Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

8 de març de 2015, DIUMENGE III QUARESMA

Salm 18

És perfecta la llei del senyor,
i l’ànima hi descansa;
Ă©s ferm el que el Senyor disposa,
dĂłna seny als ignorants.

R. Senyor, vĂłs teniu paraules de vida eterna.

Els preceptes del Senyor sĂłn planers,
omplen el cor de goig;
els manaments del Senyor sĂłn transparents,
il·luminen els ulls.

R. Senyor, vĂłs teniu paraules de vida eterna.

Venerar el Senyor Ă©s cosa santa,
es manté per sempre;
els determinis del Senyor sĂłn ben presos,
tots sĂłn justĂ­ssims.

R. Senyor, vĂłs teniu paraules de vida eterna.

Són més desitjables que l’or fi,
més que l’or a mans plenes;
són més dolços que la mel
regalimant de la bresca.

R. Senyor, vĂłs teniu paraules de vida eterna.

Evangeli (Jn 2,13-25)

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

Quan s’acostava la Pasqua dels jueus, Jesús pujà a Jerusalem, i trobà al temple els venedors de vedells, moltons i coloms i els canvistes asseguts. Llavors es va fer un fuet de cordes i els tragué tots, moltons i vedells, fora del temple, escampà la moneda dels canvistes i els bolcà les taules, i digué als venedors de coloms: «Traieu això d’aquí; no convertiu en mercat la casa del meu Pare.» Els deixebles recordaren allò que diu l’Escriptura: «El zel del vostre temple em consumia.» Llavors els jueus el van interrogar: «Quin senyal ens dónes que t’autoritzi a fer això?» Jesús els contestà: «Destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies.» Els jueus respongueren: «Fa quaranta-sis anys que treballen en la seva construcció, i tu el vols reconstruir en tres dies?» Però ell es referia al santuari del seu cos.
Quan Jesús ressuscità d’entre els morts, els deixebles recordaren que ell deia això, i cregueren en l’Escriptura i en aquesta paraula de Jesús.
Durant la seva estada a Jerusalem en ocasió de la peregrinació de Pasqua, molts, veient els miracles que feia, cregueren en el seu nom. Però Jesús no hi confiava, perquè els coneixia tots; no tenia cap necessitat que li revelessin el que són els homes; ell sabia prou què hi ha a l’interior de cada home.

Comentari evangèlic:

Una llei, no un reglament
Hi havia un polític professional molt, massa espavilat que deia: “aneu fent lleis, que jo faré els reglaments”. Ell sabia que les lleis són el marc, però els reglaments estableixen els terminis, els requisits, les sancions, les exempcions i tots els detalls que haurà de tenir en compte el funcionari corresponent.
A catequesi aprenem els deu manaments. De grans els oblidem, és a dir, no sabem recitar-los de memòria, però tenim inscrita en la consciència la llei moral que ens permet distingir el que està bé del que està malament. Els deu manaments no són un reglament, Déu no és un funcionari o un inspector encarregat de sancionar les infraccions i de revisar la documentació. A tots els mossens ens ha passat que ve algú a dir-nos: divendres passat vaig mossegar un tall de pernil sense pensar que era abstinència; o bé: diumenge no em vaig trobar bé i no vaig anar a missa. Que és pecat?
Déu no té vocació de policia ni de funcionari de presons. Són dues professions molt dignes i necessàries, però Déu no és una cosa ni l´altra. Déu més aviat és pare i és mestre.
Després de segles d´esclavitud a Egipte, el Senyor s´apiada del poble d´Israel, crida Moisès i s´erigeix en guia i defensor del poble cap a la llibertat. Els esclaus no són subjectes de llei, sinó que viuen sotmesos a reglaments arbitraris i implacables. Però, un cop lliures, necessiten una llei sàvia i justa. I Déu els la regala. Dos regals de Déu que es complementen: la llibertat i la llei.
El decàleg, en el fons, és la crida de Déu a viure una vida bona, feta de relacions adequades amb tot el que ens envolta. En primer lloc amb Déu, a qui l´únic lloc adequat que podem donar és el que hi ha sobre totes les coses, si no volem caure en qualsevol idolatria. I després amb totes les coses creades: amb el temps de la nostra vida, on hi ha d´haver espai per al lleure i la festa; amb els pares, amb l´atracció sexual, amb la paraula, amb els béns materials, etc.
Agraïm a Déu el regal d´aquesta llei que no és arbitrària, sinó plenament coherent amb la que hi ha inscrita en la nostra consciència. Una llei que és un camí de creixement cap una vida cada cop més humana i feliç, cap a una societat més harmònica i justa.

Jordi Vila
Consiliari de l´equip Reus-12