Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

28 de desembre 2014, SAGRADA FAMĂŤLIA

Salm 127

Feliç tu, fidel del Senyor,
que vius seguint els seus camins.
MenjarĂ s del fruit del teu treball,
seràs feliç i tindràs sort.

R. Feliços els fidels del Senyor,
que viuen seguint els seus camins.

La teva esposa fruitarĂ  com una parra
dins la intimitat de casa teva;
veuràs els fills com plançons d’olivera
al voltant de la taula.

R. Feliços els fidels del Senyor,
que viuen seguint els seus camins.

És així com els fidels del Senyor
seran beneĂŻts.
Que el Senyor et beneeixi des de SiĂł.
Que tota la vida puguis veure prosperar Jerusalem.

R. Feliços els fidels del Senyor,
que viuen seguint els seus camins.

Evangeli (Lc 2,22-40)

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

Passats els dies que manava la Llei de Moisès referent a la purificació, els pares de Jesús el portaren a Jerusalem per presentar-lo al Senyor, [complint el que prescriu la Llei, que tot noi fill primer sigui consagrat al Senyor. També havien d’oferir en sacrifici «un parell de tórtores o dos colomins», com diu la Llei del Senyor.
Hi havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era un home just i pietós, que esperava l’hora en què Israel seria consolat, i tenia en ell l’Esperit Sant. En una revelació, l’Esperit Sant li havia promès que no moriria sense haver vist el Messies del Senyor. Anà, doncs, al temple, guiat per l’Esperit Sant, i quan els pares entraven amb el nen Jesús, per complir en ell el que era costum segons la Llei, Simeó el prengué en braços i beneí Déu dient: «Ara, Senyor, deixeu que el vostre servent se’n vagi en pau, com li havíeu promès. Els meus ulls han vist el Salvador que preparàveu per presentar-lo a tots els pobles; llum que es reveli a les nacions, glòria d’Israel, el vostre poble.» El seu pare i la seva mare estaven meravellats d’això que es deia d’ell.
Simeó va beneir-los i digué a Maria, la seva mare: «Aquest noi serà motiu que molts caiguin a Israel i molts d’altres s’alcin; serà una senyera combatuda, i a tu mateixa una espasa et traspassarà l’ànima; així es revelaran els sentiments amagats als cors de molts.»
Hi havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d’Aser. Era d’edat molt avançada: havia viscut set anys amb el seu marit, però havia quedat vídua fins aleshores, als vuitanta-quatre anys. Mai no es movia del temple, dedicada nit i dia al culte de Déu amb dejunis i oracions. Ella, doncs, que es trobava allà a la mateixa hora, donava gràcies a Déu i parlava del nen a tots els qui esperaven el temps en què Jerusalem seria redimida.]
I quan hagueren complert tot el que ordenava la Llei del Senyor, se’n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret. El noi creixia i es feia fort, era entenimentat i Déu li havia donat el seu favor.

Comentari evangèlic:

Emergència amb esperança

Diversos indicadors ens avisen que alguna cosa, o més d´una, no funciona bé en les famílies de la nostra societat. Augmenta vertiginosament el nombre de persones que viuen soles. Les parelles són força inestables: abunden els trencaments i els divorcis. L´índex de natalitat és baixíssim, insuficient perquè puguem tenir un relleu generacional equilibrat. A més, l´edat dels pares quan tenen els fills és alta, amb les dificultats que això suposa en la criança, l´educació i les relacions intergeneracionals. Podem parlar, sense exageracions, d´una autèntica emergència familiar.
Dit això, fa massa temps que uns quants bisbes i capellans, en parlar de la família, semblen profetes de calamitats. És cert que la tendència actual ens porta a una societat trista i envellida, formada per famílies fràgils, però el pla de Déu no s´estroncarà per això.
Més fràgils i envellits eren Abraham i Sara, i d´ells per mitjà d´Isaac va sorgir una descendència comparable a les estrelles del cel. Com era fràgil també la situació de Maria i Josep. Però Déu sembla tenir una certa predilecció per obrar meravelles allà d´on sembla que humanament no en pot sortir res de bo.
Visquem, doncs, amb confiança i amb esperança en el pla de Déu, que és més gran que totes les nostres pors. Si ho tinguéssim present, segur que les nostres famílies serien més joves, més fermes i més fecundes. I segur que les famílies en dificultats trobarien un punt ferm on recolzar, com van fer-ho Abraham i Sara, Maria i Josep.

Jordi Vila
Consiliari de l´equip Reus-12