Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

11 d´octubre de 2015, DIUMENGE XXVIII DURANT L’ANY

Salm 89

Ensenyeu-nos a comptar els nostres dies
per adquirir la saviesa del cor.
Calmeu-vos, Senyor, Què espereu?
Sigueu pacient amb els vostres servents.

R. Que el vostre amor, Senyor,
no trigui més a saciar-nos
i ho celebrarem amb goig tota la vida.

Que el vostre amor no trigui més a saciar-nos
i ho celebrarem amb goig tota la vida.

Doneu-nos tants dies d’alegria
com ens n’heu donat d’aflicció,
tants anys de joia, com n’hem vist de penes.

R. Que el vostre amor, Senyor,
no trigui més a saciar-nos
i ho celebrarem amb goig tota la vida.

Que puguem veure la vostra obra,
que els nostres fills vegin la vostra glòria.

Que l’amabilitat del Senyor, el nostre Déu,
reposi damunt els seus servents.

Doneu encert a l’obra de les nostres mans.

R. Que el vostre amor, Senyor,
no trigui més a saciar-nos
i ho celebrarem amb goig tota la vida.

Evangeli (Mc 10,17-30)

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

Un dia que Jesús sortia de camí un home corregué, s’agenollà als seus peus i li preguntava: «Bon mestre, què haig de fer per posseir la vida eterna?» Jesús li digué: Per què em tractes de bo? De bo només ho és Déu. Ja saps què diuen els manaments: «No matis, no cometis adulteri, no robis, no declaris en fals contra un altre, no facis cap frau, honra el pare i la mare.» Ell li respongué: «Mestre, tot això ja ho he complert des de jove.» Jesús se’l mirà amb afecte i li digué: «Encara et falta una cosa: vés a vendre tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor guardat en el cel. Després torna i vine amb mi.» Aquesta resposta de Jesús el contrarià i se n’anà tot trist, perquè era molt ric. Llavors Jesús mirà al seu voltant i digué als deixebles: «Per als qui són rics, que n’és, de difícil, d’entrar al regne de Déu!» Els deixebles, en sentir aquestes paraules, quedaren sorpresos. Però Jesús els tornà a dir: «Fills meus, què n’és de difícil, d’entrar al regne de Déu! És més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla que no pas que un ric entri al regne de Déu.» Ells quedaren encara més sorpresos i deien entre ells: «I qui es podrà salvar?» Jesús se’ls mirà i els digué: «Als homes els és impossible, però a Déu no, perquè Déu ho pot tot.»
[Llavors Pere es posà a dir-li: «Mireu, nosaltres ho hem deixat tot per venir amb vós.» Jesús respongué: «Us ho dic amb tota veritat: Ningú dels qui per mi i per anunciar l’evangeli han deixat la casa, germans i germanes, pare, mare, fills o camps, no deixarà de rebre, ja en el temps present, el cent per u de cases, germans i germanes, mare, fills i camps, i també persecucions, i, en el món futur, tindrà la vida eterna.»]

Comentari evangèlic:

Riqueses que ens aparten del Regne

És un error generalitzar la crida que Jesús fa a aquest home ric. Jesús no diu enlloc que tots els cristians ens ho hàgim de vendre tot i donar-ho als pobres. Fer això seria una irresponsabilitat i no faria un món més just i més segur.
Hi ha gent que diu: l´Església ha de donar exemple, desprendre´s de les seves riqueses i resoldre el problema de la fam en el món. Com a rector de parròquia i membre de la cúria diocesana, puc dir que l´Església no és rica. Tenim un gran patrimoni immobiliari format sobretot per temples i per rectories. Els temples són edificis singulars, molts d´ells monumentals, que no es poden vendre per fer-hi pisos o oficines i que generen moltes despeses de conservació i restauració. Les rectories sovint són edificis vells, i les que estan infrautilitzades generalment són difícils de llogar o de vendre per treure´n un rendiment econòmic. El patrimoni de l´Església és difícil de gestionar. I, quan hem de fer una despesa important, ens cal demanar préstecs als bancs, com fa tothom.
Dit això, ¿quin ensenyament podem treure de l´evangeli d´avui? En primer lloc, que ser cristià no vol dir complir els manaments i quedar-se tranquil. És clar que cal complir-los, perquè són els senyals de pista que Déu ens dóna perquè puguem tenir una vida ordenada i en pau. Però ser cristià vol dir sobretot seguir Jesús. Això vol dir que el nostre criteri d´actuació no ha de ser buscar el màxim benefici o la seguretat personal, sinó fer allò que més convingui en vistes al Regne de Déu.
Hem vist a la primera lectura que el rei Salomó no demana a Déu grans riqueses ni moltes victòries militars, sinó enteniment per poder governar bé el poble. Jesús demana a l´home ric que es vengui les possessions perquè el pugui seguir en la seva vida itinerant.
Les dues obsessions de la societat actual són la riquesa i la seguretat. Cap de les dues concorda amb l´esperit de Jesús, perquè ens posen a la defensiva i ens fan viure centrats en nosaltres mateixos.
Vivim pendents de la butxaca i del rellotge. I no està pas malament de tenir-ne. El problema és que hem de saber posar els nostres béns i el nostre temps al servei dels altres. Això val per a les persones i també per a les empreses i institucions. Les empreses són per a crear riquesa, però no per a acumular-la sinó per a distribuir-la amb justícia.

Jordi Vila
Consiliari de l´equip Reus-12