Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

21 de maig 2017 - DIUMENGE VI DE PASQUA

Salm 97

Aclama DĂ©u, tota la terra.
Canteu la glòria del seu nom,
canteu la seva fama gloriosa.
Digueu a Déu: «Que en són d’admirables, les vostres obres!»

R. Aclama DĂ©u, tota la terra.

«Tota la terra es prosterna davant vostre
i canta la glòria del vostre nom.»
Veniu a contemplar les gestes de DĂ©u.
Que n’és d’admirable el que fa amb els homes!

R. Aclama DĂ©u, tota la terra.

ConvertĂ­ el mar en terra ferma,
passaren el riu a peu eixut.
Ell Ă©s la nostra alegria,
ell, que sempre governa amb el seu poder

R. Aclama DĂ©u, tota la terra.

Veniu, fidels de DĂ©u, escolteu-me;
us contaré el que ha fet per mi.
BeneĂŻt sigui DĂ©u:
No ha refusat la meva sĂşplica,
ni m’ha negat el seu amor.

R. Aclama DĂ©u, tota la terra.

Evangeli (Jn 14,15-21)

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Si m’estimeu, guardareu els meus manaments; jo pregaré el Pare, que us donarà un altre Defensor, l’Esperit de la veritat, perquè es quedi amb vosaltres per sempre. El món no el pot rebre, perquè no és capaç de veure’l ni de conèixer-lo, però vosaltres sí que el coneixeu, perquè habita a casa vostra i està dins de vosaltres. No us deixaré orfes: tornaré a venir. D’aquí a poc, el món ja no em veurà, però vosaltres sí que em veureu, perquè jo visc, i vosaltres també viureu. Aquell dia sabreu que jo estic en el meu Pare, i vosaltres en mi, i jo en vosaltres. El qui m’estima és aquell que té els meus manaments i els compleix; el meu Pare l’estimarà, i jo també l’estimaré i me li faré conèixer clarament.»

Comentari evangèlic:

Déu dins nostre per l’amor.

Després de tants segles de cristianisme, encara trobem difícils els textos evangèlics en què apareixen les tres persones de Déu Trinitat. En el fons, seguim amb l’esquema precristià: Déu al cel i nosaltres a la terra.
Així va ser fins a l’encarnació del Fill de Déu. Ell va assumir la naturalesa humana en la persona de Jesús, sense deixar de ser Déu, i d’aquesta manera es va carregar el nostre esquema bipolar. Amb Jesús, Déu ha entrat a casa nostra i ha fet del nostre món un lloc sagrat. Si ens fan falta esglésies és perquè necessitem un lloc que ens sigui adequat per a pregar junts, no perquè Déu demani un lloc segregat, separat de la resta del món.
Però, abans de tornar al Pare, el Fill de Déu encara va fer un pas més. Va voler restar en el món amb una presència encara més íntima: no ja viure entre nosaltres com un home entre els homes, sinó viure dins nostre per mitjà del seu Esperit. Esperit de Déu que les versions més fidels al text original grec tradueixen per Paràclit, i que la nostra versió litúrgica anomena Defensor. Això no vol dir en absolut que hàgim de viure a la defensiva, sinó que és per a nosaltres com un advocat: ens acompanya, ens assessora i parla per nosaltres millor del que faríem nosaltres mateixos, perquè té més recursos dels que nosaltres tenim.
Déu dins nostre: aquell que tot l’univers no pot contenir es fa més íntim a nosaltres que la nostra mateixa consciència. Només cal una condició perquè aquesta sublim paradoxa es faci real: l’amor. “Si m’estimeu”, diu Jesús. És que Déu és amor i la seva presència és incompatible amb un cor que no estima. Estimar de debò equival a complir els manaments de Déu, que no són altra cosa que estimar Déu sobre totes les coses i els altres com a mi mateix. Quan emprenem el camí de l’amor, anem descobrint que no estem mai sols, que hi ha una presència de Déu que ens habita i ens impulsa a viure cada vegada més oberts, més lliurats als altres i més plens de Déu.

Jordi Vila
Consiliari de l´equip Reus-12