Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

1 de febrer 2015, DIUMENGE IV DURANT L’ANY

Salm 94

Veniu, celebrem el Senyor amb crits de festa,
aclamem la Roca que ens salva;
presentem-nos davant seu a lloar-lo,
aclamem-lo amb els nostres cants.

R: Tant de bo que avui sentíssiu la veu del Senyor:
«No enduriu els vostres cors.»

Veniu, prosternem-nos i adorem-lo,
agenollem-nos davant del Senyor, que ens ha creat;
ell és el nostre Déu,
i nosaltres som el poble que ell pastura,
el ramat que ell mateix guia.

R: Tant de bo que avui sentíssiu la veu del Senyor:
«No enduriu els vostres cors.»

Tant de bo que avui sentíssiu la seva veu:
«No enduriu els cors com a Meribà,
com el dia de Massà, en el desert,
quan van posar-me a prova els vostres pares,
i em temptaren, tot i haver vist les meves obres.»

R: Tant de bo que avui sentíssiu la veu del Senyor:
«No enduriu els vostres cors.»

Evangeli (Mc 1,21-28)

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

A Cafar-Naüm Jesús anà en dissabte a la sinagoga i ensenyava. La gent s’estranyava de la seva manera d’ensenyar, perquè no ho feia com els mestres de la llei, sinó amb autoritat. En aquella sinagoga hi havia un home posseït d’un esperit maligne que es posà a cridar: «Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui ets: ets el Sant de Déu.» Però Jesús el reprengué i li digué: «Calla i surt d’aquest home.» Llavors l’esperit maligne sacsejà violentament el posseït, llançà un gran xiscle i en va sortir. Tots quedaren intrigats i es preguntaven entre ells: Què vol dir això? Ensenya amb autoritat una doctrina nova, fins i tot mana els esperits malignes, i l’obeeixen.» I aviat la seva anomenada s’estengué per tota la regió de Galilea.

Comentari evangèlic:

Déu no fa por

El poble hebreu tenia por de Déu. No volia tornar a sentir la seva veu eixordadora. Per això Déu els va donar un intermediari en la persona de Moisès. Ell els comunicava les paraules divines, i ells no tenien por de morir.
És que, en aquells temps, els homes veien manifestacions de Déu en tot el que escapava a la seva comprensió i al seu control. Les malalties, les tempestes, els terratrèmols, les secades... tot era obra d´un Déu que feia por. Queden reminiscències d´aquestes creences en les religions tradicionals africanes.
Avui dia, entre nosaltres Déu no fa por. Déu, més aviat, deixa indiferent. És massa abstracte. Existeix? ¿Serveix d´alguna cosa creure-hi?
Per això nosaltres ja no necessitem un profeta que ens faci de pantalla davant de Déu, sinó algú que ens el faci proper, abastable, humà. Aquesta mena nova de profeta és Jesús. ¿Què vol dir que parla amb autoritat? Que trobar-se amb ell no deixa mai indiferent, que ell té paraules de vida, que donen sentit i valor, que donen pau i goig, que mouen al compromís. Ell mana als esperits malignes, i l´obeeixen. Amb aquesta expressió, l´evangeli no parla de dimonis dels Pastorets sinó de tot allò que ens esclavitza, que ens aliena, que ens separa: l´esperit de la violència, l´ambició desmesurada de poder, de diners, de plaer.
Acostem-nos a Jesús sense por. Ell ens canviarà la vida. Alliberant-nos d´esperits malignes, ens fa sentir més lliures de les males passions i més amos de nosaltres mateixos. Parlant-nos amb autoritat, la nostra vida tindrà més sentit, serà més lluminosa.



Jordi Vila
Consiliari de l´equip Reus-12