Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

4 d´octubre de 2015, DIUMENGE XXVII DURANT L’ANY

Salm 127

Feliç tu, fidel del Senyor,
que vius seguint els seus camins.
MenjarĂ s del fruit del teu treball,
seràs feliç i tindràs sort.

R. Que el Senyor ens beneeixi tota la vida.

La teva esposa fruitarĂ  com una parra,
dins la intimitat de casa teva;
veuràs els fills com plançons d’olivera
al voltant de la taula.

R. Que el Senyor ens beneeixi tota la vida.

És així com els fidels del Senyor seran beneïts.
Que el Senyor et beneeixi des de SiĂł.
Que tota la vida puguis veure
prosperar Jerusalem.

R. Que el Senyor ens beneeixi tota la vida.

Que puguis veure els fills dels teus fills.
Pau a Israel!

R. Que el Senyor ens beneeixi tota la vida.

Evangeli (Mc 10,2-16)

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, els fariseus anaren a trobar Jesús per provar-lo, i li preguntaren si el marit es podia divorciar de la seva dona. Ell els preguntà: «Què us va ordenar Moisès?» Li respongueren: «Moisès permet de donar a l’esposa un document de divorci i separar-se.» Jesús els digué: «Moisès va escriure aquesta prescripció perquè sou tan durs de cor. Però al principi, Déu creà l’home i la dona. Per això deixa el pare i la mare, per unir-se a la seva esposa, i ells dos formen una sola família. Per tant, ja no són dos, sinó una sola família. Allò que Déu ha unit, l’home no ho pot separar.» Un cop a casa, els deixebles tornaren a preguntar-lo sobre això mateix. Jesús els digué: «Aquell qui es divorcia de la seva dona i es casa amb una altra comet adulteri contra la primera, i si la dona es divorcia del seu marit i es casa amb un altre, comet adulteri.»
[La gent portava a Jesús uns nens perquè els imposés les mans, però els deixebles renyaven els qui els havien portat. A Jesús li sabé greu que els renyessin, i els digué: «Deixeu venir els nens, no els exclogueu, el regne de Déu és per als qui són com ells. Us ho dic amb tota veritat: Qui no rebi el regne de Déu com el rep un nen, no hi entrarà pas.» I els prenia als braços i els beneïa imposant-los les mans.]

Comentari evangèlic:

Tots els rabins, en temps de Jesús, estaven d´acord que, segons la llei de Moisès, l´home podia repudiar la dona, és a dir, fer-la fora de casa i deixar-la al carrer. Però discutien entre ells sobre els motius que justificaven el repudi. Per a alguns, havien de ser molt greus, per a d´altres n´hi havia prou que la dona hagués disgustat el marit.
Jesús deuria deixar-los tots bocabadats quan va prendre com a referència no pas la llei de Moisès sinó el designi diví en el moment de la creació, quan encara no existia el pecat original. L´home i la dona han estat fets l´un per a l´altre, i allò que Déu ha unit l´home no ho pot separar.
Avui dia les relacions conjugals són fràgils. Algunes es trenquen, moltes no s´arriben a formalitzar, i hi ha tants joves que no es decideixen a formar una família per por o per mandra. Els cristians hauríem de donar testimoni de la força del matrimoni, de com és bell, omple una vida i ens acosta a Déu. Aquest serà de ben segur el gran tema del sínode sobre la família que és a punt de començar.
Existeix també entre nosaltres la “duresa de cor” com en temps de Jesús. Per això el compromís amb les exigències del matrimoni cristià ha de coexistir amb l´actitud d´acolliment i comprensió envers aquells que han vist fracassar el seu projecte de vida. Segur que el sínode també en parlarà.
Els cristians divorciats no són fora de l´Església ni resten al marge de l´amor de Déu. Al capdavall, el Regne de Déu no és un premi a assolir com a fruit del nostre esforç, sinó un regal que hem de saber rebre gratuïtament. Per això Jesús posa els infants com a exemple: ells no són capaços de fer gaires coses, però saben rebre amb confiança allò que se´ls ofereix.

Jordi Vila
Consiliari de l´equip Reus-12