Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

13 d´abril de 2017 - DIJOUS SANT

Salm 115

ÂżCom podria retornar al Senyor
tot el bé que m’ha fet?
Invocant el seu nom,
alçaré el calze per celebrar la salvació.

R.: El calze de la benedicciĂł
Ă©s comuniĂł amb la sang de Crist.

Al Senyor li doldria
la mort dels qui l’estimen.
Ah, Senyor, sĂłc el vostre servent,
ho sóc des del dia que vaig néixer,
vĂłs em trencĂ reu les cadenes.

R.: El calze de la benedicciĂł
Ă©s comuniĂł amb la sang de Crist.

Us oferiré una víctima d’acció de gràcies,
invocant el vostre nom,
compliré les meves prometences,
ho faré davant el poble.

R.: El calze de la benedicciĂł
Ă©s comuniĂł amb la sang de Crist.

Evangeli (Jn 13,1-15)

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

Eren ja les vigílies de la festa de la Pasqua. Jesús sabia que havia arribat la seva hora, la de passar d’aquest món al Pare. Ell que sempre havia estimat el seus en el món, ara els demostrà fins a quin punt els estimava. Durant el sopar, quan el diable ja havia posat en el cor de Judes, fill de Simó Iscariot, la resolució de trair-lo, Jesús, conscient que el Pare li havia deixat a les mans totes les coses, conscient que venia de Déu i a Déu tornava, s’aixecà de taula, es tragué el mantell i se cenyí una tovallola; després tirà aigua en un gibrell i es posà a rentar els peus als deixebles i a eixugar-los-els amb la tovallola que duia a la cintura. Quan anava a rentar Simó Pere, aquest li diu: «Senyor, ¿vós voleu rentar-me els peus a mi?» Jesús li respon: «Ara no entens això que faig; ho entendràs després.» Pere li diu: «Mai de la vida! Vós no em rentareu els peus.» Jesús li contestà: «Si no et rento, tu no ets dels meus.» Li diu Simó Pere: «Si és així, Senyor, no em renteu només els peus: renteu-me també les mans i el cap.» Jesús li respon: «Qui s’ha banyat només necessita rentar-se els peus; ja està net tot ell. I vosaltres ja esteu nets, encara que no tots.» Jesús sabia qui l’havia de trair; per això deia que no tots estaven nets.
Després de rentar-los els peus, quan s’hagué posat el mantell i assegut a taula, els digué: «¿Enteneu això que us acabo de fer? Vosaltres em dieu “Mestre” i “Senyor”, i feu bé de dir-ho, perquè ho sóc. Si, doncs, jo, que sóc el Mestre i el Senyor, us he rentat els peus, també vosaltres us ho heu de fer els uns als altres. Us he donat exemple perquè vosaltres ho feu tal com jo us ho he fet.»

Comentari evangèlic:

El comiat

¿Com m’agradaria ser recordat quan ja no sigui en aquest mon? Pot ser una bona pregunta per tal de descobrir quina és la imatge que tenim de nosaltres mateixos.
Jesús, la vigília de la seva passió, va reunir els deixebles i els va deixar molt clar el que volia que recordessin d’ell. Els va rentar els peus, malgrat la resistència d’alguns que ho consideraven una cosa indigna d’ell. I es va fer pa i vi, es va partir i repartir perquè tots en mengessin.
Demà commemorarem la mort de Jesús en creu. Jesús estava espantat pel dolor que l’esperava. Va quedar ben clar en la seva pregària agònica a Getsemaní. I tant que va patir! Però no vol que el recordem pel seu sofriment, sinó per la seva entrega i pel seu servei.
I no vol tan sols que el recordem, sinó sobretot que l’imitem. Feu-ho també vosaltres en memòria meva. Ell ha vingut al món no a patir sinó a rentar els peus i a deixar-se menjar. I vol que ens adonem que aquest és el camí de la vida que se’ns obre a tots per mitjà d’ell.
El refranyer popular és savi, però a voltes s’equivoca. Hi ha qui diu que hem vingut al món a patir. No és veritat. El sofriment existeix, i ningú se n’escapa. Però hem vingut al món a servir i a lliurar-nos als altres. I Jesús és el nostre model, guia i aliment per al camí de la vida.

Jordi Vila
Consiliari de l´equip Reus-12