Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

1 de març de 2015, DIUMENGE II QUARESMA

Salm 115

Crec amb tot el cor, tot i que deia:
«Que en sóc, de dissortat»,
al Senyor li doldria
la mort dels qui l’estimen.

R. Continuaré caminant entre els qui viuen
a la presència del Senyor.

Ah, Senyor, sĂłc el vostre servent,
ho sóc des del dia que vaig néixer.
VĂłs em trencĂ reu les cadenes.
Us oferiré una víctima d’acció de gràcies,
invocant el vostre nom.

R. Continuaré caminant entre els qui viuen
a la presència del Senyor.

Compliré les meves prometences,
ho faré davant del poble,
als atris de la casa del Senyor,
al teu bell mig, Jerusalem.

R. Continuaré caminant entre els qui viuen
a la presència del Senyor.

Evangeli (Mc 9,2-10)

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús prengué Pere, Jaume i Joan, els dugué tots sols dalt d’una muntanya alta i es transfigurà davant d’ells: els seus vestits es tornaren fulgurants, i eren tan blancs que cap tintorer del món no hauria pogut blanquejar-los així. Se’ls aparegué Elies amb Moisès, i conversaven amb Jesús. Llavors Pere diu a Jesús: «Rabí, que n’estem de bé aquí dalt! Hi farem tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies.» No sabia pas què dir, d’esglaiats que estaven. Llavors es formà un núvol que els cobria, i del núvol estant va sortir una veu: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo.» Immediatament, mirant al seu voltant, ja no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol amb ells.
Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els manà que no referissin a ningú allò que havien vist, fins després que el Fill de l’home hagués ressuscitat d’entre els morts. Ells retingueren aquestes paraules i discutien entre ells què volia dir això de «ressuscitar d’entre els morts».

Comentari evangèlic:

Confiar

Si la setmana passada el diluvi ens presentava la dificultat de conciliar aquell Déu destructor amb el Déu Pare de què Jesús ens parla, avui l´episodi del sacrifici d´Isaac no és pas un problema menor. ¿Com pot Déu demanar a Abraham que sacrifiqui el seu fill únic, aquell que tant li havia promès i que tant s´havia fet esperar? Sí, és cert que a l´últim moment Déu preserva la vida d´Isaac, però això no fa minvar el problema. ¿Pot Déu demanar a un pare obediència cega fins a tal extrem? És inhumà!
Cal situar l´escena en l´ambient d´aquell temps. El sacrifici dels fills, que ara ens sembla espantós, era comú en els pobles que envoltaven Israel. De manera que els hebreus podien fer aquesta lectura: el nostre Déu, a diferència dels déus dels nostres veïns, preserva la vida dels nostres fills.
Això no resol la dificultat de l´obediència cega. No hem d´oblidar que som als inicis de l´Antic Testament, i que la imatge de Déu que tenen aquelles tribus primitives d´hebreus encara s´haurà de polir molt fins arribar al Déu de Jesús.
No, l´obediència cega no ens fa créixer, i per tant Déu no pot exigir-la, ell que sempre vol el bé dels seus fills. Però Déu sí que vol que confiem en ell fins i tot quan, per la nostra limitació de coneixement, no podem entendre els seus designis.
Podem trobar un missatge semblant en l´escena de la Transfiguració. Els deixebles ja fa temps que segueixen Jesús com a mestre i profeta. Confien en ell. Però s´acosta la Passió. Jesús serà rebutjat i condemnat per les autoritats religioses dels jueus. Morirà com un delinqüent. Els deixebles no podran entendre-ho ni suportar-ho. Per això la veu del cel és una crida a confiar contra totes les evidències: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo».
Confiar vol dir acceptar que Déu en sap més que nosaltres, que ell pot treure un bé d´allà on nosaltres només veiem el mal. Confiar és mantenir-se en l´esperança, persistir quan tot sembla perdut. Sempre hi ha una llum, sempre hi ha una sortida. Val la pena creure.

Jordi Vila
Consiliari de l´equip Reus-12