Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

25 de gener 2015, DIUMENGE III DURANT L’ANY

Salm 24

Feu que conegui, Senyor, les vostres rutes,
que aprengui els vostres camins.
Encamineu-me en la vostra veritat, instruĂŻu-me,
perquè vós sou el Déu que em salveu.

R. Feu que conegui, Senyor, les vostres rutes.

Recordeu-vos, Senyor, de la vostra pietat
i de l’amor que heu guardat des de sempre.
Compadiu-vos de mi, vĂłs que estimeu tant.

R. Feu que conegui, Senyor, les vostres rutes.

El Senyor, bondadĂłs i recte,
ensenya el bon camĂ­ als pecadors.
Encamina els humils per sendes de justĂ­cia,
els ensenya el seu camĂ­.

R. Feu que conegui, Senyor, les vostres rutes.

Evangeli (Mc 1,14-20)

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

Després d’haver estat empresonat Joan, Jesús es presentà a Galilea predicant la bona nova de Déu; deia: «Ha arribat l’hora i el regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova.»
Tot passant vora el llac de Galilea, veié Simó i el seu germà Andreu. Estaven tirant el filat a l’aigua, perquè eren pescadors. Jesús els digué: «Veniu amb mi, i us faré pescadors d’homes.» Immediatament abandonaren les xarxes i se n’anaren amb ell.
Poc més enllà veié Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan. Eren a la barca repassant les xarxes. Els cridà immediatament, i ells deixaren el seu pare Zebedeu amb els jornalers a la barca, i se n’anaren amb Jesús

Comentari evangèlic:

El ridĂ­cul de JonĂ s

Del pobre Jonàs se´n podria fer una pel•lícula de riure, o més ben dit, d´humor intel•ligent, d´aquell que fa pensar perquè en el fons ens hi veiem reflectits.
Quan sent per primer cop la crida de Déu, fuig tan lluny com pot, però tot li surt malament: el temporal en alta mar, els mariners que el trien com a boc expiatori, el peix que se l´empassa... fins que al final és vomitat a la platja.
Convençut que no pot escapar de la mirada de Déu, va de mala gana a Nínive a predicar l´oracle diví. «D´aquí a quaranta dies, Nínive serà destruïda». I s´adona, perplex, que els ninivites li fan cas i comencen a fer penitència! I encara pitjor: Déu els fa cas i es desdiu de destruir-los! Pobre Jonàs, no n´encerta ni una i es voldria morir. La realitat ha trencat els seus esquemes: ni els ninivites són tan malvats ni Déu és implacable.
A diferència de Jonàs, Jesús no defuig la seva missió i predica per Galilea la Bona Nova de Déu: «el Regne de Déu és a prop». Aquest món que ens sembla tan dur, tan injust, tan absurd, pot esdevenir el Regne de Déu, és a dir, un món on Déu es trobi com a casa. Això sí, ens cal creure-hi i convertir-nos, és a dir, canviar.
Jesús és l´home que viu el Regne de Déu en tot el que fa. Per això ens atrau, ens fascina, i alhora contrasta amb tot el que hi ha entre nosaltres de mal i de mort. Ens crida a canviar, a renunciar a les nostres petites seguretats i a embarcar-nos en el seu projecte. Això és el que va fer amb Simó i Andreu, amb Jaume i Joan, i el que fa amb cadascú de nosaltres. Ens crida a viure el Regne de Déu per activa i per passiva, és a dir, a viure´l en les nostres pròpies vides i a anunciar-lo als altres.
Quan ens assalti el pessimisme, quan desconfiem de les utopies i pensem que el mĂłn no canviarĂ  mai, pensem en JonĂ s i vigilem de no acabar fent el ridĂ­cul com ell.

Jordi Vila
Consiliari de l´equip Reus-12