Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

18 d´octubre de 2015, DIUMENGE XXIX DURANT L’ANY

Salm 32

La paraula del Senyor és sincera,
es manté fidel en tot el que fa;
estima el dret i la justícia,
la terra és plena del seu amor.

R. Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai;
aquesta és l’esperança que posem en vós.

Els ulls del Senyor vetllen els qui el veneren,
els qui esperen en l’amor que els té;
ell els allibera de la mort,
i els retorna en temps de fam.

R. Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai;
aquesta és l’esperança que posem en vós.

Tenim posada l’esperança en el Senyor,
auxili nostre i escut que ens protegeix.
Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai;
aquesta és l’esperança que posem en vós.

R. Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai;
aquesta és l’esperança que posem en vós.

Evangeli (Mc 10,35-45)

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, [Jaume i Joan, els dos fills de Zebedeu, anaren a trobar Jesús i li digueren: «Mestre, voldríem que ens concedíssiu un favor que us demanarem.» Jesús els preguntà: «Què voleu que faci?» Ells li digueren: «Concediu-nos que, el dia que sereu glorificat, puguem seure l’un a la vostra dreta i l’altre a la vostra esquerra.» Jesús els respongué: «No sabeu què demaneu. ¿Podeu beure el calze que jo beuré i ser batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat?» Ells li digueren: «Sí que podem.» Jesús els respongué: «És cert, vosaltres beureu el calze que jo beuré i sereu batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat, però seure a la meva dreta i a la meva esquerra no sóc jo qui ho ha de concedir; és per a aquells a qui Déu ho ha reservat.» Quan els altres deu ho sentiren, s’indignaren contra Jaume i Joan. Jesús els cridà i els digué:] (Jesús cridà els seus deixebles i els digué:)
«Ja sabeu que, a totes les nacions, els qui figuren com a governants disposen dels seus súbdits com en fossin amos, i els grans personatges mantenen els altres sota el seu poder. Entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important, ha de ser el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, ha de ser l’esclau de tots, com el Fill de l’home, que no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir els altres i a donar la seva vida com a preu de rescat per tots els homes.»

Comentari evangèlic:

Hi ha esportistes que estan fets d´una pasta especial. Em refereixo a la gran majoria d´alpinistes i escaladors, i a molts atletes i nedadors. La seva gran aspiració no és competir contra els altres sinó amb ells mateixos. Superar els propis límits, batre la marca personal. Per això, encara que no tinguin opcions de medalla, no es deixen anar i continuen lluitant.
També els bons estudiants fan el mateix. No estudien per aprovar, és a dir, per superar el llistó, o per ser millors que els altres, sinó per millorar els seus coneixements i habilitats.
A la majoria ens passa com als apòstols. Volem destacar sobre els altres, volem dirigir, tenir l´última paraula, manar, ser reconeguts... Volem tenir èxit, ser el centre de totes les mirades i totes les atencions. No tenim prou esperit atlètic.
Jesús fa realitat en la pròpia carn el que ja profetitzava Isaïes segles abans: el més important és el qui està disposat a servir tothom, la vida més plena i més fecunda és la del qui la perd pels altres. Sacrificar-se, sofrir per amor, té sentit, val la pena. Encara més: és l´únic camí perquè el projecte de Déu per al món, que és un projecte de vida i de felicitat, arribi a bon terme.
Aquesta lliçó és molt difícil d´entendre entre nosaltres, que vivim en un món hedonista i individualista, on la meta principal sembla que és la satisfacció pròpia, el culte a l´ego. Però si obrim els ulls i mirem al voltant i també al nostre interior, és fàcil adonar-nos que no anem per bon camí. Mentrestant, les paraules de l´evangeli continuen esperant, amb paciència, que algun dia ens les prenguem seriosament i ens adonem de la seva saviesa: «qui vulgui ser important, ha de ser el vostre servidor».

Jordi Vila
Consiliari de l´equip Reus-12