Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

23 d´abril 2017 - DIUMENGE II DE PASQUA

Salm 117

Enaltiu el Senyor: Que n’és, de bo,
perdura eternament el seu amor.
Que respongui la casa d’Israel:
perdura eternament el seu amor.

R.: Enaltiu el Senyor: Que n’és, de bo,
perdura eternament el seu amor.

Que respongui la casa d’Aharon:
perdura eternament el seu amor.
Que responguin els qui veneren el Senyor:
perdura eternament el seu amor.

R.: Enaltiu el Senyor: Que n’és, de bo,
perdura eternament el seu amor.

La dreta del Senyor fa proeses,
la dreta del Senyor em glorifica.
No moriré, viuré encara
per contar les proeses del Senyor.
Els cĂ stigs del Senyor han estat severs,
però no m’ha abandonat a la mort.

R.: Enaltiu el Senyor: Que n’és, de bo,
perdura eternament el seu amor.

La pedra que rebutjaven els constructors
ara corona l’edifici.
És el Senyor qui ho ha fet,
i els nostres ulls se’n meravellen.
Avui és el dia en què ha obrat el Senyor:
alegrem-nos i celebrem-lo.

R.: Enaltiu el Senyor: Que n’és, de bo,
perdura eternament el seu amor.

Evangeli (Jn 20,19-31)

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.» Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó.»
Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó, un dels dotze, no era allà amb els altres. Ells li digueren: «Hem vist el Senyor.» Ell els contestà: «Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no li fico el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m’ho creuré pas.»
Vuit dies més tard els deixebles eren a casa altra vegada i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després digué a Tomàs: «Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat.» No siguis tan incrèdul. Sigues creient.» Tomàs li respongué: «Senyor meu i Déu meu!» Jesús li diu: «Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist.»
Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles que no trobareu escrits en aquest llibre. Els que heu llegit aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom.

Comentari evangèlic:

Experimentar JesĂşs

Segur que Tomàs creia en Déu, i gairebé segur que creia també en la resurrecció dels morts a la fi dels temps, com la majoria dels jueus de la seva època. I, tanmateix, ha passat a la posteritat com el descregut per antonomàsia, perquè no va creure aquella història increïble que li explicaven els companys sobre l’aparició de Jesús enmig d’ells. ¿I per què no els va creure? Perquè no hi era, perquè s’havia absentat de la comunitat.
Segurament perquè soc capellà, sovint em trobo amb gent que em diu que té molta fe. Com que generalment no els conec, tampoc no tinc franquesa per dir-los el que penso: que el que marca la diferència no és la quantitat de fe que tens, sinó l’objecte de la teva fe. Jo puc creure que les fades existeixen o que els extraterrestres ens visiten, però això no em salva. Això, en el millor dels casos, posarà una mica de poesia a la meva vida, i en el pitjor em farà viure a la lluna. L’única cosa que pot donar una llum que no s’apaga, una esperança indestructible, un sentit definitiu a la meva vida és creure que Jesús ha ressuscitat i vessa damunt nostre el seu Esperit.
No voldria escandalitzar ningú, però penso que va fer bé, Tomàs, de no creure’s a la primera aquella història increïble que li explicaven. Tots tenim experiència de trucades comercials que t’ofereixen la lluna en un cove i que al final es queden en estafes més o menys legals. Hi ha coses que no te les pots creure si no les veus. Jo no recomanaria a ningú que es cregués que una persona -tant li fa que es digui Jesús o Pepet- ha ressuscitat i viu per sempre, si no n’ha fet l’experiència.
Jesús diu: “Feliços els qui creuran sense haver vist”. En efecte, ara no el podem veure amb els nostres ulls físics. Però hi podem creure, sense ser crèduls ni babaus, si l’experimentem. En aquest sentit, la fe és com l’amor: no es veu però s’experimenta. Tenim una mena de sentit interior que ens permet detectar l’amor que ens té una persona per la seva presència i la seva atenció envers nosaltres. Doncs bé, la fe ens permet detectar la presència viva de Crist avui.
Ara bé, la fe, tot i ser personal, necessita la comunitat per activar-se. És una mica com el llenguatge: la capacitat de parlar és dins meu, però no s’activa fins que hi ha algú en disposició d’escoltar-me. Per això Tomàs no podia creure, perquè s’havia allunyat de la comunitat. I, en tornar-hi, es va trobar amb el Senyor i es va despertar la seva fe.
Per això és tan important viure la fe en comunitat, per això és fonamental l’eucaristia del diumenge. Encara que no estigui de moda, encara que suposi crear un hàbit nou o haver de modificar altres hàbits. Ens hi juguem la trobada personal i comunitària amb el Senyor ressuscitat. I una fe sense experiència de trobada és com l’amor o l’amistat, que si no es cultiven es van esllanguint, difuminant, apagant, fins que un dia ja no els trobem a faltar.

Jordi Vila
Consiliari de l´equip Reus-12