Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

3 de maig 2015, DIUMENGE V DE PASQUA

Salm 21

Davant dels fidels oferiré els sacrificis promesos.
En menjaran els humils fins a saciar-se,
lloaran el Senyor els qui sincerament el busquen,
i diran: «Viviu per molts anys.»

R. En el Senyor s´inspirarà el meu himne el dia del gran aplec.

Ho tindran present i es convertiran al Senyor
tots els països de la terra;
es prosternaran davant seu gent de totes les nacions.
Fins les cendres de les tombes l´adoraran,
s´agenollaran davant seu els qui dormen a la pols.

R. En el Senyor s´inspirarà el meu himne el dia del gran aplec.

Serà per a ell la vida que em dóna,
els meus descendents li seran fidels.
Parlaran del Senyor a les generacions que vindran,
i anunciaran els seus favors als qui naixeran després,
i els diran: «El Senyor ha fet tot això.»

R. En el Senyor s´inspirarà el meu himne el dia del gran aplec.

Evangeli (Jn 15,1-8)

Lectura de l´evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Jo sóc el cep veritable, i el meu Pare és el vinyater. La sarment que no dóna fruit en mi el Pare la talla, i la que dóna fruit, l´esporga i la neteja perquè encara en doni més. Vosaltres ja sou nets gràcies al missatge que us he anunciat. Estigueu en mi i jo en vosaltres. Així com la sarment, si no està en el cep, no pot donar fruit, tampoc vosaltres no podeu donar fruit si no esteu en mi. Jo sóc el cep, i vosaltres, les sarments. Qui està en mi i jo en ell dóna molt de fruit, perquè sense mi no podríeu fer res. Si algú se separa de mi, és llançat fora, com ho fan amb les sarments, i s´asseca. Les sarments, un cop seques, les recullen, les tiren al foc i cremen. Si us quedeu en mi, i el que jo us he dit queda en vosaltres, podreu demanar tot el que desitgeu, i ho tindreu. La glòria del meu Pare és que vosaltres doneu molt de fruit i sigueu deixebles meus.»


Comentari evangèlic:

Un passat fosc

He de confessar que la meva vida té una part fosca. Em fa vergonya publicar-ho, però diuen que aquest és el primer pas per a curar una ferida antiga i oculta. Vinga, doncs! Confesso que de petit, durant un cert temps, vaig ser del Reial Madrid. És clar, a tots els nens els agrada guanyar, i aquell equip d´Amancio, Gento, Pirri i Betancort ho guanyava tot. Gràcies a Déu, aviat em vaig adonar que Madrid quedava molt lluny de casa i que els colors del Barça lligaven molt més amb la meva identitat. I em vaig convertir. Va ser una conversió sincera i desinteressada, com ho prova el fet que passava de ser seguidor d´un equip que ho guanyava tot a un altre que, en aquells temps, no guanyava res.
També Pau té un passat fosc, i prou que ho sabien els primers cristians. Els havia perseguit fins aquella conversió sobtada camí de Damasc. Ara predica Jesús i vol ser admès dins la comunitat. Molts deixebles tenen reticències: ¿no serà un espia que es vol infiltrar? La valentia de Bernabé, home ple d´Esperit Sant i company de Pau, fa caure els prejudicis. I tot seguit els deixebles passen a protegir Pau dels atacs dels jueus que es proposen de matar el seu antic company.
Molts de nosaltres ens podem definir “cristians de tota la vida”. Però la història d´avui ens recorda que el seguiment de Jesús no és genètic: no naixem cristians, sinó que ens fem cristians per una decisió fonamental de desfer-nos de l´home vell i entrar en la vida nova que Jesús ofereix. Per això el cristià és algú que s´ha convertit i que està disposat a renovar aquesta conversió sempre que calgui. La nostra opció de fe ha de ser sempre renovada com una alternativa a la vida còmoda o superficial. En cas contrari, acabarà essent una “fe de museu”.
Tenim molt a aprendre del coratge de Pau, que va deixar el cavall guanyador del judaisme per apuntar-se a l´aventura incerta dels primers cristians. I també tenim molt a aprendre de l´actitud oberta i acollidora de Bernabé. Hem de ser també nosaltres comunitats obertes i acollidores per a tots aquells que s´interessen per la nostra fe. No cal demanar currículums ni pedigrís. La sinceritat de la conversió es manifestarà en la claredat del testimoni.

Jordi Vila
Consiliari de l´equip Reus-12