Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

23 de novembre 2014, JESUCRIST, REI DE TOT EL MĂ“N

Salm 22

El Senyor Ă©s el meu pastor, no em manca res,
em fa descansar en prats deliciosos.

R. El Senyor Ă©s el meu pastor, no em manca res.

Em mena al repòs vora l’aigua,
i allĂ­ em retorna.
Em guia pels camins segurs
per l’amor del seu nom.

R. El Senyor Ă©s el meu pastor, no em manca res.

Davant meu pareu taula vĂłs mateix,
i els enemics ho veuen;
m’heu ungit el cap amb perfums,
ompliu a vessar la meva copa.

R. El Senyor Ă©s el meu pastor, no em manca res.

Oh, sĂ­! La vostra bondat i el vostre amor
m’acompanyen tota la vida,
i viuré anys i més anys
a la casa del Senyor.


R. El Senyor Ă©s el meu pastor, no em manca res.

Evangeli (Mt 25,31-46)

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps Jesús digué als seus deixebles: «Quan el Fill de l’home vindrà amb el seu poder, acompanyat de tots els àngels, s’asseurà al seu tron gloriós i es reuniran davant d’ell tots els pobles. Llavors els separarà entre ells com un pastor separa les ovelles i les cabres, i posarà les ovelles a la dreta, i les cabres a l’esquerra.
»Després el Rei dirà als de la seva dreta: Veniu, beneïts del meu Pare: preneu possessió del Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. Vosaltres, quan jo tenia fam, em donàreu menjar; quan tenia set, em donàreu beure; quan era foraster, em vau acollir; quan em veiéreu despullat, em vau vestir; quan estava malalt, em vau visitar; quan era a la presó, vinguéreu a veure’m.
»Els justos li respondran: Senyor, quan us vam veure afamat i us vam donar menjar, o que passàveu set, i us vam donar beure? Quan us vam veure foraster i us vam acollir, o despullat, i us vam vestir? Quan us vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure-us?
»El Rei els respondrà: Us ho dic amb tota veritat: Tot allò que fèieu a cadascun d’aquests germans meus, per petit que fos, m’ho fèieu a mi.
»Després dirà als de la seva esquerra: Lluny de mi, maleïts: aneu-vos-en al foc etern preparat per al diable i els seus àngels. Vosaltres, quan jo tenia fam, no em donàreu menjar; quan tenia set, no em donàreu beure; quan era foraster, no em vau acollir; quan em veiéreu despullat, no em vau vestir; quan estava malalt o a la presó, no em vau visitar.
»Ells li respondran: Senyor, quan us vam veure afamat o que passàveu set, foraster, despullat, malalt o a la presó, i no vam fer res per vós?
»Ell els contestarà: Us ho dic amb tota veritat: Tot allò que deixàveu de fer a cadascun d’aquests, per petit que fos, m’ho negàveu a mi.
»I aniran als suplicis eterns, mentre que els justos entraran a la vida eterna.»

Comentari evangèlic:

Les ovelles a la dreta

- Jo era encarregat d´un supermercat. Treballador i honest, m´hi vaig estar molts anys fins que vaig arribar a la jubilació. Els directius de la cadena estaven contents amb mi. Un dia els vaig convèncer perquè signéssim un conveni amb Càritas. Quan vèiem que una remesa de productes no tenia sortida comercial, els els donàvem amb temps suficient perquè els poguessin distribuir abans que arribessin a la data de caducitat. Jo procurava que això passés sovint, sense que afectés els guanys de la botiga, i els directius no em van cridar mai l´atenció. El Senyor m´ha dit: Vine, beneït del meu Pare, perquè tenia fam i em vas donar de menjar.
- Quan em vaig quedar a l´atur vaig decidir que no em podia passar tot el dia buscant feina i acumulant fracassos. A més, volia fer alguna cosa de profit. I vaig entrar de voluntària a Mans Unides. Em cuidava de la secretaria i de les relacions amb els socis. Sense anar-hi mai, vaig aprendre moltes coses del Tercer Món. I era molt gratificant saber, al cap de l´any, quins projectes de desenvolupament havíem pogut finançar. El Senyor m´ha rebut amb el dossier de la perforació d´un pou d´aigua potable en un poblat del Níger, i m´ha dit: Quan tenia set, em vas donar beure.
- No m´agrada parlar del meu passat, la meva vida va ser molt trista. Però aquí no hi ha res que es pugui amagar. Jo era una fulana. Com tantes altres, em van treure del meu país amb enganys i després em van esclavitzar. Treballava a la carretera. Després, quan vaig perdre la salut, em van tancar en un club. I d´allà vaig anar a l´hospital a morir. Dintre de tot, a la carretera em sentia lliure per unes hores. A vegades venia un pobre home. No era com els altres, de mirada dura i dominant. Ell abaixava els ulls i plorava. Jo no li feia cap pregunta, l´abraçava i plorava amb ell. Quan se n´anava, em sentia neta i reconfortada. Avui el Senyor m´ha dit: Entra, seràs feliç perquè has plorat.
- Jo tenia un futur prometedor. M´acabaven d´oferir una feina molt ben remunerada a l´estranger, quan la mare va començar la davallada. Jo li hauria pogut pagar una bona assistència, no li hauria faltat res de res. Bé, sí, li hauria faltat la meva companyia. No em vaig resignar a veure-la un dia al mes, i vaig renunciar a l´oferta laboral. Se´m van tancar algunes portes professionals, però vaig poder veure la mare gairebé cada dia durant els cinc anys que va durar. El Senyor m´ha dit: Quan estava malalt, em vas visitar.
- Doncs jo era un futbolista d´elit, ja em coneixeu, oi? Ara el Senyor m´ha cridat i m´ha felicitat pel joc net i perquè he estat un bon exemple per als infants. Els altres títols, tant se li´n dóna.
- Doncs jo era polític, i m´ha fet entrar dient: Entra, que ets un administrador bo i de tota confiança.
- Doncs jo era monja de clausura i m´ha dit: Gràcies per les pregàries i pels entrepans que em preparaves quan trucava vestit de pobre.
I així el banquet s´anirà omplint de tota mena d´ovelles: analfabets i científics, creients i ateus, blancs i negres, heterosexuals i homosexuals, gent d´ordre i gent perduda, amb qui el Senyor s´haurà fet trobadís de tantes maneres diferents, sempre per tal de poder acabar dient a tothom: Vine, entra, beneït del meu Pare...

Jordi Vila
Consiliari de l´equip Reus-12