Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

21 de desembre 2014, DIUMENGE IV D’ADVENT

Salm 88

Senyor, cantaré tota la vida
els vostres favors,
d’una generació a l’altra anunciaré
la vostra fidelitat.
Vós heu dit: «El meu favor és indestructible,
mantinc la fidelitat en el cel.»

R. Senyor, cantaré tota la vida
els vostres favors.

He fet aliança amb els meus elegits,
jurant a David el meu servent:
«T’he creat per sempre una dinastia,
mantindré per tots els segles el teu tron.»

R. Senyor, cantaré tota la vida
els vostres favors.

Ell em dirà: «Sou el meu pare,
el meu Déu i la roca que em salva.»
Mantindré per sempre el meu amor,
la meva aliança amb ell serà perpètua.

R. Senyor, cantaré tota la vida
els vostres favors.

Evangeli (Lc 1,26-38)

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Déu envià l’àngel Gabriel a un poble de la Galilea anomenat Natzaret, per dur un missatge a una noia, promesa amb un descendent de David, que es deia Josep, i el nom de la noia era Maria. L’àngel entrà a casa d’ella i li digué: «Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu.» Ella es torbà en sentir aquestes paraules, i pensava per què la saludava així. Però l’àngel li digué: «No tinguis por, Maria; Déu t’ha concedit el seu favor. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l’anomenaran Fill-de-l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare, serà rei del poble d’Israel per sempre, i el seu regnat no tindrà fi.» Maria preguntà a l’àngel: «Com pot ser, això, si jo no tinc marit?» L’àngel li respongué: «L’Esperit Sant vindrà sobre teu, i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit sant que naixerà l’anomenaran Fill de Déu. També la teva parenta, Elisabet, ha concebut un fill a la seva edat; ella que era tinguda per estèril ja es troba al sisè mes, perquè a Déu res no li és impossible.» Maria va respondre: «Sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules.»
I l’àngel es va retirar.

Comentari evangèlic:

El sĂ­ de DĂ©u

Són innombrables les obres d´art, els objectes preciosos i els edificis monumentals dedicats a la divinitat o de caire religiós en totes les cultures de la terra. Segur que bona part del patrimoni artístic de la humanitat no es pot entendre sense la dimensió religiosa que hi ha en tota civilització.
¿I què podem dir del munt de pensaments, prometences i oracions dedicades a Déu, en tantes formes diverses, des de la llàntia que s´encén prop d´una imatge fins a les hores d´estudi i pregària dels monjos i monges?
Quantes coses que fem per Déu, oi? Són signes d´amor, manifestacions del desig i la necessitat que tenim d´ell, i per tant són molt respectables totes elles, tant les que ens agraden més com les que potser no ens diuen res. Però és important que entenguem això: Déu no les necessita en absolut!
David volia fer un temple per al Senyor. Era un senyal d´agraïment i de respecte. No era digne que la casa de Déu fos un envelat mentre que ell vivia en un palau de cedre. Però el Senyor li para els peus per mitjà del profeta Natan. Déu no vol rebre res de David, i és ell qui es compromet amb la seva descendència fins al punt d´incorporar-la a la seva família: «Jo li seré pare, i ell serà per a mi un fill».
En l´evangeli queda clar el sí de Maria a l´anunci de l´àngel: Déu no vol salvar la humanitat sense comptar amb la seva col•laboració, per humil que sigui. Però el sí de Maria es queda petit davant del gran sí de Déu. Ell, sense necessitar-ho, s´implica fins al punt de venir al nostre món i assumir la nostra naturalesa, tan limitada. Preparem-nos, doncs, a rebre aquest do immerescut. Acollim Déu que ve a nosaltres també avui. De fet, això és el que caracteritza més profundament l´autèntic esperit cristià: més que estimar, saber-se estimat per Déu; més que fer, deixar-se fer per ell.

Jordi Vila
Consiliari de l´equip Reus-12