Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

25 de desembre 2017 - NADAL

Salm 97

Canteu al Senyor un càntic nou:
ha fet obres prodigioses,
la seva dreta i el seu braç sagrat
han sortit victoriosos.

R. D’un cap a l’altre de la terra
tothom ha vist la salvació del nostre Déu.

El Senyor ha revelat la seva ajuda
i els pobles contemplen la salvació.
L’ha mogut l’amor que ell guarda fidelment
a la casa d’Israel.

R. D’un cap a l’altre de la terra
tothom ha vist la salvació del nostre Déu.

Tothom ha vist d’un cap a l’altre de la terra
la salvació del nostre Déu.
Aclameu el Senyor arreu de la terra,
esclateu en cants i en crits d’alegria.

R. D’un cap a l’altre de la terra
tothom ha vist la salvació del nostre Déu.

Canteu al Senyor les vostres melodies,
canteu-les al so de les cítares;
aclameu el rei, que és el Senyor,
amb trompetes i tocs de corn.

R. D’un cap a l’altre de la terra
tothom ha vist la salvació del nostre Déu.

Evangeli (Jn 1,1-18)

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

Al principi ja existia el qui és la Paraula. La Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu. Era, doncs, amb Déu al principi. Per ell tot ha vingut a l’existència, i res del que ha vingut a existir no hi ha vingut sense ell. Tenia en ell la Vida, i la Vida era la Llum dels homes. La Llum resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la.
[Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de la Llum, perquè per ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne testimoni.]
Existia el qui és la Llum veritable, la que, en venir al món, il·lumina tots els homes.
Era present al món, al món que li deu l’existència, però el món no l’ha reconegut. Ha vingut a casa seva, i els seus no l’han acollit. Però a tots els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom, els concedeix poder ser fills de Déu. No són nascuts per descendència de sang, ni per voler d’un pare o pel voler humà, sinó de Déu mateix.
El qui és la Paraula es va fer home i plantà entre nosaltres el seu tabernacle, i hem contemplat la seva glòria, que li pertoca com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat.
[Donant testimoni d’ell, Joan cridava: «És aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi m’ha passat davant, perquè, abans que jo, ell ja existia.» De l’abundància de la seva plenitud tots nosaltres hem rebut gràcia sobre gràcia. Perquè la Llei, Déu la donà per Moisès, però la gràcia i la veritat ens han vingut per Jesucrist.
Déu ningú no l’ha vist mai; Déu Fill únic, que està en el si del Pare, és qui l’ha revelat.]

Comentari evangèlic:

L’amor vol ser estimat
A tots ens pot passar alguna vegada, que sentim algú que parla i pensem: que bé que s’explica, llàstima que no l’entenc de res perquè parla un idioma que no conec. Doncs bé, Déu, que és Paraula, s’ha fet home per tal de parlar el nostre llenguatge. Un llenguatge tan bàsic i universal com el de l’amor, que és el primer que entenen els infants des del moment que arriben al món, sigui quina sigui la llengua dels seus pares.
Tot infant necessita ser cuidat, contemplat, acaronat, estimat. Si no és objecte d’amor, no prospera, no creix, no madura. Déu, que és la font de l’amor, que ha fet el món i hi ha sembrat la vida, que ens ha portat a l’existència pensant-nos i estimant-nos a cadascun de nosaltres, es fa carn tendra, petita, desvalguda, necessitada del nostre amor i la nostra cura. La Paraula vol ser escoltada, l’Amor vol ser estimat.
Ell és la Llum i la Vida. Per això, quan el comencem a estimar s’esdevé el miracle: ell ens il·lumina per dintre i ens vivifica. El món, que tan sovint és tenebrós, aspre, injust i cruel, prop d’ell recobra la justícia, la tendresa, la bellesa i el sentit. És així sempre i per a tothom, fins i tot per a aquells que no saben que la Paraula, la Llum i la Vida es diuen Jesús, però que el troben quan donen de menjar a qui té fam, quan tenen cura i visiten el malalt, quan acullen el foraster.
Jesús neix a la nostra vida mortal perquè nosaltres puguem néixer a la vida eterna. Ho insinua molt bé la nadala del noi de la mare. No en sabem l’autor, però havia de ser un bon teòleg, a més de poeta. Les figues que maduraran per Pasqua i per Rams ens evoquen el destí de Jesús: morir per a ressuscitar i donar vida.
El van faixar amb bolquers i el van posar en una menjadora. En acabar la missa besem la imatge de l’infant Jesús amb un gest ple de tendresa. Però la seva presència real no és en la imatge del bressol sinó en el pa i el vi de l’eucaristia. La patena damunt l’altar és avui la menjadora en què Jesús ve al món. Ell va venir i continua venint a nosaltres per a ser menjat i fer-nos així partícips de la seva vida divina.

Jordi Vila
Consiliari de l´equip Reus-12