Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

20 setembre de 2015, DIUMENGE XXV DURANT L’ANY

Salm 53

DĂ©u poderĂłs, feu-me justĂ­cia,
salveu-me, pel vostre nom.
Escolteu la meva sĂşplica,
escolteu les meves paraules.

R. El Senyor fa costat als meus defensors.

Mireu com s’aixequen contra mi,
amb quina violència em volen la mort.
No pensen en DĂ©u.

R. El Senyor fa costat als meus defensors.

Però és Déu qui m’ajuda,
i fa costat als meus defensors.
De tot cor oferiré sacrificis,
us lloaré, Senyor, perquè sou bo.


R. El Senyor fa costat als meus defensors.

Evangeli (Mc 9,30-37)

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús i els deixebles passaven per Galilea, però Jesús no volia que ho sapigués ningú. Instruïa els seus deixebles dient-los: «El Fill de l’home serà entregat en mans dels homes, el mataran i, un cop mort, ressuscitarà al cap de tres dies.» Ells no entenien què volia dir, però no gosaven fer-li preguntes. Arribaren a Cafar-Naüm. Un cop a casa, els preguntà: «Què discutíeu pel camí?» Però ells callaven, perquè pel camí havien discutit quin d’ells seria el més important. Aleshores s’assegué, cridà els dotze i els digué: «Si algú vol ser el primer, ha de ser el darrer i el servidor de tots.» Després féu venir un noi, el posà al mig, el prengué als braços i els digué: «Qui acull un d’aquests nois perquè porta el meu nom, m’acull a mi, i qui m’acull a mi, no m’acull a mi, sinó el qui m’ha enviat.»

Comentari evangèlic:

Perifèries

Si a un nen que juga a futbol li pregunten de què vol jugar, segurament dirà que vol fer de davanter centre, que és el que fa més gols. Quan una nena diu que vol ser actriu, somia sempre ser la protagonista, mai tenir un paper secundari. Jo mateix, quan comunicava als feligresos dels meus pobles del Priorat que m´havien nomenat rector de Vila-seca, em felicitaven i em deien que m´havien premiat perquè anava a un poble més gran i prop de Tarragona.
Aquesta és la nostra mentalitat i ho era també la dels deixebles: buscar sempre l´èxit i el poder i ser el centre de totes les mirades. Per això no podien entendre, i a nosaltres ens costa tant, que Jesús s´encaminés cap a la passió i la mort. ¿Per què anar a Jerusalem, si no és per triomfar?
Quan som capaços de trencar aquesta dinàmica, es desplega en nosaltres una obertura de cor, una llibertat d´esperit i una felicitat insospitades. A Jesús, el camí de la creu el va dur a la resurrecció. Ho han experimentat també molts missioners en llocs pobres i difícils, i moltes persones que, fent voluntariat, han sortit de la comoditat avorrida de casa seva.
Per això el papa Francesc ens diu amb tanta insistència que hem d´anar a les perifèries. És allà on connectarem amb l´estil de vida de Jesús, és allà on podrem començar a tastar la llibertat i la felicitat de la resurrecció.

Jordi Vila
Consiliari de l´equip Reus-12