Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

4 d´abril de 2015, DISSABTE SANT - VETLLA PASQUAL

Salm 117

Enaltiu el Senyor: Que n’és de bo,
perdura eternament el seu amor.
Que respongui la casa d’Israel:
perdura eternament el seu amor.

R.Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

La dreta del Senyor fa proeses,
la dreta del Senyor em glorifica.
No moriré, viuré encara,
per contar les proeses del Senyor.

R.Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

La pedra que rebutjaven els constructors
ara corona l’edifici.
És el Senyor qui ho ha fet,
i els nostres ulls se’n meravellen.

R.Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Evangeli (Mc 16,1-8)

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

Acabat el repòs del dissabte, Maria Magdalena, Maria, la mare de Jaume, i Salomé compraren espècies aromàtiques per anar a ungir el cos de Jesús. El diumenge, molt de matí, arribaren al sepulcre a la sortida del sol. Entre elles preguntaven: «¿Qui ens farà rodolar la pedra que tanca l´entrada del sepulcre?» Llavors alçaren els ulls i s´adonaren que la pedra ja havia estat apartada. Era una pedra realment molt grossa. Entraren al sepulcre, veieren, assegut a la dreta, un jove vestit de blanc, i s´esglaiaren. Ell els diu: «No tingueu por. Busqueu Jesús de Natzaret, el crucificat. Ha ressuscitat, no hi és, aquí. Mireu el lloc on l´havien posat. I ara aneu a dir als deixebles i a Pere que anirà davant vostre a Galilea; allà el veureu, tal com ell us ho havia dit.» Elles sortiren del sepulcre i fugiren. Tremolaven d´esglai i, de por que tenien, no s´atreviren a dir res a ningú.



Comentari evangèlic:

Nova creaciĂł

Celebrem aquesta nit el naixement d´una humanitat nova. I, tal com ens passa a tots en les grans ocasions, la litúrgia es dispara i es desplega amb tota generositat, fins a l´excés.
Hem començat amb el clima especial que sempre provoca una rotllana al voltant del foc. El pas de la foscor a la llum i l´anunci de la Pasqua ens han introduït en ambient de celebració. I la litúrgia de la Paraula ha volgut fer-nos present tota la pel·lícula de la història de la humanitat.
Començant pel principi. Aquella primera parella que va preferir anar a la seva i no fer cas de les consignes i de la missió que Déu els havia donat. Allò no va ser feblesa d´un dia, sinó una constant en la història de la humanitat, que ha anat progressant de pecat en pecat.
Tanmateix, Déu no es fa enrere en el seu projecte d´amor creador. Promet una descendència incomptable a Abraham, l´home que es fia de Déu. Es posa al costat del poble hebreu oprimit i l´allibera de les mans dels egipcis. Conclou amb ells una aliança i els dóna uns manaments perquè s´encaminin a la vida veritable. I, malgrat tots els trencaments i infidelitats del poble, Déu sempre els renova la crida per mitjà dels profetes.
Fins que, en la maduresa dels temps, s´esdevé el gran capgirament de la història. Si els primers éssers humans van voler fer-se déus, ara és Déu qui es fa home. Si els primers humans van ser infidels i ho van espatllar tot, ara el Déu-home es manté fidel fins a la mort.
I així esclata el nou big-bang. El primer, fa tretze mil milions d´anys, va ser un vessament d´energia i matèria sorgides del no-res. El que avui celebrem, succeït encara no fa dos mil anys, ha estat una font de vida nova i Esperit que brolla del més profund del regne de la mort.
Som aquí per celebrar-ho. I ho celebrem perquè aquest doll de vida i Esperit nascut de Crist ressuscitat ja ha arribat fins a nosaltres per mitjà de l´aigua del baptisme. I celebrem l´eucaristia perquè volem que ens arrossegui cada cop amb més força fins que tota la humanitat pugui participar del banquet del Regne, quan tot l´univers arribarà a la seva plenitud.

Jordi Vila
Consiliari de l´equip Reus-12