Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

25 d´octubre 2014, DIUMENGE XXX DURANT L’ANY

Salm 17

Us estimo, Senyor, vós m’enfortiu,
roca i muralla que em deslliura.

R. Us estimo, Senyor, vós m’enfortiu.

Déu meu, penyal on m’emparo,
escut i força que em salva.
Rodejat d’adversaris delirants, clamo al Senyor,
crido auxili d’entre els enemics.

R. Us estimo, Senyor, vós m’enfortiu.

BeneĂŻt sigui el DĂ©u vivent, el meu penyal.
Beneeixo el Senyor que em salva.
«Ha donat grans victòries al seu rei,
ha mostrat l’amor que té al seu Ungit.»


R. Us estimo, Senyor, vós m’enfortiu.

Evangeli (Mt 22,34-40)

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, quan els fariseus s’assabentaren que Jesús havia fet callar els fariseus, es tornaren a reunir, i un d’ells, mestre de la Llei, per provar-lo, li va fer aquesta pregunta: «Mestre, quin és el manament més gran de la Llei?» Jesús li contestà: «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament. Aquest és el manament més gran i el primer de tots. El segon és molt semblant: Estima els altres com a tu mateix. Tots els manaments escrits en els llibres de la Llei i dels Profetes vénen d’aquests dos.»

Comentari evangèlic:

Consignes per a temps convulsos

\"Estima...\" Estimar és desitjar i buscar el bé de l´altre. L´amor s´oposa, doncs, a l´odi, que és desitjar el mal, però també a la indiferència, que és el no-desig, la no-recerca del bé de l´altre. L´odi és un pecat molt evident, que trasbalsa l´ànima amb onades impetuoses. La indiferència, en canvi, com la majoria dels pecats d´omissió, és silenciosa, i ens va atacant com la infecció d´un virus invisible.
\"Estima Déu sobre totes les coses\". La família, la pàtria, jo mateix... no som Déu. Som realitats bones, que cal respectar i promoure, però que no s´han d´absolutitzar ni idolatrar. Jo tinc unes qualitats i unes capacitats que un dia puc perdre per malaltia o per vellesa. La família va canviant amb els anys: unes persones es moren, altres funden noves famílies... i sempre correm el risc de quedar-nos sols. Les nacions també neixen i moren. Tenir-ho present ens ajuda a acceptar els canvis, a tocar de peus a terra i a no fer dels nostres sentiments un absolut. Estimar Déu ens fa sentir arrelats en terra ferma sense que cap terbolí d´esdeveniments ens pugui engolir.
\"Estima els altres com a tu mateix\". Aquesta frase inclou dos manaments: l´amor als altres i l´amor a un mateix. L´amor a un mateix inclou l´amor als grups dels quals formo part: amor a la família, al poble, a la pàtria. L´amor als altres implica tolerància, respecte, diàleg i col•laboració amb \"els altres\", els que no formen part del meu clan. Estimar vol dir donar-se, esforçar-se pel bé de l´altre. La indiferència, el menyspreu, l´odi als altres i també l´autoodi són contraris a l´amor.
Vivim dies convulsos, ningú està segur de com seran el nostre país i el món sencer d´aquí a pocs anys. L´única certesa és que moltes coses canviaran. Davant d´això, és important agafar-nos a alguns principis fonamentals. En aquest sentit, els manaments que ens recorda l´evangeli d´avui són molt explícits: si evitem els pecats de la indiferència i la intolerància, si tots treballem pel bé comú, anirem pel bon camí.

Jordi Vila
Consiliari de l´equip Reus-12