Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

09 de juliol de 2017 - DIUMENGE XIV DURANT L’ANY

Salm 144

Us exalçaré, Déu meu i rei meu, beneiré el vostre nom per sempre.
Us beneiré dia rere dia, lloaré per sempre el vostre nom.

R.Beneiré el vostre nom per sempre, Déu meu i rei meu.

El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al càstig, gran en l’amor.
El Senyor és bo per a tothom,
estima entranyablement tot el que ell ha creat.

R.Beneiré el vostre nom per sempre, Déu meu i rei meu.

Que us enalteixin les vostres criatures,
que us beneeixin els fidels;
que proclamin la glòria del vostre regne
i parlin de la vostra potència.

R.Beneiré el vostre nom per sempre, Déu meu i rei meu.

Totes les obres del Senyor són fidels,
les seves obres són obres d’amor.
El Senyor sosté els qui estan a punt de caure,
els qui han ensopegat, ell els redreça.

R.Beneiré el vostre nom per sempre, Déu meu i rei meu.

Evangeli (Mt 11,25-30)

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué: «Us enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills tot això que heu amagat als savis i als entesos. Sí, Pare, així us ha plagut a vós. El Pare ho ha posat tot a les meves mans. Fora del Pare, ningú no coneix veritablement el Fill; igualment, no coneix veritablement el Pare, fora del Fill i d’aquells a qui el Fill el vol revelar. »Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats; jo us faré reposar. Accepteu el meu jou, feu-vos deixebles meus, que jo sóc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs que tant desitjàveu, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega lleugera.»

Comentari evangèlic:

La saviesa dels anys
En el món es valora la gent activa, emprenedora, amb empenta, que genera riquesa. I segurament per això ens hem cregut que el millor cristià és la persona activa, que no para a casa de tants compromisos que ha adquirit, amb l’agenda plena i el cor i el pensament bullint de tantes coses que voldria fer.
La veritat és que els anys de la maduresa humana són bonics quan es viuen amb generositat, conscients que hem de posar al servei dels altres els talents i les capacitats que Déu ens ha concedit per tal de contribuir a millorar el món. Arribar cansats al final del dia, conscients que hem aprofitat el temps, que hem gastat les energies i ha valgut la pena, és una satisfacció i l’avantsala d’un son plàcid. I els sants i santes, que l’Església ens posa com a model de vida, no han estat precisament persones desvagades.
A vegades, però, em pregunto: ¿com serà el temps de la malaltia o de la vellesa, quan el cansament ja no sigui conseqüència d’un treball previ sinó company inseparable de la vida, quan les capacitats i habilitats minvin i arribi a sentir-me inútil? No són preguntes retòriques. Hi ha molta gent que viu d’aquesta manera.
Com diu el poeta, això, amic meu, tan sols ho sap el vent. No puc saber com ho viuré. Però em sembla que l’evangeli d’avui em convida a viure-ho d’una manera molt determinada: amb la confiança que és ell qui em porta. Quan ens sentim forts podem caure en l’error de pensar que som nosaltres que dirigim les nostres vides. Quan minven les forces ens adonem que de fet és ell qui sempre ha portat la iniciativa. I això ens dona la possibilitat d’abandonar-nos-hi confiadament, com ho fa un nen en braços de la mare, sentint-nos segurs en la feblesa, arrapats a la força tranquil·la, humil i benèvola del Senyor. Sí, el temps de la vellesa pot ser el de la saviesa, que ens fa comprendre més profundament els misteris de la vida i el destí que ens espera.

Jordi Vila
Consiliari de l´equip Reus-12