Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

2 d´abril 2015, DIJOUS SANT

Salm 115

ÂżCom podria retornar al Senyor
tot el bé que m’ha fet?
Invocant el seu nom,
alçaré el calze per celebrar la salvació.

R.: El calze de la benedicciĂł
Ă©s comuniĂł amb la sang de Crist.

Al Senyor li doldria
la mort dels qui l’estimen.
Ah, Senyor, sĂłc el vostre servent,
ho sóc des del dia que vaig néixer,
vĂłs em trencĂ reu les cadenes.

R.: El calze de la benedicciĂł
Ă©s comuniĂł amb la sang de Crist.

Us oferiré una víctima d’acció de gràcies,
invocant el vostre nom,
compliré les meves prometences,
ho faré davant el poble.

R.: El calze de la benedicciĂł
Ă©s comuniĂł amb la sang de Crist.

Evangeli (Jn 13,1-15)

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

Eren ja les vigílies de la festa de la Pasqua. Jesús sabia que havia arribat la seva hora, la de passar d’aquest món al Pare. Ell que sempre havia estimat el seus en el món, ara els demostrà fins a quin punt els estimava. Durant el sopar, quan el diable ja havia posat en el cor de Judes, fill de Simó Iscariot, la resolució de trair-lo, Jesús, conscient que el Pare li havia deixat a les mans totes les coses, conscient que venia de Déu i a Déu tornava, s’aixecà de taula, es tragué el mantell i se cenyí una tovallola; després tirà aigua en un gibrell i es posà a rentar els peus als deixebles i a eixugar-los-els amb la tovallola que duia a la cintura. Quan anava a rentar Simó Pere, aquest li diu: «Senyor, ¿vós voleu rentar-me els peus a mi?» Jesús li respon: «Ara no entens això que faig; ho entendràs després.» Pere li diu: «Mai de la vida! Vós no em rentareu els peus.» Jesús li contestà: «Si no et rento, tu no ets dels meus.» Li diu Simó Pere: «Si és així, Senyor, no em renteu només els peus: renteu-me també les mans i el cap.» Jesús li respon: «Qui s’ha banyat només necessita rentar-se els peus; ja està net tot ell. I vosaltres ja esteu nets, encara que no tots.» Jesús sabia qui l’havia de trair; per això deia que no tots estaven nets.
Després de rentar-los els peus, quan s’hagué posat el mantell i assegut a taula, els digué: «¿Enteneu això que us acabo de fer? Vosaltres em dieu “Mestre” i “Senyor”, i feu bé de dir-ho, perquè ho sóc. Si, doncs, jo, que sóc el Mestre i el Senyor, us he rentat els peus, també vosaltres us ho heu de fer els uns als altres. Us he donat exemple perquè vosaltres ho feu tal com jo us ho he fet.»

Comentari evangèlic:

Llibertat, entrega i servei
La Pasqua antiga, la dels jueus, va ser la Pasqua de la llibertat. Ho hem sentit a la primera lectura. Déu no és neutral. Es posa al costat dels esclaus, dels oprimits. Ell protegeix les cases que han estat marcades amb la sang de l´anyell, i posa el poble “en sortida”: han de menjar cenyits, amb les sandàlies posades i el bastó a la mà, com qui ha de sortir a corre-cuita.
La Pasqua de Jesús ens parla també de llibertat. Ara la víctima no és un anyell, sinó el mateix Jesús, que entrega el seu cos com a aliment i ens marca amb la seva sang per vèncer l´esclavitud del pecat i de la mort. En acabar l´àpat, Jesús també sortirà amb els deixebles per plantar cara a la nit més negra. Abans, però, ens deixarà un signe que no té parangó amb cap altre: s´ajup a rentar els peus dels deixebles. És la Pasqua del servei.
Llibertat, entrega, servei. Ho podem resumir en un sol mot: amor. “Ell que sempre havia estimat els seus en el món, ara els demostrà fins a quin punt els estimava”. Deixem-nos amarar d´aquest amor. Participem de la seva entrega i del seu servei. Combregant en l´eucaristia, però també combregant en la seva actitud de servei amorós envers els altres. No podem combregar el cos de Crist si no estem disposats a rentar els peus dels altres.
I això val d´una manera especial per als ministres de l´eucaristia. No podem tenir entre els dits el cos de Crist, “entregat” per nosaltres, no podem sostenir el calze de la seva sang “vessada” sense sentir la crida de fer de la nostra vida una història d´entrega i de vessament. Només així podem dir-nos de debò ministres del Crist.

Jordi Vila
Consiliari de l´equip Reus-12