Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

31 de maig de 2015, SANTĂŤSSIMA TRINITAT

Salm (32,4-5.6.9.18-19.20.22 (R.:12b))

La paraula del Senyor Ă©s sincera,
es manté fidel en tot el que fa;
estima el dret i la justĂ­cia, la terra Ă©s plena del seu amor.

R. Feliç el poble que el Senyor s´ha escollit per heretat.

La paraula del Senyor ha fet el cel,
amb l´alè de la boca ha creat ´estelada;
a una paraula seva, tot comença,
a una ordre d´ell, tot existí.

R. Feliç el poble que el Senyor s´ha escollit per heretat.

Els ulls del Senyor vetllen els qui el veneren,
els qui esperen en l´amor que els té;
ell els allibera de la mort,
i els retorna en temps de fam.

R. Feliç el poble que el Senyor s´ha escollit per heretat.

Tenim posada l´esperança en el Senyor,
auxili nostre i escut que ens protegeix.
Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai;
aquesta és l´esperança que posem en vós.

R. Feliç el poble que el Senyor s´ha escollit per heretat.

Evangeli (Mt 28,16-20)

Lectura de l´evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, els onze deixebles se n´anaren cap a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. En veure´l es prosternaren. Alguns, però, dubtaren. Jesús s´hi acostà i els digué: «Déu m´ha donat plena autoritat al cel i a la terra. Aneu a convertir tots els pobles, bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l´Esperit Sant, i ensenyeu-los a guardar tot el que jo us he manat. Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món.»

Comentari evangèlic:

DĂ©u Ă©s un bon paio

Amb tanta gent atea, agnòstica i indiferent, en aquests temps que corren sembla que n´hi hauria d´haver prou amb creure en Déu per a poder declarar-se cristià. Però no és així. Hi ha imatges de Déu en qui val més no creure perquè són ben poc cristianes i no ajuden gens a trobar el bon camí.
Els qui assisteixen a les reunions de pares de catequesi m´ho han sentit explicar més d´una vegada. De petit vaig tenir una catequista que ens volia infondre tant la por a l´infern i el refús del pecat, que vaig acabar per tenir por de Déu. Només em va poder curar una cosa: a casa havia après que podem encomanar-nos a Déu amb tota confiança, i que ell ens ajuda a viure estimant-nos. Això tan senzill, si ho aprens de petit, et marca per a tota la vida.
Sí, el nostre Déu és algú que estima, que es preocupa per les persones, que s´implica, que busca la felicitat de les seves criatures. Ho veiem ja en la lectura del Deuteronomi, en què Moisès convida el poble a reflexionar sobre tot el que Déu ha fet per ells. Els ha escoltat, els ha tret de l´opressió i els marca el camí de la felicitat. Amb llenguatge d´avui, Moisès ens diria: mireu Déu, que n´és de és bon paio!
I doncs, no n´hi hauria prou amb això? Per què ens hem d´embolicar amb misteris de la Trinitat? Deixeu-m´ho explicar planerament, que és tal com ho entenc. Tots coneixem segurament alguna persona amable i simpàtica de qui no ens acabem de fiar. Pensem que gasta un posat fals i que amaga intencions ocultes. Evitem quedar-nos sols amb ell, proporcionar-li informació personal o deixar-li diners. Ves a saber quina en deu estar tramant. Ens agradaria poder espiar-lo per un forat per veure què fa i què pensa quan està sol.
El misteri de la Trinitat ens diu que, abans de crear el món, Déu ja era tal com és ara. No era un ésser solitari i avorrit que es va posar a crear coses per tal de distreure´s una mica, sinó que des de sempre ha estat Amor, un corrent incessant de comunió entre tres persones que no s´amaguen res.
Per això podem encomanar-nos a ell amb tota confiança. No hem de tenir por de trobar-nos en intimitat amb ell, de mostrar-nos-hi tal com som i de deixar que ens indiqui el camí que hem de seguir. És un paio tan gran que no l´acabarem d´entendre mai del tot, però podem estar segurs que no ens enganyarà ni ens deixarà penjats.

Jordi Vila
Consiliari de l´equip Reus-12