Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

15 d´abril 2017 - VETLLA PASQUAL

Salm 103

Beneeix el Senyor, Ă nima meva.
Senyor, DĂ©u meu, que en sou de gran.
Aneu vestit d’esplendor i de majestat,
us embolcalla la llum com un mantell.

R.: Quan envieu el vostre alè, reneix la creació,
i renoveu la vida sobre la terra.

AssentĂ reu la terra sobre uns fonaments,
incommovible per segles i segles.
La cobrĂ­reu amb el mantell dels oceans,
les aigĂĽes sepultaven les muntanyes.

R.: Quan envieu el vostre alè, reneix la creació,
i renoveu la vida sobre la terra.

De les fonts, en feu brollar torrents,
que s’escolen entre les muntanyes;
a les seves ribes nien els ocells,
refilen entre les branques.

R.: Quan envieu el vostre alè, reneix la creació,
i renoveu la vida sobre la terra.

Des del vostre palau regueu les muntanyes,
sacieu la terra de pluges del cel;
feu néixer l’herba per al bestiar
que treballa al servei de l’home.

R.: Quan envieu el vostre alè, reneix la creació,
i renoveu la vida sobre la terra.

Que en sĂłn de variades, Senyor, les vostres obres,
i totes les heu fetes amb saviesa.
La terra Ă©s plena de les vostres criatures.
Beneeix el Senyor, Ă nima meva.


R.: Quan envieu el vostre alè, reneix la creació,
i renoveu la vida sobre la terra.

Evangeli (Mt 28,1-10)

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

Passat el dissabte, quan ja clarejava el matí del diumenge, Maria Magdalena i l’altra Maria anaren a veure el sepulcre. De cop i volta se sentí un gran terratremol: un àngel del Senyor, baixat del cel, havia fet rodolar la pedra i s’hi havia assegut. Resplendia com un llamp i el seu vestit era blanc com la neu. Va ser tan gran el sobresalt dels guardes, que de l’esglai quedaren com morts. L’àngel del Senyor digué a les dones: «No tingueu por, vosaltres. Sé que busqueu Jesús, el crucificat. No hi és, aquí. Ha ressuscitat tal com ho havia predit. Veniu a veure el lloc on havia estat posat, i aneu de seguida a dir als deixebles: Ha ressuscitat d’entre els morts i anirà davant vostre a Galilea; allà el veureu. Mireu que jo us ho he dit.» Immediatament elles, amb por, però amb una gran alegria, se n’anaren corrents del sepulcre per anunciar-ho als deixebles. Jesús els sortí al pas i les saludà dient-los: «Déu vos guard.» Elles se li acostaren, se li abraçaren als peus i l’adoraren. Jesús els digué. «No tingueu por. Aneu a dir als meus germans que vagin a Galilea i que allà em veuran.»

Comentari evangèlic:

Tot acaba bé.

Tan bé i tan tranquil que estava Déu en la plenitud de si mateix, i contra tot pronòstic es va aventurar a crear un món que no afegia res a la seva glòria, atès que tot prové d’ell.
Tan content que estava Abraham amb el fill de la seva vellesa, i Déu li demana que l’hi entregui en sacrifici. I al capdavall no el perd i guanya la promesa d’una descendència innombrable.
Tan bé que ho tenien els egipcis per acabar amb els desigs de llibertat del poble hebreu i reduir-los a la pitjor de les esclavituds, i Déu obre un camí de sortida per on menys s’ho esperaven.
Tanta infidelitat, tanta desconsideració, tanta niciesa, tanta desconfiança que Déu ha hagut de suportar de part nostra al llarg de tots els temps, i sempre hi ha hagut una nova oportunitat, una nova crida, un nou gest d’amor gratuït de part seva.
Tan a gust que ens haurĂ­em quedat amb JesĂşs enterrat al sepulcre. Un nou mite, un nou heroi que acaba malament i que serveix per alimentar el nostre escepticisme i justificar el conformisme.
Però resulta que Jesús ressuscita d’entre els morts i ens crida a trobar-nos amb ell a Galilea. Un nou començament, una nova crida, un nou anunci del Regne.
Avui la llum del Crist s’ha encès enmig de la foscor de la història humana. El seu Esperit, present en la font baptismal, fecunda la terra eixuta i engendra en nosaltres nova vida. Ell es fa present entre nosaltres i se’ns dona com a aliment de vida eterna.
Sí, ja ho sabem, la vida no és fàcil, les coses no sempre surten bé. Hi ha tant de dolor, tanta injustícia, tanta mort! Però Déu sempre ens sorprèn. Ell és qui té la darrera paraula, i és una paraula de vida. Per això la fe no ens facilita les coses, no ens vacuna contra cap adversitat, però ens dona força i esperança per continuar endavant, sabent que tot acaba bé.

Jordi Vila
Consiliari de l´equip Reus-12