Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

2 de novembre, FIDELS DIFUNTS

Salm 129

Des de l´abisme us crido, Senyor.
Escolteu el meu clam.
Estigueu atent, escolteu aquest clam que us suplica.

R. Confio en el Senyor, confio en la seva paraula.

Si tinguéssiu en compte les culpes,
¿qui es podria sostenir?
Però és molt vostre perdonar,
i això ens infon respecte.

R. Confio en el Senyor, confio en la seva paraula.

Confio en la paraula del Senyor,
la meva ànima hi confia.
Espera el Senyor la meva ànima,
més que els sentinelles el matí.

R. Confio en el Senyor, confio en la seva paraula.

Que esperin el matí els sentinelles!
Israel espera el Senyor,
perquè són del Senyor l´amor fidel i
la redempció generosa.

R. Confio en el Senyor, confio en la seva paraula.

És ell qui redimeix Israel de totes les seves culpes.

R. Confio en el Senyor, confio en la seva paraula.

Evangeli (Jn 14,1-6)

Lectura de l´evangeli segons sant Joan

En aquell temps Jesús digué als seus deixebles: «Que els vostres cors s´asserenin. Confieu en Déu, confieu també en mi. A casa el meu Pare hi ha lloc per a tots: si no n´hi hagués, ¿us podria dir que vaig a preparar-vos estada? I quan hauré anat a preparar-vos-la, tornaré i us prendré a casa meva, perquè també vosaltres visqueu allà on jo estic. I ja sabeu quin camí hi porta, allà on jo vaig.» Tomàs li diu: «Senyor, si ni tan sols sabem on aneu. ¿Com podem saber quin camí hi porta?» Jesús li diu: «Jo sóc el camí, la veritat i la vida: ningú no arriba al Pare si no hi va per mi.»

Comentari evangèlic:

Uns difunts molt vius

Els cristians preguem pels difunts.
Com fa tothom, plorem pels que trobem a faltar, evoquem els seus records i revivim dins el cor els lligams, els sentiments, les experiències que ens han unit a ells i que fan que continuïn vivint dins nostre quan ja han deixat aquest món. Això ho fa tothom.
Però els cristians, a més a més, preguem pels difunts. Preguem perquè volem que visquin en Déu. Acabem de llegir un fragment de la passió de Jesucrist segons sant Joan. És una narració plena de detalls, molts d´ells amb un valor simbòlic, però alhora totalment realista. Jesús va morir, víctima de la maldat i la injustícia humana, d´una manera similar a la de tants altres condemnats a mort. Ell ha compartit amb tots els homes l´experiència de la mort.
Però després Jesús va ressuscitar, i tenim la ferma esperança que tots els homes compartirem amb ell l´experiència de la victòria sobre la mort. Creiem que ell ha mort perquè tots puguem tenir vida eterna. Això de la resurrecció i la vida eterna no és una llei universal, tal com ho és la reencarnació en les religions orientals. No tenim capacitat de ressuscitar per nosaltres mateixos. És Crist qui ens ressuscita. Però ell només ens pot ressuscitar si ens hem lligat, vinculat, associat a ell. Això és la vida cristiana: aprofitar tots els mitjans que Jesús mateix ens dóna perquè puguem ja des d´ara viure amb ell.
En el fons, el vincle que ens uneix a Jesús, el Fill de Déu, és l´amor. Perquè Déu és amor, i nosaltres estem units a Déu en la mesura que hem après a estimar. Celebrar els sagraments sense amor, resar sense amor, fer bones obres sense amor no serveix de res.
En la vida eterna, l´amor ho és tot, perquè és viure en Déu, que és amor. Per això té sentit pregar pels difunts. No els podem veure, no els podem tocar, no podem parlar amb ells, però els podem estimar.
L´amor és etern, i l´eternitat és misteriosa. En l´eternitat el temps no corre. Per això, encara que ens resulti estrany, la mort d´una persona no ens priva de continuar estimant-la i de mirar d´aprendre a estimar-la més i millor, no ens priva de perdonar i de demanar perdó a aquelles persones amb qui hem tingut conflictes. I això, encara que ens costi d´entendre, ens ajuda a nosaltres i també els ajuda a ells a viure en l´amor, a vincular-se més estretament a Jesús i, per tant, a ressuscitar.

Jordi Vila
Consiliari de l´equip Reus-12