Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

15 de març de 2015, DIUMENGE IV QUARESMA

Salm 136

Vora els rius de Babilònia ens assèiem
tot plorant d’enyorança de Sió.
Teníem penjades les lires
als salzes que hi ha a la ciutat.

R. Si mai t’oblidava, Jerusalem,
que se m’encasti la llengua al paladar.

Quan volien que cantéssim
els qui ens havien deportat,
quan demanaven cants alegres
els qui ens havien entristit,
i ens deien: «Canteu-nos
algun càntic de Sió».

R. Si mai t’oblidava, Jerusalem,
que se m’encasti la llengua al paladar.

¿Com podíem cantar cants del Senyor
en una terra estrangera?
Si mai t’oblidava, Jerusalem,
que se’m paralitzi la mà dreta.

R. Si mai t’oblidava, Jerusalem,
que se m’encasti la llengua al paladar.

Evangeli (Jn 3,14-21)

Evangeli segons sant Joan

En aquell temps, digué Jesús a Nicodem: «Com Moisès, en el desert, enlairà la serp, també el Fill de l’home ha de ser enlairat, perquè tots els qui creuen en ell tinguin vida eterna. Déu estima tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu envià el seu Fill al món no perquè el condemnés, sinó per salvar el món gràcies a ell. Els qui creuen en ell no seran condemnats. Els qui no creuen, ja han estat condemnats, per no haver cregut en el nom del Fill únic de Déu. Déu els ha condemnat perquè, quan la llum ha vingut al món, s’han estimat més la foscor que la llum. És que no es comportaven com cal. Tothom qui obra malament té odi a la llum i es vol quedar en la foscor, perquè la llum descobriria com són les seves obres. Però els qui viuen d’acord amb la veritat s\'acosten a la llum perquè es vegin les seves obres, ja que les fan segons Déu.

Comentari evangèlic:

Déu no és mai indiferent
Recordo haver tingut un alumne que, quan volia, sabia mostrar-se atent, amable i intel·ligent, però que la major part del temps era mandrós i mal educat. Una vegada al pati li vaig fer notar aquesta dualitat i li vaig preguntar a què pensava que era degut. Ell em va dir que sabia que podia ser un bon estudiant, però que no valia la pena perquè de totes maneres els seus pares passaven d´ell.
Estic segur que aquell noi hauria preferit que els pares el castiguessin a haver de suportar la indiferència. Si no sóc important per als pares, és que segurament no ho seré per a ningú.
Així és com hem d´entendre el missatge de la primera lectura. Certament un Déu enutjat sense remei a causa dels pecats del poble, un Déu enrabiat que castiga amb la violència i l´opressió, no és encara el Déu de què ens parla Jesús. Però és, si més no, un Déu que es preocupa pel poble.
De petits tots hem plorat per una injecció o per un càstig i hem sentit que ens deien: ho faig pel teu bé. No ho podíem entendre, però ho hem entès en fer-nos grans. Així també nosaltres hem entès, sobretot gràcies a Jesús, que Déu sempre actua en bé nostre, fins i tot quan alguna vegada sembla que ens castiga. Saber tolerar el fracàs i la derrota forma part de la maduració de la persona.
Una de les coses més consoladores que podem fer és repassar la nostra història personal i prendre consciència de com Déu hi ha estat sempre present, acompanyant, guiant, protegint... fins i tot en els moments que ens han pogut semblar més durs.

Jordi Vila
Consiliari de l´equip Reus-12