ï»ż
ï»ż

Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

28 de juny de 2015, DIUMENGE XIII DURANT L’ANY

Salm 29

Amb quin goig us exalço, Senyor.
M’heu tret a flor d’aigua quan m’ofegava,
i no heu permùs que se n’alegrin els enemics.
Senyor, m’heu arrencat de la terra dels morts,
Quan ja m’hi enfonsava, m’heu tornat a la vida.

R. Amb quin goig us exalço, Senyor!

Canteu al Senyor, els qui l’estimeu,
enaltiu la seva santedat.
El seu rigor dura un instant;
el seu favor, tota la vida.
Cap al tard tot eren plors,
l’endemà són crits de joia.

R. Amb quin goig us exalço, Senyor!

Escolteu, Senyor, compadiu-vos de mi;
ajudeu-me, Senyor.
Heu mudat en joia les meves penes,
Senyor, Déu meu, us lloaré per sempre.

R. Amb quin goig us exalço, Senyor!

Evangeli (Mc 5,21-43)

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, JesĂșs arribĂ  en barca de l’altra riba del llac, molta gent es reunĂ­ al seu voltant, i es quedĂ  vora l’aigua. Mentrestant, arriba un dels caps de sinagoga, que es deia Jaire, i, aixĂ­ que el veu se li llença als peus i, suplicant-lo amb tota l’ànima, li diu: «La meva filleta s’estĂ  morint. Veniu a imposar-li les mans perquĂš es posi bĂ© i no es mori.» JesĂșs se n’anĂ  amb ell, i el seguia molta gent.
[Hi havia una dona que patia pĂšrdues de sang des de feia dotze anys. Havia consultat molts metges, que l’havien fet sofrir molt, i s’hi havia gastat tot el que tenia. No va millorar gens, sinĂł que anava de mal en pitjor. Aquesta dona, que havia sentit parlar de JesĂșs, se li acostĂ  per darrere enmig de la gent i li tocĂ  el mantell, perquĂš pensava: «Encara que li toqui nomĂ©s la roba que porta, ja em posarĂ© bona.» A l’instant se li estroncĂ  l’hemorrĂ gia i sentĂ­ que el mal havia desaparegut. JesĂșs, que sabia prou bĂ© el poder que havia sortit d’ell, es girĂ  a l’instant i preguntava a la gent: «Qui m’ha tocat la roba?» Els deixebles li deien: «La gent us empeny pertot arreu, i pregunteu qui us ha tocat?» PerĂČ JesĂșs anava mirant, per veure qui ho havia fet. Llavors aquella dona, que sabia prou quĂš havia passat, s’acostĂ  tremolant de por, es prosternĂ  davant d’ell i li diguĂ© tota la veritat. JesĂșs li responguĂ©: «Filla, la teva fe t’ha salvat. Queda lliure de la teva malaltia i vĂ©s-te’n en pau».
Encara parlava, que] arriben uns de casa del cap de sinagoga i li diuen: «La teva filla Ă©s morta. QuĂš en traurĂ s d’amoĂŻnar el mestre?». PerĂČ JesĂșs, sense fer cas del que acabava de sentir, diu al cap de sinagoga: «Tingues fe i no tinguis por.» I nomĂ©s va permetre que l’acompanyessin Pere, Jaume i Joan, el germĂ  de Jaume. Quan arriben a la casa del cap de sinagoga, veu l’aldarull de la gent, que plorava i cridava fins a eixordar. Ell entra a casa i els diu: «QuĂš sĂłn aquest aldarull i aquests plors? La criatura no Ă©s morta, sinĂł que dorm.» Ells se’n reien, perĂČ JesĂșs els fa sortir tots, pren nomĂ©s el pare i la mare de la nena amb els qui l’acompanyaven, entra a l’habitaciĂł, li dĂłna la mĂ  i li diu: «Talita, cum», que vol dir: ‘Noia, aixeca’t.’ A l’instant la noia, que ja tenia dotze anys, s’aixecĂ  i es posĂ  a caminar. Ells no se’n sabien avenir. JesĂșs els prohibĂ­, de tota manera, que fessin saber quĂš havia passat. I els diguĂ© que donessin menjar a la noia.

Comentari evangèlic:

Vida més enllà de la malaltia i la mort
Fa pocs dies vaig llegir un testimoni de Carol Garcia, “missionera a Almacelles”. SĂ© que hi ha, per exemple, missioners tarragonins al Congo, a Hondures i a molts altres paĂŻsos del mĂłn. PerĂČ em va xocar que una noia nascuda a Almacelles es presentĂ©s com a missionera residint en el seu poble natal.
Carol Garcia va treballar com a missionera en diversos paĂŻsos d®Àfrica, i sentia que aquesta era la seva vocaciĂł. PerĂČ, mentre feia el noviciat a Kenya amb les Germanes de Nostra Senyora d®Àfrica, va contraure una greu malaltia de la qual no sÂŽha recuperat. Agafada a una cadira de rodes, ara torna a viure al seu poble dÂŽAlmacelles, perĂČ no ha renunciat al seu esperit missioner i, malgrat les limitacions fĂ­siques, continua escampant amor i força vital. Diu que se sent molt estimada i que gaudeix amb la presĂšncia de tants africans que han vingut a viure al seu poble.
Carol em fa pensar en aquella dona que patia pĂšrdues de sang i que va posar tota la seva esperança en el contacte amb JesĂșs. TambĂ© com a la dona de lÂŽevangeli, JesĂșs diu a Carol: «Filla, la teva fe tÂŽha salvat. Queda lliure de la teva malaltia». SĂ­, els efectes fĂ­sics de la malaltia persisteixen, perĂČ Carol els viu amb una llibertat nova que provĂ© de la seva fe en JesĂșs.
Carol ha estat dues vegades prop de la mort. Diu que, com tothom, lÂŽespanta patir, perĂČ no li fa por la mort perquĂš, com diu sant Pau, «tant si vivim com si morim, som del Senyor». AixĂ­ Ă©s com cal entendre el signe que JesĂșs va fer en tornar a la vida aquella noia de dotze anys, aixĂ­ cal entendre tambĂ© lÂŽafirmaciĂł categĂČrica del llibre de la Saviesa: «DĂ©u no va fer la mort, ni li agrada que lÂŽhome perdi la vida». Quan de debĂČ creiem que DĂ©u ens agafarĂ  fortament de la mĂ  i ens farĂ  entrar a casa seva, la mort deixa de ser una tragĂšdia i es converteix en el pas definitiu que ens fa arribar a la meta.
JesĂșs no ha vingut a fer desaparĂšixer la malaltia i la mort, sinĂł a buidar-les de tota la cĂ rrega negativa que havien adquirit per causa del pecat, Ă©s a dir, de la nostra separaciĂł de DĂ©u. Vivint units a ell, ja no hem de tĂ©mer res. És clar que aixĂČ Ă©s fĂ cil de dir i difĂ­cil de viure, perquĂš la nostra fe encara Ă©s feble. TĂ© tota la raĂł Francesc Torralba quan diu que, davant la pregunta de si encara Ă©s cristiĂ , ell contesta: “de fet, encara intento arribar a ser-ho”.

Jordi Vila
Consiliari de lÂŽequip Reus-12

 

 


ï»ż