Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

30 d´agost de 2015, DIUMENGE XXII DURANT L’ANY

Salm 14

Senyor, Âżqui podrĂ  estar-se a casa vostra?
El qui obra honradament
i practica la justĂ­cia,
diu la veritat tal com la pensa;
quan parla, no escampa calĂşmnies.

R. Senyor, Âżqui podrĂ  estar-se a casa vostra?

Mai no fa mal al proĂŻsme,
ni carrega a ningĂş res infamant,
compten poc als seus ulls els descreguts,
honra i aprecia els fidels del Senyor.

R. Senyor, Âżqui podrĂ  estar-se a casa vostra?

No fia els seus diners a interès,
ni es ven per condemnar cap innocent
El qui obra aixĂ­, mai no caurĂ .

R. Senyor, Âżqui podrĂ  estar-se a casa vostra?

Evangeli (Mc 7,1-8a.14-15.21-23)

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, els fariseus i alguns mestres de la Llei que venien de Jerusalem es reuniren entorn de Jesús i s’adonaren que alguns dels seus deixebles menjaven amb les mans impures, és a dir, sense haver fet la cerimònia de rentar-se-les. Cal saber que els fariseus, i en general tots els jueus, seguint la tradició que han rebut dels ancians, no mengen mai sense haver-se rentat les mans ritualment, i quan tornen del mercat no mengen sense haver-se banyat; i observen per tradició moltes pràctiques semblants, com és fer passar per l’aigua, vasos i gerros i atuells d’aram. Els fariseus, doncs, i els mestres de la Llei preguntaren a Jesús: «Per què els vostres deixebles no segueixen la tradició dels ancians i mengen amb les mans impures?» Jesús els respongué: «Isaïes tenia tota la raó quan va profetitzar de vosaltres, hipòcrites, tal com diu l’Escriptura: “Aquest poble m’honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi. El culte que em dóna és en va, les doctrines que ensenyen són preceptes humans.” Vosaltres abandoneu els manaments de Déu per mantenir les tradicions dels homes.»
Després cridà la gent i els deia: «Escolteu-me tots i enteneu bé això que us dic: Res del que entra dintre de l’home des de fora no el pot contaminar; només allò que surt de l’home, el pot contaminar, perquè de dins de l’home, és a dir, del seu cor, en surten els pensaments dolents que el porten a cometre fornicacions, robatoris, assassinats, adulteris, estafes, maldats, enganys, indecències, enveges, insults, arrogància, ximpleria: tot això dolent surt de dintre i és el que contamina l’home.»

Comentari evangèlic:

Moisès va donar al poble hebreu dos consells plens de saviesa. El primer, que complissin els manaments del Senyor. El segon, que no els canviessin segons la seva conveniència. Així el Senyor seria sempre a prop seu i serien tinguts pels més assenyats i justos de tots els pobles.
Malauradament, els consells de Moisès van caure en sac foradat. Hem vist a l´evangeli com Jesús es va enfrontar asprament als fariseus, que en el fons eren bona gent, i els va titllar d´hipòcrites. I de ben segur que, si avui prengués la paraula, ens diria alguna cosa semblant a molts dels que també ara pretenem ser bona gent.
Mirem, per exemple, el futbol. El reglament és bastant senzill: unes quantes normes que es mantenen bàsicament invariables des del segle XIX. Ara bé, n´hi ha una que diu que l´àrbitre és el jutge únic del partit i que les seves decisions són irrevocables. Com que l´àrbitre és humà, és inevitable que cometi errors, tant en l´apreciació de les jugades com en l´aplicació del reglament. Aleshores és d´hipòcrites no dotar els àrbitres dels instruments tècnics que els ajudin a arbitrar millor i a evitar els erros que puguin cometre, com fan altres esports.
Sí, ja sé que el futbol és una cosa poc seriosa per a ser tractada en una homilia. Només l´he esmentat per a fer un paral·lelisme amb la política. Tots sabem que en democràcia les lleis són expressió de la voluntat popular, que s´expressa per mitjà dels representants parlamentaris i, en casos d´especial importància, com són la Constitució o alguns estatuts, per mitjà d´un referèndum. També entenem que, en previsió de possibles conflictes legals que puguin sorgir, hi ha d´haver un àrbitre imparcial que és el Tribunal Constitucional. El problema sorgeix quan aquest tribunal considera que una llei refrendada pel poble, com és l´Estatut, entra en conflicte amb la llei superior que és la Constitució. En aquesta situació, a qui cal tractar d´hipòcrites? Doncs segurament a aquells polítics que, en comptes d´aplicar-se a reformar les lleis perquè es pugui complir la voluntat del poble, s´oposen al dret a decidir del poble emparant-se en l´escut de la llei.
Permeteu-me denunciar un altre cas gravíssim d´hipocresia política global. En l´homilia de fa tot just cinc setmanes parlava dels 40.000 refugiats que s´havien de repartir entre els diferents estats de la Unió Europea, i deia que, a una població de 25.000 habitants com és Vila-seca, li´n tocarien dos. Ara ja es parla de 800.000 refugiats, i per tant, ens en tocarien 40, un refugiat per cada 625 europeus. La reacció immediata de la majoria de governs (no tots) és posar tanques i bloquejar les fronteres. Això és inhumà. Hi ha una mesura molt més humanitària i definitiva: deixar de vendre armes. Vendre armes és d´hipòcrites. Sense armes, no hi ha guerres, i sense guerres no hi ha refugiats.
Si la política és seriosa, la religió encara deu ser-ho més. Si Jesús va tractar d´hipòcrites els fariseus, ¿què ens diria a nosaltres, cristians? Hem de donar testimoni de Déu que és Amor, i a vegades sembla que ens hàgim inventat un déu fet a la nostra mida. Segur que al Pare del cel no li agrada que un fill seu falti el diumenge a missa, de la mateixa manera que a cap mare no li agrada que falti un fill a la taula familiar. Però estic segur que a Déu li ofèn molt més que milers de fills seus hagin de fugir com poden dels seus països en guerra i es trobin una Europa tancada amb pany i forrellat. Això sí que és abandonar els manaments de Déu per tal de mantenir els privilegis d´alguns homes.

Jordi Vila
Consiliari de l´equip Reus-12