ï»ż
ï»ż

Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

29 de març, DIUMENGE DE RAMS

Salm 21

Tots els qui em veuen es riuen de mi,
amb els llavis i amb el cap prenen aires de mofa:
«S’ha adreçat al Senyor; que l’alliberi, doncs;
que el salvi, si tant se l’estima.»

R.:DĂ©u meu, DĂ©u meu, per quĂš m’heu abandonat?

M’envolta una munió de gossos,
em rodeja un estol de malfactors,
m’han lligat les mans i els peus,
puc comptar tots els meus ossos.

R.:DĂ©u meu, DĂ©u meu, per quĂš m’heu abandonat?

Es reparteixen entre ells els meus vestits,
es juguen als daus la meva roba.
Almenys vĂłs, Senyor, no us allunyeu;
força meva, cuiteu a defensar-me.

R.:DĂ©u meu, DĂ©u meu, per quĂš m’heu abandonat?

Anunciaré als meus germans el vostre nom,
us lloaré enmig del poble reunit.
Fidels del Senyor, lloeu-lo,
fills de Jacob, glorifiqueu-lo,
reverencieu-lo, fills d’Israel.

R.:DĂ©u meu, DĂ©u meu, per quĂš m’heu abandonat?

Evangeli (Mc 14,1-15,47)

PassiĂł de nostre Senyor Jesucrist segons sant Marc

Discutien quina seria la manera mĂ©s astuta d’apoderar-se de JesĂșs i matar-lo

[C. Quan faltaven dos dies per a la festa de la Pasqua i dels Àzims, els grans sacerdots i els mestres de la Llei discutien quina seria la manera mĂ©s astuta d’apoderar-se de JesĂșs i de matar-lo. Deien:

S. «No podem fer-ho en un acte de la festa; potser el poble s’avalotaria.»

S’ha anticipat a ungir el meu cos per al dia que serĂ© amortallat

C. A Bet-HĂ nia, a casa de SimĂł el leprĂłs, mentre JesĂșs era a taula, vinguĂ© una dona amb un gerret d’alabastre que contenia un perfum preuadĂ­ssim de nard autĂšntic. La dona trencĂ  l’alabastre i vessĂ  el perfum sobre el cap de JesĂșs. Alguns s’ho miraren malament i comentaven entre ells:

S. «Per quĂš malgastar el perfum d’aquesta manera? S’hauria pogut vendre per mĂ©s de tres-centes monedes de plata i donar-ho als pobres.»

C. I estaven disgustats amb ella. PerĂČ JesĂșs diguĂ©:

+.«Deixeu-la estar. Per quĂš la inquieteu? AixĂČ que ha fet amb mi Ă©s molt bo. Els pobres els teniu sempre amb vosaltres i els podreu fer bĂ© sempre que voldreu, perĂČ a mi, no sempre em tindreu. Aquesta dona ha fet el que ha pogut: s’ha anticipat a ungir el meu cos per al dia que serĂ© amortallat. Us ho dic amb tota veritat: Quan aquesta bona nova serĂ  proclamada a tot el mĂłn, tambĂ© diran aixĂČ que ha fet aquesta dona, perquĂš DĂ©u li ho tingui present.»


Prometeren a Judes Iscariot de donar-li una paga

C. Judes Iscariot, un dels dotze, se n’anĂ  a trobar els grans sacerdots per entregar-los JesĂșs. Ells se n’alegraren i prometeren de donar-li una paga. I buscava com podria fer-ho en un bon moment.

On m’allotjareu per poder menjar l’anyell pasqual amb els meus deixebles?

C. El primer dia dels Àzims, quan la gent immolava l’anyell pasqual, els deixebles digueren a JesĂșs:

S. «On voleu que anem a preparar-vos el lloc perquĂš puguem menjar l’anyell pasqual?»

C. Ell enviĂ  dos dels seus deixebles amb aquesta consigna:

+. «Aneu a la ciutat i us trobareu amb un home que duu una gerra d’aigua. Seguiu-lo, i allĂ  on entri digueu al cap de casa: El mestre pregunta on l’allotjareu per poder menjar l’anyell pasqual amb els seus deixebles. Ell us ensenyarĂ  dalt la casa una sala gran, arreglada amb estores i coixins. Prepareu-nos allĂ  el sopar.»

C. Els deixebles se n’anaren. Arribant a la ciutat, ho trobaren tot com JesĂșs els ho havia dit i prepararen el sopar pasqual.


Un de vosaltres em trairĂ , un que menja amb mi

C. Cap al tard, vinguĂ© JesĂșs amb els dotze. Posats a taula, JesĂșs diguĂ© tot menjant:

+. «Us ho dic amb tota veritat: Un de vosaltres em trairà, un que menja amb mi.»

C. Ells es posaren tots tristos i començaren a dir-li, un per un:

S. «No sóc pas jo?»

C. JesĂșs els diguĂ©:

+. «Un dels dotze que suca amb mi en el mateix plat. El Fill de l’home fa el camĂ­ que les Escriptures havien predit d’ell, perĂČ ai de l’home que el traeix: a aquest home mĂ©s li valdria no haver nascut.»

AixĂČ Ă©s el meu cos. AixĂČ Ă©s la meva sang, la sang de l’aliança

C. I mentre menjaven, prengué el pa, digué la benedicció, el partí, els el donà i digué:

+. «Preneu-lo: aixĂČ Ă©s el meu cos.»

C. DesprĂ©s prenguĂ© un calze, diguĂ© l’acciĂł de grĂ cies, els el donĂ  i en begueren tots. I els diguĂ©:

+. «AixĂČ Ă©s la meva sang, la sang de l’aliança, vessada per tots els homes. Us ho dic amb tota veritat: Ja no beurĂ© mĂ©s d’aquest fruit de la vinya fins al dia que en beurĂ© de novell en el regne de DĂ©u.»

Abans del segon cant del gall, m’hauràs negat tres vegades

C. DesprĂ©s de cantar l’himne, sortiren cap a la muntanya de les Oliveres. I JesĂșs els diguĂ©:

+. «Tots tindreu un desengany, perquĂš l’Escriptura diu:
MatarĂ© el pastor, i les ovelles es dispersaran. PerĂČ, quan haurĂ© ressuscitat, anirĂ© davant vostre a Galilea.»

C. Pere li digué:
S. «Ni que tots es desenganyin, jo, no.»

C. JesĂșs li responguĂ©:

+. «T’ho dic amb tota veritat: Avui, aquesta mateixa nit, tu, abans del segon cant del gall, m’haurĂ s negat tres vegades.»

C. PerĂČ ell insistia:
S. «Ni que hagi de morir amb vós, no us negaré.»
C. I tots els altres deien el mateix.


Començà a sentir-se esglaiat i abatut

C. Arribaren a una propietat anomenada Guet-SemanĂ­, i JesĂșs diu als deixebles:

+. «Seieu aquí mentre jo prego.»

C. Prengué amb ell Pere, Jaume i Joan, i començà de sentir-se esglaiat i abatut. I els digué:

+. «Sento una tristor a l’ànima com per a morir-ne. Quedeu-vos aquĂ­ i vetlleu.»

C. Ell s’avançà un tros enllĂ , es deixĂ  caure a terra i pregava que, si era possible, s’allunyĂ©s d’ell aquella hora. Deia:

+. «AbbĂ , Pare, a vĂłs tot us Ă©s possible: allunyeu de mi aquest calze. PerĂČ que no es faci el que jo vull, sinĂł el que vĂłs voleu.»

C. Després va cap als deixebles i els troba adormits. Diu a Pere:

+. «SimĂł, dorms? No has estat capaç de vetllar ni una hora? Vetlleu i pregueu, que no caigueu en la temptaciĂł. L’esperit estĂ  decidit a tot; perĂČ l’home Ă©s feble».

C. Se n’anĂ  una altra vegada i pregĂ  repetint les mateixes paraules. DesprĂ©s tornĂ  i els trobĂ  adormits: Ă©s que els ulls els pesaven, i no sabien quĂš respondre-li. Ve desprĂ©s per tercera vegada i els diu:

+. «Ja podeu dormir tranquils. És massa tard. Ha arribat l’hora, el Fill de l’home Ă©s entregat a les mans dels pecadors. Aixequeu-vos, anem, que el qui em traeix ja Ă©s aquĂ­.»


Deteniu-lo i emporteu-vos-el ben segur

C. Immediatament, quan encara JesĂșs parlava, es presentĂ  Judes, un dels dotze. L’acompanyava gent armada amb espases i garrots que venia de part dels grans sacerdots i notables del poble. El qui el traĂŻa els havia donat aquesta contrasenya:

S. «És aquell que jo besarĂ©: deteniu-lo i emporteu-vos-el ben segur.»

C. Tot seguit se li acosta i li diu:

S. «Rabí.»

C. I el besĂ . Ells detingueren JesĂșs. PerĂČ un dels presents desembeinĂ  l’espasa i, d’un cop, tallĂ  l’orella al criat del gran sacerdot. JesĂșs els diguĂ©:

+. «Heu vingut a agafar-me armats amb espases i garrots, com si fos un bandoler. Cada dia em tenĂ­eu amb vosaltres al temple ensenyant i mai no em detinguĂ©reu. És que s’havien de complir les Escriptures.»

C. Llavors tots el deixaren sol i fugiren. El seguia un jove cobert només amb un llençol, i el van agafar, ell deixà el llençol i fugí tot nu.


Ets tu el Messies, el Fill d’aquell que Ă©s beneĂŻt?

C. S’endugueren JesĂșs al palau del gran sacerdot, i s’hi reuniren tots els grans sacerdots, els notables i els mestres de la Llei. Pere el seguia de lluny fins al pati interior del palau del gran sacerdot, i s’estava assegut amb els guardes, escalfant-se vora el foc. Els grans sacerdots amb tot el sanedrĂ­ buscaven alguna declaraciĂł contra JesĂșs per condemnar-lo a mort, perĂČ no en trobaven cap, perquĂš, tot i que eren molts els qui declaraven en fals contra ell, les seves declaracions no concordaven. TambĂ© s’alçaren alguns que presentaven aquesta falsa acusaciĂł:

S. «Nosaltres vam sentir que deia aixĂČ: Jo destruirĂ© aquest santuari, fet de mĂ  d’homes, i en tres dies en reconstruirĂ© un altre, no fet de mĂ  d’homes.»

C. PerĂČ ni aixĂ­ no concordava la seva declaraciĂł. Llavors el gran sacerdot s’aixecĂ , es posĂ  al mig i preguntĂ  a JesĂșs:

S. «No et vols defensar de res? QuÚ ens dius de les acusacions que et fan aquests testimonis?»

C. PerĂČ ell callava i no es defensava de res. Llavors el gran sacerdot li va fer aquesta pregunta:

S. «Ets tu el Messies, el fill d’aquell que Ă©s beneĂŻt?»

C. JesĂșs responguĂ©:

+. «SĂ­ que el sĂłc, i veureu el Fill de l’home assegut a la dreta del TotpoderĂłs, i venint enmig dels nĂșvols del cel.»
C. PerĂČ el gran sacerdot s’esquinçà els vestits tot dient:

S. «Quina falta ens fan els testimonis? Vosaltres mateixos heu sentit la blasfÚmia. QuÚ us en sembla?»

C. Tots van sentenciar que mereixia pena de mort. Alguns començaren a escopir-lo, a tapar-li la cara, a donar-li cops de puny i a dir-li:

S. «Profetitza.»

C. I els guardes li donaven bufetades.


No conec de res aquest home de qui parleu/i>

C. Mentre Pere era a baix, al pati, ve una de les criades del gran sacerdot i, en veure’l allĂ  escalfant-se, se’l mira bĂ© i diu:

S. «Tu tambĂ© hi anaves, amb el NatzarĂš, amb JesĂșs.»

C. PerĂČ ell ho negĂ  i diguĂ©:

S. «No sĂ© res d’aixĂČ que em parles.»

C. Sortí a fora, cap al vestíbul, i el gall cantà; i la criada, en veure’l, començà una altra vegada a dir als qui eren allà:

S. «Aquest home Ă©s d’ells.»

C. Pere tornà a negar-ho. Poc després els qui eren allà li tornaren a dir:

S. «Segur que ho ets. Se’t coneix fins i tot que ets galileu.»

C. Ell es posĂ  a proferir malediccions i juraments assegurant que no coneixia de res aquell home de qui parlaven. En aquell moment el gall cantĂ  una altra vegada, i Pere es recordĂ  que JesĂșs li havia dit: «Abans del segon cant del gall, m’haurĂ s negat tres vegades», i esclatĂ  en plors.


Voleu que us indulti el rei dels jueus?

C. Tot seguit,] de bon matĂ­, els grans sacerdots amb els notables del poble i els mestres de la Llei i tot el sanedrĂ­, celebraren una sessiĂł, encadenaren JesĂșs, el dugueren i l’entregaren a Pilat. Pilat l’interrogĂ :

S. «Ets tu el rei dels jueus?»

C. Ell li respongué:

+. «Sí, teniu raó.»

C. Els grans sacerdots li feien moltes acusacions. Llavors Pilat li preguntĂ  altra vegada:

S. «No et vols defensar de res? Mira quantes acusacions et fan.»

C. PerĂČ JesĂșs ja no li responguĂ© res mĂ©s, tant, que Pilat n’estava sorprĂšs. Cada any, per la festa, Pilat els indultava el pres que ells demanaven. Hi havia un tal Bar-AbĂ s, empresonat amb els revoltosos que havien comĂšs un assassinat durant els disturbis. La gent, doncs, pujĂ  i començà a demanar a Pilat que els concedĂ­s el que solia fer. Pilat els diguĂ©:

S. «Voleu que us indulti el rei dels jueus?»

C. PerquĂš s’adonĂ  que els grans sacerdots li havien entregat JesĂșs per enveja. PerĂČ els grans sacerdots excitaren la gent perquĂš fessin indultar Bar-AbĂ s. Pilat tornĂ  a parlar-los i els deia:

S. «I de JesĂșs, que teniu per rei dels jueus, quĂš n’he de fer?»

C. La gent cridĂ :

S. «Crucifiqueu-lo.»

C. Pilat, volent acontentar la gent, els deixĂ  lliure Bar-AbĂ s, i entregĂ  JesĂșs, desprĂ©s de fer-lo assotar, perquĂš el crucifiquessin.


El coronaren amb una corona d’espines que havien teixit

C. Els soldats el conduĂŻren a l’interior del pati del palau, que Ă©s el pretori, convocaren tota la tropa, el vestiren de porpra, el coronaren amb una corona d’espines que havien teixit i es posaren a saludar-lo:

S. «Salve, rei dels jueus.»

C. DesprĂ©s li pegaven al cap amb una canya, l’escopien i s’agenollaven com si li fessin homenatge. Acabada la burla, li tragueren el vestit de porpra, li posaren els seus vestits i se l’endugueren a fora per crucificar-lo.


Portaren JesĂșs a l’indret del GĂČlgota

C. I obligaren a carregar-se la creu de JesĂșs un tal SimĂł de Cirena, pare d’Alexandre i de Rufus, que passava tornant del camp. Portaren JesĂșs a l’indret del GĂČlgota, que, traduĂŻt, vol dir ‘lloc de la Calavera’.


El van comptar entre els delinqĂŒents/i>

C. I li oferien vi adobat amb mirra, perĂČ no en va prendre. El crucificaren i es repartiren els seus vestits i se’ls jugaren als daus, a veure quĂš treia cadascun. Era mig matĂ­ quan el crucificaren. En un rĂštol constava la causa de la seva condemna: «El rei dels jueus.» Juntament amb ell crucificaren dos bandolers, un a la seva dreta i un altre a la seva esquerra.


Ell que salvava els altres, no és capaç de salvar-se ell mateix

C. Els qui passaven l’insultaven, movien el cap amb aire de mofa i deien:

S. «Ah, tu que vols destruir el santuari i reconstruir-lo en tres dies, salva’t tu mateix i baixa de la creu.»

C. TambĂ© se’n burlaven els grans sacerdots comentant amb els mestres de la Llei:

S. «Ell que salvava els altres, no Ă©s capaç de salvar-se ell mateix. El Messies, el rei d’Israel, que baixi ara de la creu, i nosaltres, quan ho veurem, creurem en ell.»

C. També li feien retrets els qui havien estat crucificats amb ell.


JesĂșs llançà un gran crit i expirĂ 

C. Arribat el migdia s’estenguĂ© per tota la terra una fosca fins a mitja tarda. I a mitja tarda JesĂșs cridĂ  amb tota la força:

+. «Elohi, Elohi, ¿lamà sabactani?»

C. Que traduĂŻt vol dir:

+. ‘DĂ©u meu, DĂ©u meu, per quĂš m’heu abandonat?’

C. Alguns dels qui eren allĂ­ deien:

S. «Mireu com crida Elies.»

C. Un correguĂ©, xopĂ  de vinagre una esponja, la posĂ  al capdamunt d’una canya perquĂš beguĂ©s, i deia:

S. «Deixeu, a veure si ve Elies a desclavar-lo.»

C. JesĂșs llançà un gran crit i expirĂ .

C. En aquell moment la cortina que tancava el santuari s’esquinçà en dos trossos de dalt a baix. El centuriĂł, que estava dret davant d’ell, quan veiĂ© com havia expirat diguĂ©:
S. «És veritat; aquest home era Fill de DĂ©u.»

[C. TambĂ© hi havia unes dones mirant-s’ho de lluny. Entre elles hi havia Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume el menor i de Josep, i SalomĂ©, que havien seguit JesĂșs quan era a Galilea i el proveĂŻen amb els seus propis recursos; n’hi havia tambĂ© moltes altres, que havien pujat amb ell a Jerusalem.


Josep fĂ©u rodolar una pedra per tancar l’entrada del sepulcre

C. Ja cap al tard, com que era divendres, a punt de començar el repĂČs del dissabte, Josep d’Arimatea, membre honorable del sanedrĂ­, que esperava tambĂ© el regne de DĂ©u, va atrevir-se a anar a trobar Pilat i a demanar-li el cos de JesĂșs. Pilat s’estranyĂ  que ja fos mort. CridĂ  el centuriĂł per informar-se’n, i un cop ho sabĂ© per ell, donĂ  el cos a Josep. Josep comprĂ  un llençol, desclavĂ  JesĂșs, l’amortallĂ  amb el llençol, i el posĂ  en un sepulcre tallat a la roca. DesprĂ©s fĂ©u rodolar una gran pedra per tancar l’entrada del sepulcre. Maria Magdalena i Maria de Josep miraven on l’enterraven.]

Comentari evangèlic:

El Servent del Senyor

Amb quatre pinzellades, la primera lectura ens introdueix en la Setmana Santa. Hi endevinem el que JesĂșs vivia interiorment, que ha de ser referĂšncia per a les nostres vides.
Les dues primeres pinzellades sĂłn complementĂ ries: llengua de mestre i orella de deixeble. El veritable mestre no Ă©s qui ho sap tot i tĂ© sempre lÂŽĂșltima paraula. El veritable mestre Ă©s qui ensenya a aprendre, i ho fa predicant amb lÂŽexemple: sempre obert a aprendre coses noves.
JesĂșs Ă©s el mestre que ha vingut a ensenyar-nos el camĂ­ que porta a la vida plena. Ell ens ha ensenyat que DĂ©u Ă©s pare i perdona, i que ens ha creat perquĂš participem del seu amor. Ell, amb orella de deixeble, ens ha ensenyat a escrutar i a obeir la voluntat del Pare fins i tot quan mĂ©s costa.
Tercera pinzellada: JesĂșs sap patir. No es fa enrere, para lÂŽesquena i les galtes, no amaga la cara davant dÂŽofenses i escopinades. ResistĂšncia pacĂ­fica, que deixa el botxĂ­ perplex, que lÂŽobliga a pensar i a replantejar-se moltes coses. No Ă©s estrany que fos precisament el centuriĂł qui exclamĂ©s, en veure la manera com va morir JesĂșs: “És veritat, aquest home era Fill de DĂ©u”.
Quarta i darrera pinzellada: llum enmig de la tenebra, esperança en la victĂČria. El Servent sofrent sap que DĂ©u lÂŽajuda. Per aixĂČ no es dĂłna per vençut. Sap que no quedarĂ  avergonyit. El Divendres Sant nomĂ©s tĂ© sentit perquĂš hi ha Pasqua. DesprĂ©s de la mort ve la resurrecciĂł. Per aixĂČ, fins en les situacions mĂ©s difĂ­cils, podem anar sempre endavant sense perdre la llum i lÂŽesperança.

Jordi Vila
Consiliari de lÂŽequip Reus-12

 

 


ï»ż