Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

27 de desembre de 2015, SAGRADA FAMĂŤLIA

Salm 127

Feliç tu, fidel del Senyor,
que vius seguint els seus camins.
MenjarĂ s del fruit del teu treball,
seràs feliç i tindràs sort.

R. Feliços els fidels del Senyor, que viuen seguint els seus camins.

La teva esposa fruitarĂ  com una parra
dins la intimitat de casa teva;
veuràs els fills com plançons d’olivera
al voltant de la taula.

R. Feliços els fidels del Senyor, que viuen seguint els seus camins.

És així com els fidels del Senyor
seran beneĂŻts.
Que el Senyor et beneeixi des de SiĂł.
Que tota la vida puguis veure prosperar Jerusalem.

R. Feliços els fidels del Senyor, que viuen seguint els seus camins.

Evangeli (Lc 2,41-52)

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem amb la peregrinació de Pasqua. Quan ell tenia dotze anys pujaren a celebrar les festes com era costum, i passats els dies, quan tothom se’n tornava, el noi es quedà a Jerusalem sense que els seus pares se n’adonessin. Pensant que anava amb altres de la caravana, feren la primera jornada de camí. Al vespre el buscaren entre els parents i coneguts i no el trobaren. L’endemà se’n tornaren a Jerusalem a buscar-lo.
El tercer dia el trobaren al temple, assegut entre els mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes. Tots els qui el sentien estaven meravellats de la seva intel·ligència i de les seves respostes. Els seus pares quedaren sorpresos de veure’l allà, i la seva mare li digué: «Fill, per què t’has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia.» Ell els digué: «Per què em buscàveu? No sabíeu que jo només podia ser a casa del meu Pare?» Ells no comprengueren aquesta resposta.
Després baixà amb ells a Natzaret i vivia sotmès a ells. La seva mare conservava tots aquests records en el seu cor. A mesura que Jesús creixia, avançava en enteniment i es guanyava el favor de Déu i dels homes.


Comentari evangèlic:

Estimar bé

Per què estimem els membres de les nostres famílies? Què hi ha en el rerefons de l´afecte i del vincle que sentim els uns pels altres?
Tots necessitem sentir-nos reconeguts, saber que hi ha algú amb qui podem compartir els moments bons i trobar consol en els dolents. L´amistat i l´afecte dels altres ens fan feliços. Sí, una família que s´estima és una família feliç. Però l´amor en temps de felicitat pot ser enganyós, pot amagar un egoisme: si només estimo els altres perquè em fan sentir bé, en el fons els estic utilitzant en benefici propi. La prova de l´amor autèntic cap als altres és que, fins i tot si em fan mal, no els deixo d´estimar. És l´amor capaç de perdonar i de sacrificar-se en bé de l´altre.
Fem un pas més. Tots necessitem sentir-nos reconeguts per a trobar-nos bé, però hi ha persones que tenen por de desaparèixer si els altres no els reconeixen. Fixem-nos-hi bé: si algú em maltracta i jo ho suporto en silenci, això no és amor. L´amor de debò és desitjar el bé de l´altre, que passa en aquest cas per denunciar els fets i posar els mitjans perquè la persona maltractadora pugui rehabilitar-se. Quan algú calla i se sotmet, en el fons és perquè creu que deixarà d´existir si l´altra persona ho decideix.
L´escena de l´evangeli d´avui té una doble lectura, una més banal i l´altra més profunda. La lectura banal seria quedar-nos en l´anècdota del Jesús adolescent que comença a prescindir dels pares i els dóna un bon ensurt quedant-se a Jerusalem sense avisar-los.
La lectura profunda veu que Jesús va creixent en enteniment i en el favor de Déu i dels homes, vivint sotmès a Maria i a Josep. Però veu també que la missió de Jesús és molt més gran, i que el fonament de la seva existència no li ve de la família terrenal sinó del Pare del cel.
La Sagrada Família de Jesús, Maria i Josep són per a tots nosaltres un model d´estimació adequada. Viuen sotmesos i pendents els uns dels altres. I viuen també molt conscients d´haver rebut una vocació que va més enllà del seu benestar familiar. Saben que vénen del Pare i que van cap a ell.

Jordi Vila
Consiliari de l´equip Reus-12