal senyal que no en tinguis ganes. El vestit de festa que ens posem quan anem a missa és el desig de trobar-nos amb Jesús, de créixer en l´amistat amb ell, de deixar-nos omplir del seu amor.

Jordi Vila
Consiliari de l´equip Reus-12