Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

4 de juny de 2017 - i PENTECOSTA

Salm 103

Beneeix el Senyor, Ă nima meva. Senyor, DĂ©u meu, que en sou de gran. Que en sĂłn de variades, Senyor, les vostres obres, la terra Ă©s plena de les vostres criatures.

R. Quan envieu el vostre alè, Senyor,
renoveu la vida sobre la terra.

Si els retireu l’alè, expiren i tornen a la pols d’on van sortir. Quan envieu el vostre alè, reneix la creació, i renoveu la vida sobre la terra.

R. Quan envieu el vostre alè, Senyor,
renoveu la vida sobre la terra.

Glòria al Senyor per sempre. Que s’alegri el Senyor contemplant el que ha fet, que li sigui agradable aquest poema, són per al Senyor aquests cants de goig.

R. Quan envieu el vostre alè, Senyor,
renoveu la vida sobre la terra.

Evangeli (Jn 20,19-23)

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.» Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdoneu, quedaran sense perdó.»

Comentari evangèlic:

Habitats i transformats
Quan els nens juguen a futbol al pati del col·legi o improvisant dues porteries al carrer o a la platja, s’identifiquen amb el seu heroi. Ara tots són Messi, Cristiano o Neymar. Jo era Rexach. Aquesta fantasia ajuda els infants a superar-se a ells mateixos. Jo m’esforçava a xutar bé i a pensar, perquè Rexach era un gran xutador i tenia bona visió del joc. Segur que a molts infants, quan ja estan cansats i van per terra, els motiva pensar que el seu ídol no deixa mai de lluitar i no dona cap pilota per perduda. Podríem dir que l’infant se sent habitat per l’esperit de tal o tal altre futbolista. Només és una fantasia, però funciona.
Doncs bé, resulta que els cristians estem realment habitats per l’Esperit de Jesús, i no és cap fantasia. Tot allò que Jesús va fer entre nosaltres, ara som nosaltres que ho hem de continuar enmig del món. Parlo de ser instruments de pau i de perdó, de fraternitat i d’esperança.
Un cristià no pot ser un espectador passiu que es delecta contemplant les meravelles de Déu. No ha de pretendre tampoc ser el protagonista d’una història que comença i acaba en ell mateix. Els cristians som éssers humans que, sense perdre la nostra pròpia personalitat, som habitats per l’Esperit Sant i això ens habilita per convertir-nos en constructors del Regne inaugurat per Jesús.
Fixem-nos en el dinamisme de cada eucaristia. Ens reunim, resem junts, som instruïts per la Paraula de Déu, l’adorem present entre nosaltres en el pa i el vi consagrats... Fins aquí, tot en ordre: el Senyor és a l’ambó i a l’altar, i nosaltres al seu davant. Però de cop i volta tot s’embolica: anem a combregar i ja no és davant nostre sinó dins nostre. I tot seguit ens beneeix i ens envia, ens fa sortir perquè el portem arreu on anem i fem ressonar fins a la fi dels temps la seva salutació: Pau a vosaltres.
Per això celebrem Pentecosta com la festa del compromís. Som apòstols, som missioners. L’Esperit de Déu és en nosaltres i compta amb nosaltres per fer la seva obra en el món.