Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

8 de febrer 2015, DIUMENGE V DURANT L’ANY

Salm 146

Lloeu el Senyor, dóna bo de cantar!
Lloeu el nostre Déu, que és agradós de lloar-lo!
El Senyor reconstrueix Jerusalem
i aplega els dispersats d’Israel.

R. Lloeu el Senyor, que conforta els cors desfets.

Conforta els cors desfets
i embena les ferides.
Té comptat el nombre dels estels,
els crida cadascun pel seu nom.

R. Lloeu el Senyor, que conforta els cors desfets.

És gran el Senyor, i és molt poderós,
és infinita la seva saviesa.
El Senyor sosté els desvalguts
i abat els injustos fins a terra.

R. Lloeu el Senyor, que conforta els cors desfets.

Evangeli (Mc 1,29-39)

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús, sortint de la sinagoga, se n’anà amb Jaume i Joan a casa de Simó i Andreu. La sogra de Simó era al llit amb febre, i llavors mateix ho digueren a Jesús. Ell li va donar la mà i la va fer llevar, la febre li desaparegué i ella mateixa els serví a taula.
Al vespre, quan el sol s’havia post, li portaren tots els malalts i els endimoniats. Tota la ciutat s’havia aplegat davant la porta i ell va curar molts malalts de diverses malalties; va treure molts dimonis, i no els deixava parlar, perquè sabien qui era.
De bon matí, quan encara era fosc, es llevà, se n’anà a un lloc solitari i s’hi quedà pregant. Simó, amb els seus companys, sortí a buscar-lo. Quan el trobaren li digueren: «Tothom us està buscant.» Ell els digué: «Anem a d’altres llocs, als pobles veïns, i també hi predicaré, que aquesta és la meva missió.» I anà per tot Galilea, predicant a les sinagogues de cada lloc i traient els dimonis.

Comentari evangèlic:

Jesús sempre viu \"en sortida\"

Job havia perdut la família i la salut. Això va fer que perdés també la pau i les ganes de viure. Era conscient de la fragilitat i la fugacitat de la vida. No hi veia sentit ni sortida. Vivia desolat i tancat en si mateix. Estava deprimit.
L´evangeli, en canvi, ens presenta un Jesús que contrasta totalment amb Job. Donat del tot als altres, porta a tothom la salut i l´alliberament. És molt significativa la narració de la guarició de la sogra de Pere. Desapareguda la febre, es posa a servir-los a taula. És que l´autèntica salut d´una persona es mesura per la capacitat de sortir d´un mateix i servir els altres.
Tot seguit, la narració ens revela el secret de la força positiva que emana de totes les accions de Jesús: «de bon matí, quan encara era fosc, es llevà, se n´anà en un lloc solitari i s´hi quedà pregant». L´íntima connexió, la unió amb el Pare és el secret de Jesús. Ell ha vingut al món a complir la missió que el Pare li ha encomanat. Jesús és un personatge irrepetible, però hem de ser conscients que des del baptisme participem de la seva vida. Per això els cristians no hem de viure des de nosaltres mateixos, sinó conscients també de participar de la missió de Jesús. Quins horitzons se´ns obren, aleshores! La nostra meta ja no pot ser l´autocomplaença, l´èxit personal, l´autoreferencialitat, sinó el bé i la vida dels altres, l´arribada del Regne de Déu.
Amplitud d´horitzons de Jesús en contrast amb l´estretor dels deixebles. Simó i els companys van a buscar-lo perquè torni al poble i exploti la fama que s´està guanyant. Jesús ja pensa en tants altres pobles que necessiten rebre també la bona notícia de l´evangeli i l´alliberament dels esperits malignes. Massa sovint nosaltres ens preocupem només de casa nostra, de la nostra parròquia, del nostre país... Jesús ens convida sempre a mirar més enllà, a sortir enfora, a obrir nous camins de comunicació i de fraternitat. Els cristians hauríem de ser sempre pelegrins, experts a obrir portes i aterrar murs.

Jordi Vila
Consiliari de l´equip Reus-12