Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

8 de novembre de 2015, DIUMENGE XXXII DURANT L’ANY

Salm 145

El Senyor, que es manté fidel per sempre,
fa justícia als oprimits,
dóna pa als qui tenen fam.
El Senyor deslliura els presos.

R. Lloa el Senyor, ànima meva.

El Senyor dóna la vista als cecs,
el Senyor redreça els vençuts.
El Senyor estima els justos;
el Senyor guarda els forasters.

R. Lloa el Senyor, ànima meva.

Manté les viudes i els orfes,
i capgira els camins dels injustos.
El Senyor regna per sempre,
és el teu Déu, Sió, per tots els segles.

R. Lloa el Senyor, ànima meva.

Evangeli (Mc 12,38-44)

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús, [instruint la gent els deia: «No us fieu dels mestres de la Llei. Els agrada de passejar-se amb els seus vestits, i que la gent els saludi a les places, que els facin ocupar els primers seients a les sinagogues i els primers llocs a taula; devoren els béns de les viudes i, al moment de l’oració, per fer-se veure, es posen filactèries ben llargues. Són els qui seran judicats més rigorosament.»]
Estant assegut al temple, davant la sala del tresor, Jesús mirava com la gent hi tirava diners. Molts rics hi tiraven molt, però vingué una viuda pobra que hi tirà dues monedes de les més petites. Jesús cridà els deixebles i els digué: «Us dic amb tota veritat que aquesta viuda pobra és la que ha donat més de tots; els altres han donat del que els sobrava, però ella, que ho necessitava per a viure, ha donat tot el que tenia.»

Comentari evangèlic:

Els cansats fan la feina

Les lectures d´avui ens fan veure que no pel fet de tenir més ets més feliç o ets més persona.
Una lògica simple ens fa pensar que, si necessites diners, cal que els demanis a una persona rica, i que, si necessites ajuda, cal que la demanis a algú que estigui desvagat.
Però la saviesa popular diu que “els cansats fan la feina”. Qui no fa res, generalment és que no té voluntat o no té capacitat per a treballar. En canvi, les persones actives sempre necessiten temps per fer tot allò que voldrien. He conegut alguna persona a l´atur que m´ha dit: “no sé com m´ho faré el dia que trobi feina, perquè ara no treballo i em falta temps”. Una cosa semblant experimenten moltes persones quan es jubilen i s´impliquen en responsabilitats familiars, eclesials, culturals o socials.
Una cosa semblant passa amb les riqueses materials. Sovint passa que els pobres són els més generosos. Anys enrere, quan l´economia era de subsistència i no hi havia cotxes ni televisors, les portes de casa eren obertes tot el dia. Si venia un pobre a demanar, no marxava sense un tros de pa, i fins i tot sovint se li posava un plat a taula. A mesura que ha augmentat el nivell de vida i les cases s´han anat omplint d´objectes cars, hem sentit la necessitat de protegir-nos i de tancar amb clau. Com més rics som, ens tornem més desconfiats. Quan un desconegut truca i ens demana alguna cosa, dubtem si és un pobre o bé és un lladre.
La Paraula de Déu ens convida avui a canviar la nostra mirada sobre les persones i la nostra actitud envers els altres. La gent del temps de Jesús quedava fascinada per la saviesa i el prestigi dels mestres de la Llei, que eren honorats per tothom i ocupaven llocs de privilegi. Però Jesús convida a fixar la mirada en una pobra viuda, una dona invisible als ulls de la gent, però capaç d´obrar amb una generositat i una confiança en Déu extrema.
Això mateix és el que va viure el profeta Elies a Sarepta, quan aquella dona viuda va ser capaç de compartir amb ell els últims aliments que els quedaven a ella i al seu fill.
Compartir generosament el nostre temps i els nostres diners amb els altres no és cap pèrdua, sinó que ens introdueix en la dinàmica de Déu, que és Amor i Donació. Tot el que podem donar ho acabem recuperant amb escreix. Això és així per a tothom, siguin quines siguin les seves creences. Els cristians, motivats pels ensenyaments de Jesús, hauríem d´excel·lir en aquesta dinàmica del compartir.

Jordi Vila
Consiliari de l´equip Reus-12