Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

2 d´agost de 2012, DIUMENGE XVIII DURANT L’ANY

Salm 77

El que vam sentir i aprendre,
el que els pares ens van contar,
no podem amagar-ho als nostres fills,
i que ells ho contin als qui vindran.
Són les gestes glorioses del Senyor.

R. El Senyor els donà el seu blat celestial.

Ell donà ordres als núvols
i obrí els batents del cel,
perquè plogués l’aliment del mannà,
el do del seu blat celestial.

R. El Senyor els donà el seu blat celestial.

I els homes van menjar el pa dels àngels,
les provisions abundants que els enviava.
Els introduí al seu clos sagrat,
a la muntanya que el seu braç es conquerí.

R. El Senyor els donà el seu blat celestial.

Evangeli (Jn 6,24-35)

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, quan la gent veié que Jesús no era allà i els seus deixebles tampoc, pujà a les barques i anà a buscar Jesús a Cafar-Naüm. Quan el trobaren, estranyats que fos a l’altra riba, li preguntaren: «Mestre, quan hi heu vingut, aquí?» Jesús els respongué: «Us ho dic amb tota veritat: Vosaltres no em busqueu pels senyals prodigiosos que heu vist, sinó perquè heu menjat tant de pa com heu volgut. No heu de treballar per un menjar que es fa malbé, sinó pel menjar que es conserva sempre i dóna la vida eterna. Aquest menjar us el donarà el Fill de l’home: ell és el qui Déu, el Pare, ha marcat amb el seu segell personal.» Ells li preguntaren: «Què hem de fer per obrar com Déu vol?» Jesús els respongué: «L’obra que Déu vol és que cregueu en aquell que ell ha enviat.» Li contestaren: «Quin senyal visible ens podeu donar, que ens convenci? Quines obres feu? Els nostres pares van menjar el mannà en el desert, tal com diu l’Escriptura: “Els donà el seu blat celestial.”» Jesús els respongué: «Moisès no us va donar pas el blat celestial, però el meu Pare sí que us dóna el pa que és realment del cel, perquè el pa de Déu és el que baixa del cel per donar vida al món.» Li diuen: «Senyor, doneu-nos sempre aquest pa.» Jesús els diu: «Jo sóc el pa que dóna la vida: els qui vénen a mi no passaran fam, els qui creuen en mi no tindran mai set.»

Comentari evangèlic:

Crisi existencial

L´estiu és, per a la majoria, temps de dur un ritme de vida més relaxat. Per això no és estrany que, després d´uns primers dies de descompressió, vagin aflorant qüestions que quedaven tapades pel neguit i les presses del dia a dia.
A vegades són assumptes de convivència. Tenim més temps per ser amb la família i ens adonem que no ens comuniquem, o que sorgeixen friccions i mal ambient, i ens preguntem què és el que falla, perquè en el fons tots tenim el desig i la necessitat de connectar amb els altres.
Altres vegades són assumptes més personals. Ens comencem a preguntar si tenim la vida ben encarada, si té sentit el que estem fent, si estem contents i convençuts de continuar igual, si cal millorar alguna cosa, si cal fer un canvi radical...
Una cosa així li va passar al poble hebreu després de travessar el mar Roig. Passada la tensió i l´emoció de la fugida d´Egipte, començaven a assaborir el gust de la llibertat i a enyorar la seguretat d´Egipte. Com a esclaus que eren, els egipcis els donaven mal viure, però es preocupaven que poguessin continuar vivint i treballant per a ells. Ara, al bell mig del desert, tot era incert i calia lluitar cada dia per la supervivència. I es van començar a preguntar si valia la pena això que estaven fent.
Déu en part els renya i en part els conforta i els diu que els proveirà del pa que necessiten, però –això és molt important- només el que necessiten per a cada dia. Prohibit acaparar.
També avui nosaltres vivim en un món incert, tenim la supervivència amenaçada per raons socials i per raons naturals. El fantasma de la guerra no desapareix de la nostra història, i ens arrisquem a sobreexplotar el planeta fins a esgotar-ne els recursos o desequilibrar el clima.
També avui com aleshores, si sabem viure amb austeritat, pensant només en el que necessitem per a cada dia, n´hi haurà prou per a tots i no patirem cap escassetat. En canvi, si continuem amb la política de l´acaparament, no ens espera res de bo.
Jesús ho diu ben clar a la gent que el segueix després de la multiplicació dels pans i els peixos. No l´han de buscar per assegurar el sosteniment material, sinó per trobar l´aliment espiritual. Una bona reflexió també per al nostre temps d´estiu. Potser, si ens sentim angoixats o insatisfets, és perquè busquem massa la seguretat de les coses materials i la nostra satisfacció personal. Potser ens cal un canvi a una vida més espiritual: un estil més senzill i auster, més confiat, més fratern, que ens farà més feliços i ens obrirà un horitzó nou de llibertat i de vida.

Jordi Vila
Consiliari de l´equip Reus-12