Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

19 de juny de 2016, DIUMENGE XII DE DURANT L’ANY

Salm 62

VĂłs, Senyor, sou el meu DĂ©u; jo us cerco.
Tot jo tinc set de vĂłs, per vĂłs es desviu el meu cor,
com terra eixuta sense una gota d´aigua.

R. Tot jo tinc set de vĂłs, Senyor, DĂ©u meu.

Jo us contemplava al vostre santuari quan us veia gloriĂłs i poderĂłs.
L´amor que em teniu val més que la vida;
per això els meus llavis us lloaran.
R. Tot jo tinc set de vĂłs, Senyor, DĂ©u meu.


Que tota la vida us pugui beneir i alçar les mans lloant el vostre nom.
Saciat del bo i millor, us lloaré amb el goig als llavis.
R. Tot jo tinc set de vĂłs, Senyor, DĂ©u meu.


Perquè vós m´heu ajudat, i sóc feliç sota les vostres ales.
La meva ànima s´ha enamorat de vós, em sosté la vostra mà.
R. Tot jo tinc set de vĂłs, Senyor, DĂ©u meu.

Evangeli (Lc 9,18-24)

Lectura de l´evangeli segons sant Lluc

Una vegada que Jesús es trobava pregant en un lloc apartat, se li acostaren els deixebles, i els preguntà: «Qui diu la gent que sóc, jo?» Ells li respongueren: «Uns diuen que sou Joan Baptista, altres que sou Elies, altres que ha ressuscitat un dels profetes antics.» Llavors els preguntà: «I vosaltres, qui dieu que sóc?» Pere li respongué: «El Messies, l´Ungit de Déu.» Però ell els prohibí severament que diguessin això a ningú, i els deia: «El Fill de l´home ha de patir molt: els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l´han de rebutjar, ha de ser mort, i ressuscitarà el tercer dia.» I deia a tothom: «Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui cada dia la seva creu i m´acompanyi. Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la salvarà.»

Comentari evangèlic:

Carregar la creu, carregar la llitera

Ja fa un cert temps, no sabem si pocs mesos o un parell d´anys, que Jesús va predicant pels pobles de Galilea acompanyat dels deixebles més incondicionals, sobretot els Dotze. Ara, però, és a punt de començar una nova etapa: poques línies després del text que avui proclamem, l´evangeli de Lluc ens diu que Jesús decideix d´encaminar-se a Jerusalem, on sap que l´espera la condemna de les autoritats i l´execució. No és estrany que, en aquest moment crucial, Jesús munti una mena d´exercicis espirituals als deixebles: a més de l´episodi d´avui, també tenim l´escena de la Transfiguració i el diàleg en què els posa els infants com a model per a entrar en el Regne de Déu.
Fóra bo que, en moments de canvi d´etapa o davant de decisions importants que ens calgui prendre, també féssim una reflexió, o més aviat un diàleg amb Jesús. Si de debò volem ser deixebles seus, l´hem de tenir sempre en compte, però sobretot en els moments crucials.
Jesús ens diu a cadascú de nosaltres que, si el volem seguir, ens hem de negar a nosaltres mateixos, hem de prendre cada dia la nostra creu i acompanyar-lo. Cal entendre-ho bé, perquè un mal ús d´aquestes expressions pot fer molt de mal. Negar-me a mi mateix no vol dir anul·lar-me, despersonalitzar-me, sotmetre´m cegament a una voluntat que em dominarà. Per desgràcia hi ha tantes dones assetjades per les seves parelles, tants infants amenaçats i abusats, tantes persones que s´han de plegar davant les injustícies del mercat laboral... Negar-se a si mateix no vol dir acceptar i patir en silenci aquestes situacions que despersonalitzen i roben la dignitat. Vol dir acceptar que la vida veritable s´obté quan un està disposat a donar-la, a gastar-la i arriscar-la pels altres. Qui viu més és qui viu per als altres i no per a si mateix.
Carregar la pròpia creu és saber tirar endavant acceptant amb realisme les pròpies limitacions i els contratemps que la vida ens depara. El sofriment humà sovint és difícil d´entendre. No hem de pensar que les coses dolentes que ens succeeixen siguin proves o càstigs que Déu ens va posant en el camí: Déu és misericordiós i no s´entreté a amargar-nos la vida. L´important és, a exemple de Jesús, saber continuar endavant amb la creu que ens hagi tocat arrossegar. Ell ha estat el primer de fer-ho. Recordem aquell paralític que Jesús va guarir. El Senyor li va dir: “aixeca´t, carrega´t la llitera i camina”. Sí, el Senyor el guareix, però no es pot treure del damunt la llitera. Cada pecat, cada error de la nostra vida, tot i quedar perdonat, ens pot deixar una ferida, un pes que haurem de saber portar amb persistència: és la nostra llitera particular.

Jordi Vila
Consiliari de l´equip Reus-12