Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

26 de juliol de 2015, DIUMENGE XVII DURANT L’ANY

Salm 144

Que us enalteixin les vostres criatures,
que us beneeixin els fidels;
que proclamin la glòria del vostre Regne
i parlin de la vostra potència.

R. Tan bon punt obriu la mĂ , Senyor,
ens sacieu de bon grat.

Tothom té els ulls en vós, mirant esperançat,
i al seu temps vós els doneu l’aliment.
Tan bon punt obriu la mĂ ,
sacieu de bon grat tots els vivents.

R. Tan bon punt obriu la mĂ , Senyor,
ens sacieu de bon grat.

SĂłn camins de bondat els del Senyor,
les seves obres són obres d’amor.
El Senyor és a prop dels qui l’invoquen,
dels qui l’invoquen amb sinceritat.

R. Tan bon punt obriu la mĂ , Senyor,
ens sacieu de bon grat.

Evangeli (Jn 6,1-15)

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús se n’anà a l’altra riba del llac de Galilea, el llac de Tiberíades. El seguia molta gent, perquè veien els senyals prodigiosos que feia amb els malalts. Jesús pujà a la muntanya i s’hi assegué amb els deixebles. S’acostava la Pasqua, la festa dels jueus. Jesús alçà els ulls, veié la gentada que anava arribant i preguntà a Felip: «On comprarem pa perquè puguin menjar tots?» Ho preguntava per veure què hi deia Felip. Jesús ja sabia què volia fer. Felip li respongué: «Necessitaríem molts diners per poder donar només un tros de pa a cadascú.» Un dels deixebles, Andreu, el germà de Simó Pere, diu a Jesús: «Aquí hi ha un noi que té cinc pans d’ordi i dos peixos, però, què és això per a tanta gent?» Jesús digué que fessin seure tothom. En aquell indret hi havia molta herba, i s’hi assegueren. Eren uns cinc mil homes. Jesús prengué els pans, digué l’acció de gràcies i els repartí entre tota la gent asseguda. El mateix va fer amb els peixos. I en repartia tant com en volien. Quan tothom quedà satisfet digué als deixebles: «Recolliu el que ha sobrat, que no es faci malbé.» Ho recolliren, i de les sobres d’aquells cinc pans d’ordi ompliren dotze coves.
Quan la gent s’adonà del prodigi que Jesús havia fet, començà a dir: «Segur que aquest home és el profeta que havia de venir al món.» Jesús, sabent que anaven a apoderar-se d’ell per fer-lo rei, es retirà tot sol a la muntanya.

Comentari evangèlic:

Encara no n´hem après

Quan es tracta de gestionar la mancança, sembla que tots seguim la mateixa política: si no n´hi ha prou per a tothom, almenys que n´hi hagi per a mi. Per això qui té el poder real sempre és qui té la clau de la caixa forta i decideix la manera de repartir els recursos. Que ho preguntin si no als governs autonòmics que sempre han d´acabar anant a pidolar a les arques de l´Estat.
Això passava ja en temps del profeta Eliseu; no val la pena repartir vint pans d´ordi entre un centenar de persones! I va tornar a passar en temps de Jesús: no tenim prou diners per alimentar tanta gent!
El missatge bíblic es manté constant malgrat el pas de l´Antic al Nou Testament: compartir ens fa por, però quan ens hi posem fa miracles.
Un exemple actual, recollit d´una conferència d´Arcadi Oliveras: què passaria si repartíssim a parts iguals tota la riquesa que hi ha en el món? Doncs que tots podríem viure amb un nivell de vida equivalent al de Portugal. És clar que, vist des d´aquí, hi perdríem una mica: no tindríem tants aeroports ni tants quilòmetres d´AVE, però continuaríem menjant cada dia i anant en cotxe amunt i avall. ¿No val la pena perdre una mica perquè tants d´altres puguin guanyar molt?
Un altre exemple de rabiosa actualitat. Un dels darrers fracassos de la Unió Europea ha estat posar-se d´acord en el repartiment de 40.000 refugiats de Síria, Eritrea i Iraq arribats darrerament a les costes d´Itàlia i Grècia. Són gent que fugen de la guerra i de la violència extrema que cada dia veiem a les notícies. Entre tots els països europeus només hem arribat a oferir 35.000 places, en falten 5.000 per acollir-los tots. Espanya només n´accepta 1.300, menys de la tercera part del que demanava Brussel·les. Parlar de milers de persones ens espanta, però si fem un repartiment proporcional el càlcul és senzill: dos refugiats per cada 25.000 europeus. Dit d´una altra manera: a Vila-seca ens tocaria acollir dos refugiats sirians, eritreus o iraquians. ¿No ens seríem capaços? Perillaria la nostra economia o el nostre equilibri social?
Hauríem de llegir i meditar cada dia les lectures d´avui per anar perdent la por de compartir i poder gaudir la joia del miracle.

Jordi Vila
Consiliari de l´equip Reus-12