Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

14 de juny de 2015, DIUMENGE XI DURANT L’ANY

Salm 91

És bo de lloar l’Altíssim,
de cantar al vostre nom, Senyor,
de proclamar al matĂ­ el vostre amor,
i de nit la vostra fidelitat.

R. És bo de lloar-vos, Senyor.

Els justos creixeran com les palmeres,
es faran grans com els cedres del LĂ­ban;
plantats a la casa del Senyor
creixeran als atris del nostre DĂ©u.

R. És bo de lloar-vos, Senyor.

Encara donaran fruit a la vellesa,
continuaran plens d’ufana i de vigor,
per proclamar que el Senyor Ă©s recte,
que la meva Roca no coneix la injustĂ­cia.

R. És bo de lloar-vos, Senyor.

Evangeli (Mc 4,26-34)

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús deia a la gent: «Amb el regne de Déu passa com quan un home sembra el gra a la terra. De nit i de dia, mentre ell dorm o està llevat, la llavor germina i creix sense que ell sàpiga com. La terra, tota sola, produeix primer els brins, després les espigues i finalment el blat granat dintre les espigues. Llavors, quan el gra ja és a punt, se’n va a segar-lo, perquè ja ha arribat el temps de la sega.»
Deia també: «A què podem comparar el regne de Déu? Quina paràbola li escauria? És com un gra de mostassa, la més petita de les llavors, però un cop sembrada, es posa a créixer i acaba més gran que totes les hortalisses, amb unes branques tan grosses que els ocells es poden ajocar a la seva ombra.»
Jesús anunciava el regne de Déu amb moltes paràboles semblants, perquè la gent l’entengués segons les seves disposicions; no els deia res sense paràboles, però en privat ho explicava tot als deixebles.

Comentari evangèlic:

La força amagada

Sembla que tot són males notícies per als pagesos. Mala collita de cereals a causa de la sequera. Pedregada que assola els cultius de fruita dolça. Incendi forestal que calcina una vinya única al Priorat. Tot això en un sol dia. Penses que no val la pena ser pagès, que acabaran plegant tots. Però segur que no serà així. L´agricultura s´adaptarà a les noves circumstàncies i, d´una o altra manera, continuarà endavant.
Una cosa semblant ens passa a l´Església, no pas a tot el món però sí a casa nostra. Balanç negatiu entre bateigs i funerals, disminució del nombre de preveres i religiosos, i també dels matrimonis canònics. Tants infants que no tornem a veure després de la primera comunió, els joves que desapareixen després de la confirmació. Qualsevol empresari, en veure el compte de resultats de les nostres parròquies, diria: no val la pena continuar, val més canviar de negoci.
Tanmateix, tornarem a fer les inscripcions a catequesi, i hi haurà –espero- persones disposades a dedicar als infants i als joves una hora a la setmana perquè coneguin Jesús i sàpiguen que Déu és Amor. Procurarem presentar la bondat, la bellesa i la veritat de la fe cristiana a tots els qui s´acosten a nosaltres, encara que molts només semblen interessats en l´aspecte més folklòric d´una festa o d´un acte social.
En un moment difícil de la història d´Israel, el profeta Ezequiel proclama aquest missatge d´esperança: en un simple brot, en l´ull tendre de la punta del brancatge, hi ha tota la força capaç d´originar un cedre magnífic que estendrà les seves branques i acollirà vida a la seva ombra. Així també nosaltres, amb la paciència del pagès i amb la visió penetrant d´Ezequiel, sembrem les llavors, i confiem que germinaran i donaran fruit al seu temps, no pas segons el grau del nostre esforç sinó segons la força que porten en elles mateixes. No cal que donin fruit ara i aquí, no cal que ho vegem. N´hi ha prou de saber que donaran fruit per al Regne de Déu.

Jordi Vila
Consiliari de l´equip Reus-12