Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

25 de desembre 2014, NADAL

Salm 97

Canteu al Senyor un càntic nou:
ha fet obres prodigioses,
la seva dreta i el seu braç sagrat
han sortit victoriosos.

R. D’un cap a l’altre de la terra
tothom ha vist la salvació del nostre Déu.

El Senyor ha revelat la seva ajuda
i els pobles contemplen la salvació.
L’ha mogut l’amor que ell guarda fidelment
a la casa d’Israel.

R. D’un cap a l’altre de la terra
tothom ha vist la salvació del nostre Déu.

Tothom ha vist d’un cap a l’altre de la terra
la salvació del nostre Déu.
Aclameu el Senyor arreu de la terra,
esclateu en cants i en crits d’alegria.

R. D’un cap a l’altre de la terra
tothom ha vist la salvació del nostre Déu.

Canteu al Senyor les vostres melodies,
canteu-les al so de les cítares;
aclameu el rei, que és el Senyor,
amb trompetes i tocs de corn.

R. D’un cap a l’altre de la terra
tothom ha vist la salvació del nostre Déu.

Evangeli (Jn 1,1-18)

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

Al principi ja existia el qui és la Paraula. La Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu. Era, doncs, amb Déu al principi. Per ell tot ha vingut a l’existència, i res del que ha vingut a existir no hi ha vingut sense ell. Tenia en ell la Vida, i la Vida era la Llum dels homes. La Llum resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la.
[Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de la Llum, perquè per ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne testimoni.]
Existia el qui és la Llum veritable, la que, en venir al món, il·lumina tots els homes.
Era present al món, al món que li deu l’existència, però el món no l’ha reconegut. Ha vingut a casa seva, i els seus no l’han acollit. Però a tots els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom, els concedeix poder ser fills de Déu. No són nascuts per descendència de sang, ni per voler d’un pare o pel voler humà, sinó de Déu mateix.
El qui és la Paraula es va fer home i plantà entre nosaltres el seu tabernacle, i hem contemplat la seva glòria, que li pertoca com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat.
[Donant testimoni d’ell, Joan cridava: «És aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi m’ha passat davant, perquè, abans que jo, ell ja existia.» De l’abundància de la seva plenitud tots nosaltres hem rebut gràcia sobre gràcia. Perquè la Llei, Déu la donà per Moisès, però la gràcia i la veritat ens han vingut per Jesucrist.
Déu ningú no l’ha vist mai; Déu Fill únic, que està en el si del Pare, és qui l’ha revelat.]

Comentari evangèlic:

Un Déu enamorat

Sí, cal deixar ben clar que una cosa és enamorar-se i una altra estimar. Enamorar-se és qüestió d´hormones, és una tempesta irrefrenable d´emocions que sovint ens fa cecs i ximples. L´amor, en canvi, abraça totes les facultats de la persona i fa que arribem a donar el millor de nosaltres mateixos.
Dit això, cal reconèixer que enamorar-se és necessari. Qui no s´ha enamorat mai té tots els números per arribar a convertir-se en un perfecte egoista. Perquè interessar-se per una altra persona és cansat i sincerar-se davant seu és arriscat. La raó freda ens diria que no surt a compte, que és més segur restar en la còmoda tranquil•litat del petit món personal abans que llançar-se a l´aventura de la conquesta d´un món desconegut. De fet, l´enamorament és la gran injecció d´energia que la natura ens dispensa per assegurar que la majoria de nosaltres sentirem la necessitat de trobar una parella i acabarem donant lloc a una nova generació, de manera que l´espècie pugui continuar endavant. Per desgràcia, els nostres governs i empresaris són més curts de vista que la natura i han aconseguit que tinguem una taxa de natalitat de les més baixes del món.
Quan els pares veuen que un fill o filla s´enamora, els envaeix una estranya barreja d´alegria i de patiment. Alegria per l´etapa de vida intensa i d´experiències incomparables que suposa l´enamorament. Patiment per les ximpleries que es poden arribar a fer i per les seves conseqüències indesitjables.
Diu el profeta Isaïes que Jerusalem serà anomenada \\\"La-que-té-un-enamorat\\\". Sí, ben bé es pot dir que només un Déu enamorat de la humanitat pot fer una ximpleria tal com encarnar-se. Ser un infant que encara no parla, passar fred, ser l´atracció d´aquells pobres pastors bruts i ignorants... tot això només pot fer-ho un Déu enamorat. Tant, que es va posar a disposició de tots els qui el necessitaven; tant, que es va fer seus els nostres pecats perquè nosaltres no haguéssim de sofrir-ne més les conseqüències; tant, que va donar la vida per nosaltres.
En les parelles sempre n´hi ha un que té la iniciativa, un que s´ha enamorat espontàniament i ha anat enamorant l´altre a base d´esforç i insistència. Així és Jesús amb nosaltres. Ell s´ha enamorat primer. Deixem que ell ens enamori. Els infants tenen el poder de suscitar fàcilment l´amor. Enamorem-nos d´ell ara que és infant, i mantinguem-nos-hi fidels, sabent que ell sempre ho ha estat i ho serà envers nosaltres.
Quan algú s´enamora bojament, hi ha una certa transferència dels gustos i afeccions de l´altra persona. Recordem la Jenifer dels Catarres: \\\"em tunejaré el cotxe per tu, anirem a Pont Aeri els dos junts\\\". Doncs bé: si ens deixem enamorar per Jesús, segur que també acabarem enamorats dels més petits, dels pobres, dels pastors que vetllen al ras, de tot ésser humà necessitat de la salvació de Déu.

Jordi Vila
Consiliari de l´equip Reus-12