Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

19 de novembre 2017 - DIUMENGE XXXIII DURANT L’ANY

Salm 127

Feliç tu, fidel del Senyor,
que vius seguint els seus camins.
MenjarĂ s del fruit del teu treball,
seràs feliç i tindràs sort.

R. Feliç tu, fidel del Senyor.

La teva esposa fruitarĂ  com una parra
dins la intimitat de casa teva;
veuràs els fills com plançons d’olivera
al voltant de la taula.

R. Feliç tu, fidel del Senyor.

És així com els fidels del Senyor
seran beneĂŻts.
Que el Senyor et beneeixi des de SiĂł.
Que tota la vida puguis veure prosperar Jerusalem.

R. Feliç tu, fidel del Senyor.

Evangeli (Mt 25,14-30)

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als deixebles aquesta paràbola: «Un home que se n’anava a fora del país cridà els seus administradors i els confià els seus béns. A un li donà cinc milions, a l’altre dos i a l’altre un, segons la capacitat de cadascú, i se n’anà. [El qui n’havia rebut cinc anà de seguida a negociar-hi, i en guanyà cinc més. També el qui n’havia rebut dos en guanyà dos més. Però el qui n’havia rebut un guardà en un amagatall els diners del seu amo.]
Al cap de molt temps l’amo tornà i els demanà comptes. Es presentà primer el qui havia rebut cinc milions, portà també els cinc que havia guanyat i digué: Senyor, m’havíeu confiat cinc milions i n’he guanyats cinc més. [L’amo li va dir: Molt bé. Ets un administrador bo i de tota confiança. El que t’havia encomanat ho has administrat fidelment. Ara t’encomanaré molt més. Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor.
Es presentà després el qui n’havia rebut dos i digué: Senyor, m’havíeu confiat dos milions i n’he guanyats dos més. L’amo li va dir: Molt bé. Ets un administrador bo i de tota confiança. El que t’havia encomanat ho has administrat fidelment. Ara t’encomanaré molt més. Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor.
Es presentà també el qui n’havia rebut un, i digué: Senyor, sé que sou un home exigent, que voleu collir on no havíeu sembrat i aplegar on no havíeu escampat. Per això vaig tenir por i vaig amagar els vostres diners. Aquí teniu allò que és vostre. L’amo li contestà: Ets un administrador dolent i gandul. Tu sabies que vull collir on no he sembrat i aplegar on no he escampat? Doncs havies de posar al banc els meus diners, i ara podria recobrar allò que és meu amb els interessos. Preneu-li aquest milió i doneu-lo al qui en té deu, perquè als qui tenen, els donaré encara més i en tindran a vessar, però als qui no tenen, els prendré fins allò que els queda. I aquest administrador inútil, traieu-lo a fora, a la fosca. Allà hi haurà els plors i el cruixir de dents».]

Comentari evangèlic:

¿Què has fet de bo?

L’evangelista Mateu parla de “talents”, que eren una suma molt grossa de diners. Per això la versió litúrgica de l’evangeli ho tradueix per milions, tant se val si són euros o pessetes, ja entenem què vol dir.
Vol dir, de fet, que Déu ha posat un tresor a les nostres mans, no perquè en gaudim egoísticament sinó perquè l’administrem i el fem treballar. Aquest tresor són les nostres capacitats: d’estimar, de treballar, de servir, de comunicar, d’escoltar, d’agrair, d’acompanyar, de perdonar... i tantes altres coses. Ens les ha donat perquè les fem servir i les orientem vers la missió que ell ens encomana a tots, que és construir el Regne de Déu. Per això els cristians entenem la vida com una vocació, com una crida que Déu ens fa a acomplir una missió.
Cadascú té els talents que Déu li ha volgut donar, i no porta enlloc que ens comparem els uns amb els altres. ¿Per què jo només en tinc dos i el meu company en té cinc? És igual, Déu no ens demana que competim. Notem que la recompensa que l’amo dona als dos primers administradors és idèntica, encara que el rendiment fos diferent: t’encomanaré molt més; entra a celebrar-ho amb el teu senyor.
Hi ha una pràctica espiritual de la qual potser no parlem prou, que és l’examen de consciència: una mirada sobre la nostra vida per tal de veure en quin punt estem respecte de Déu i dels germans. És un dels passos que hem de posar en pràctica quan celebrem el sagrament del perdó, i potser per això el reduïm massa sovint a revisar si hem comès alguna infracció.
El tercer administrador de la paràbola d’avui no havia fet res de dolent amb els diners que l’amo li havia confiat. No els havia malbaratat, sinó que els havia custodiat fidelment, ben amagats perquè ningú no els hi robés. Però amb això no n’hi ha prou. Calia fer-los rendir. Calia arriscar, estar disposat a perdre per poder guanyar.
Així vol Déu que siguin les nostres vides. El dia que ens trobem cara a cara amb el Senyor, ell ens dirà: mira, sé totes les coses dolentes que has fet, això, allò i fins i tot allò altre que ja no recordaves; no et preocupis, tot queda perdonat. Ara digues-me: ¿què has fet de bo?

Jordi Vila
Consiliari de l´equip Reus-12