Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

13 de novembre de 2015, DIUMENGE XXXIII DURANT L’ANY

Salm 15

Senyor, heretat meva i calze meu,
vós m’heu triat la possessió.
Sempre tinc present el Senyor;
amb ell a la dreta, mai no cauré.

R. Guardeu-me, DĂ©u meu, en vĂłs trobo refugi.

El meu cor se n’alegra i en faig festa tot jo,
fins el meu cor reposa confiat:
no abandonareu la meva vida enmig dels morts
ni deixareu caure a la fossa el qui us estima.

R. Guardeu-me, DĂ©u meu, en vĂłs trobo refugi.

M’ensenyareu el camí que duu a la vida:
joia i festa a desdir a la vostra presència;
al vostre costat delĂ­cies per sempre.

R. Guardeu-me, DĂ©u meu, en vĂłs trobo refugi.

Evangeli (Mc 13,24-32)

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Aquells dies, després d’aquelles desgràcies, el sol s’enfosquirà, la lluna no farà claror, les estrelles aniran caient del cel i els estols que dominen allà dalt trontollaran. Llavors veuran venir el Fill de l’home sobre els núvols amb gran poder i amb gran majestat. Mentrestant enviarà els àngels per reunir els seus elegits, que vindran de tots quatre vents, des dels extrems més llunyans de la terra i del cel. Mireu la figuera i apreneu-ne la lliçó: quan les seves branques es tornen tendres i neixen les fulles sabeu que l’estiu s’acosta. Igualment, quan vosaltres veureu tot això, sapigueu que ell s’acosta, que ja és a les portes. Us dic amb tota veritat que no passarà aquesta generació sense que s’hagi complert tot això. El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran. Ara, del dia i de l’hora, ningú no en sap res, ni tan sols els àngels ni el Fill; només ho sap el Pare.»

Comentari evangèlic:

Hi havia una vegada un pagès que tenia una figuera. El pagès va tenir un fill. Un dia de tardor l´infant es va adonar que no quedava cap figa penjant de l´arbre (i tantes que n´hi havia a l´estiu, i tan bones que eren!) i que les fulles anaven assecant-se i caient per terra. El nen va anar corrents a buscar el pare, que estava plegant olives: “pare, la figuera s´està morint!” El pare va somriure i li va explicar el cicle natural de les estacions. I l´infant va marxar tranquil, confiant que l´any que ve, per primavera, la figuera trauria nous brots.
Tant la primera lectura com l´evangeli ens parlen de tribulacions. Són profecies que, per desgràcia, no fallen mai: no hi ha dia sense catàstrofe aèria, guerra o atemptat, naufragi, epidèmia, terratrèmol, episodi de violència domèstica, accidents a les carreteres... Però Jesús no posa l´accent en la part negativa. El seu missatge és que cal conservar la pau i l´esperança, perquè tot el món passarà però les seves paraules no passaran. Ell té la darrera paraula, i és una paraula de vida i no de mort, de salvació i no de condemna.
Per això no cal atabalar-se ni patir més del compte. No hem d´escoltar els profetes de calamitats ni els endevinaires del futur. Tots són uns farsants que s´aprofiten de la credulitat de la gent. Ja se sap, que quan deixem de creure en el Déu veritable correm el risc d´acabar creient-nos qualsevol ximpleria. Només el Pare del cel té davant dels ulls el passat, el present i el futur. Nosaltres no hem d´especular amb el que no sabem. Això sí, podem viure amb la confiança del pagès que, en veure com cauen les fulles de la figuera, ja endevina els nous brots, promeses de vida.

Jordi Vila
Consiliari de l´equip Reus-12