Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

7 de desembre 2014, DIUMENGE II D’ADVENT

Salm 84

Jo escolto què diu el Senyor:
DĂ©u anuncia la pau al seu poble.

El Senyor Ă©s a prop per salvar els seus fidels,
i la seva glòria habitarà al nostre país.

R. Senyor, feu-nos veure el vostre amor
i doneu-nos la vostra salvaciĂł.

La fidelitat i l’amor es trobaran,
s’abraçaran la bondat i la pau;
la fidelitat germinarĂ  de la terra,
i la bondat mirarĂ  des del cel.

R. Senyor, feu-nos veure el vostre amor
i doneu-nos la vostra salvaciĂł.

El Senyor donarĂ  la pluja,
i la nostra terra donarĂ  el seu fruit.
La bondat anirĂ  al seu davant,
i la pau li seguirĂ  les petjades.

R. Senyor, feu-nos veure el vostre amor
i doneu-nos la vostra salvaciĂł.

Evangeli (Mc 1,1-8)

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

Comença l’evangeli de Jesús, el Messies, Fill de Déu.
En el profeta Isaïes hi ha escrit això: «Jo envio davant teu el profeta missatger perquè et prepari el camí. Una veu crida en el desert: Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí.» Complint això, Joan començà a batejar en el desert.
Predicava un baptisme de conversió, per obtenir el perdó dels pecats, i anaven a trobar-lo de tot arreu de Judea, amb tota la gent de Jerusalem, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà. El vestit de Joan era de pèl de camell, es cobria amb una pell a la cintura i s’alimentava de llagostes i mel boscana. I predicava així: «Després de mi ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no sóc digne ni d’ajupir-me a deslligar-li la corretja del calçat. Jo us he batejat només amb aigua; ell us batejarà amb l’Esperit Sant.»

Comentari evangèlic:

Consolat i consolador

Un nen plora amb desfici perquè se li ha trencat la joguina que el tenia embadalit. Ve el germà gran, l´acarona, li parla amb veu suau, li ensenya una altra joguina i l´anima a jugar junts. Això és consolar: ajudar a acceptar la frustració i a posar l´interès en una altra cosa.
Però si, en sentir plorar l´infant, el germà gran s´hi acosta i li recompon la joguina que s´havia espatllat, el petit el tindrà per un heroi i canviarà el plor per un gran somriure. Aquesta consolació encara és millor.
El poble jueu patia set dècades d´exili a Babilònia. Podien consolar-se dient: no tenim pàtria ni llibertat, però encara som vius. Però arriba el profeta i els anima a obrir una ruta en el desert, perquè ve el Senyor, i a anunciar la Bona Nova des d´una muntanya ben alta perquè Jerusalem sàpiga que el Senyor arriba com un Déu poderós i alhora com un pastor que té cura de les ovelles amb tota tendresa.
Hem llegit l´inici de l´evangeli de Marc, que aplica aquesta profecia a la figura de Joan Baptista, la veu que cridava en el desert per anunciar al poble la vinguda del Messies. El profeta, el missatger de bones notícies, és alhora consolat i consolador. Transmet joia als altres perquè ell mateix l´ha rebuda. Així ha de ser tota vida cristiana, així hem de ser també nosaltres: rebem l´evangeli, missatge de vida, de pau, d´amor, en fruïm i el comuniquem. Així el món podrà viure un nou Advent.

Jordi Vila
Consiliari de l´equip Reus-12